Idioma pumé
El pumé o yaruro és una llengua viva nativa americana i oficial de les comunitats de l'ètnia dels yaruros que viuen al sur del Estat Apure, en Veneçola, els qui habiten principalment en les planures dels rius Arauca i Sinaruco, a uns 160 km de Sant Fernando d'Apure, la capital de l'estat, alguns sedentarios en poblats com Palmarito i Guachara. En anys recents un menut número ha emigrat cap al nort de l'estat, per a establir-se en els voltants de la carretera principal, des d'Achaguas fins a Sant Fernando.[1]
S'estima que el pumé és parlat per unes 4500 persones en la regió. Pertany a una branca llingüística independent, per lo que se li considera una llengua aïllada i de tradició oral. La seua escritura ha sorgit com una resposta soci-científica orientada al seu estudi i divulgació, lo que ha donat lloc a la producció de publicacions bilingües pumé-espanyoles. Investigacions han constatat que "els chiquets yaruros de comunitats ya sedentarias són bilingües"[2] (pumé-espanyol).
En maig de 1999, en la zona d'influència de la població de Guachara, va ser unificat l'alfabet pumé, en un taller per a mestres yaruros afiliats al Règim d'Educació Intercultural Bilingüe.[3]
Classificació
[editar | editar còdic]La majoria de llingüistes considera que l'idioma yaruro com un idioma d'una llengua aïllada, sense parentesc demostradors coneguts.
Joseph Greenberg, en la seua classificació tentativa de les llengües amerindias, ho va classificar com a membre del grup Jívaro-Kandoshi-Esmeralda-Cofán dins del macro-tucano. [4] No obstant, esta classificació es basa en senyes molt pobres i la majoria dels especialistes la consideren inconcluyente i altament especulativa.[5]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]L'inventari consonàntic de yaruro està format per 22 consonante, que són:[6][7]
| Bilabial | Apical | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva simple | p, b | t, d | c | k, g | ʔ |
| Africada | ʦ, ʣ | ||||
| Fricativa | f | s | ʃ | x | h |
| Nassal | m | n | ɲ | ŋ | |
| Aproximante | w | ɾ, l | i |
Este sistema té moltes més fonema que la majoria de llengües de l'Amazònia i la regió circumamazónica, ademés és inusual perque posseïx una fricativa velar [x] en oposició fonémica a una fricativa glotal [h], ademés té oposició entre sordes i sonores la qual cosa és inusual en les llengües de la regió i posseïx un número elevat de fricatives, ademés d'una nassal velar.
L'inventari de vocals està format per dèu vocals:[7]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɨ | o |
| Semicerrada | i | ə | o |
| Semiabierta | æ | ɔ | |
| Oberta | a | ɑ | |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ archive. org/web/20101220233242/http://www. gobiernoenlinea. ve/venezuela/perfil_historia6_g. html Els pumé. Govern en llínea. Veneçola
- ↑ Noennimborea Dabapatore Pumé Maera. Pág 9. (Vore bibliografia).
- ↑ Yato Pumé. Oracions en pumé. Pag 14 (Vore bibliografia)
- ↑ Joseph Greenberg, 1987, An Amerind Etymological Dictionary.
- ↑ Vore per eixemple Criticisme contra l'hipòtesis amerindia
- ↑ Obregón Muñoz, 1981
- ↑ 7,0 7,1 Alexandra I. Aikhenvlad & R. M. Dixon, 1999, p. 378
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mosonyi, Esteban I. 1966a. Els yaruro de Guachara: ensaig de planificació indigenista integral. Caracas: Universitat Central de Veneçola.
- Mosonyi, Esteban I. 1966b. Morfologia del verp yaruro. Estudi dels sufixos personals. Caracas: Universitat Central de Veneçola.
- Mosonyi, Esteban I. 1968. Introducció a l'estudi intraestructural de l'idioma yaruro i les seues implicacions per a l'estudi de la cultura dels parlants del mateix. Economia i Ciències Socials, 2a época, 3, juliol-setembre: 71-76. Caracas: Universitat de Veneçola.
- 1987. La revitalisació llingüística i la realitat veneçolana. AI 47/4: 653-661.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma pumé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.