Idioma takelma

El takelma era la llengua del poble takelma, originari del suroest d'Oregó. El autónimo usat pels takelma era taakelmàʔn (de < taa-kemá-aʔn: a. lo. larg-ric-persona, 'persona [que viu] a lo llarc del riu').

Dialectes

• Latgawa (Latkawa o Hanesak), parlat en suroest d'Oregó a lo llarc de l'alt riu Rogue
• Takelma de les terres baixes, parlat en la vall del Rogue.

Existix possiblement un dialecte cow creek parlat també en el surest d'Oregó a lo llarc del riu Umpqua Sur, Myrtle Creek i Cow Creek.

Classificació

Relaciones genealògiques

El takelma és una llengua aïllada, alguns autors proponen que podria existir parentesc en el kalapuya i parlen d'una família takelmana (o Takelma-Kalapuyana) junt a les llengües kalapuya (Swadesh 1965, Shipley 1969). No obstant, una recent publicació de Tarpent i Kendall (1998) troba esta relació infundada en raó a les extremes diferències entre les estructures morfològiques del takelma i de les llengües kalapuya.

Encara subsistix molta especulació sobre si el tekelma (junt en el grup kalapuya i uns atres) puga formar part de l'hipotètica macrofamilia de llengües penutíes, d'acort a Edward Sapir (1921).

Descripció llingüística

Les primeres senyes llingüístiques sobre el takelma varen ser recopilats per Hazen (1857), Barnhardt (1859), Dorsey (1884), St. Claire (1903-04). El principal treball és el realisat per Sapir que va treballar en una sola parlant, Frances Johnson, durant un més i mig en l'estiu de 1906 en la reserva de Siletz, sobre la base d'este treball Sapir va publicar un esbós gramatical (1912) i va arreplegar numerosos texts. F. Johnson parlava baix takelma (takelma pròpiament dit). En 1933 Harrington compiló un diccionari treballant en F. Johnson i atres dos parlants. En 1934 Philip Drucker treballe en un parlant cridat Willie Simmons, parlant de latkawa (hanesak).

Fonologia

L'inventari de consonante del takelma és el següent:

		Bilabial	Alveolar		Postalveolar o palatal	Velar		Glotal
			central	lateral		sonora	sorda
Oclusiva	no-aspirada	p	t				k	ʔ
	aspirada	pʰ	tʰ				kʰ
	Eyectiva	pʼ	tʼ				kʼ
Africada	Eyectiva		ʦʼ		ʧʼ
Fricativa			s	ɬ	ʃ		x	h
Nassal		m	n
Aproximante				l	j	w	ʍ

Lèxic

• [mìːʔskaʔ] - un
• [kàːʔm] - dos
• [xìpiní] - tres
• [kamkàm] - quatre
• [doneːhal] - cinc
• [haʔiːmìʔs] - sis
• [haʔiːkàːʔm] - sèt
• [haʔiːxín] - huit
• [haʔiːkó] - nou
• [ìxtiːl] - dèu

Bibliografia

• Shipley, William (1969): "Proto-Takelman", International Journal of American Linguistics, Vol. 35, No. 3 (Jul., 1969), pp. 226-230.
• Campbell, Lyle (1997): American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).