Idioma yuracaré

El yuracaré (també yurakaré, yurakar, yuracar, yurucaré, yurujuré, yurujare) és una llengua amenaçada parlada en el centre de Bolívia en els departaments de Cochabamba i Beni pels membres de l'ètnia yuracaré.

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el yuracaré és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, per lo que va ser inclós en la Constitució Política del 7 de febrer de 2009.

A principis d'el XXI es registraven encara uns 2500 parlants. Esta sifra està declinant ràpidament degut a que els membres més jóvens de l'ètnia ya no estan deprenent la llengua.

L'idioma yuracaré està documentat des de l'aparició d'una vella gramàtica manuscrita per de la Cova. La llengua ha segut analisada més recentment per Rik van Gijn, i recentment es va publicar un diccionari bilingüe.

L'Institut de Llengua i Cultura Yurakaré, com els atres ILCs de Bolívia, és una institució que s'encarrega de revitalisar l'idioma Yurakaré (art. 88 de la Llei 070 d'Educació).

Descripció llingüística

Classificació

Suárez (1977) va sugerir que podia existir una relació entre el yuracaré, les llengües mosetenas, les llengües pano-tacanas, les llengües arawak i les llengües chon. La seua hipòtesis macro-panoana és essencialment idèntica llevat pel fet de que s'exclou algunes llengües arahuacanas (Suárez 1969).

La proposta de Greenberg (1987), inclou el yuracaré dins de les llengües equatorials, no obstant, esta classificació es basa en senyes molt pobres i la majoria dels especialistes la consideren inconcluyente i altament especulativa.

Fonologia

L'inventari consonàntic del yuracaré és:

	labial	alveolar	post- alveol.	retro- fleja	velar	glotal
oclusiva sorda	p	t			k	ʔ
oclusiva sonora	b	d			g
africada			ʧ
fricativa		s	ʃ	ʂ	(x)
nassal	m	n	ɲ
sonorante	w	ɾ, l	j

El yurakaré presenta, ademés, el següent sistema de fonema vocàlics:

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	i	ɨ	o
Miges	i		o
Obertes	æ	a

Alfabet

En juliol de 2007, durant el "Trobada sobre la Normalisació de l'Escritura del Yurakaré", organisat per la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia i el Consell Educatiu Amazónico Multiétnico en la ciutat de Santa Creu, es va consolidar el següent alfabet:

a b ch d dy i ë i j k l m n ñ o p r s sh t o ü w i

Lèxic i classes de paraules

Segons van Gijn (2012), en el yurakaré es distinguixen les següents classes de paraules: sustantius, p. ej. shunñe 'home', adjectius, p. ej. matat 'gran', verps, p. ej. bëjta ‘vore’, adverbis, p. ej. tishilë 'ara', interjeccions, p. ej. sëlu ‘cuidat’, ideófonos i partícules enclítiques. Morfològicament, els sustantius poden dur marcadors de possessió, número, enclítics posposicionals, i alguns marcadors derivacionals; ademés, poden ser usats com a verps. Els verps són associats, morfològicament, en les categories de temps, aspecte, modalitat, i també en marcadors de subjecte i objecte diferents. Sobre els ideófonos, es distinguixen dos usos: un en el que el ideófono verdaderament modifica el contingut semàntic del verp, com s'aprecia en (1a), i un atre en el que no modifica el contingut, sino que afig un valor descriptiu, com s'observa en (1b):

(1a)	peruk	mala-ø	pojore
	IDEE	anar. SG-3	canoa
	‘La canoa es va bolcar (peruk)’ (van Gijn, 2012)

(1b)	rü	chitta-ø	a-lewle
	IDEE	botar. SG-3	el seu-plat
	‘¡Rü! Va botar el seu plat.’ (van Gijn, 2012)

Morfologia

Sobre les traces morfològiques del yurakaré, es pot senyalar lo següent (van Gijn, 2012):

• Pel que fa a la frase nominal, es distinguixen els següents elements: sustantius, pronoms, modificadores, partícules enclítiques i frases relatives. Els sustantius poden rebre marques de possessió, que consistixen en prefixos personals que indiquen una cosa posseïda, com a p. ej. tu-mümta ‘el meu arc’. No obstant, no tots els sustantius poden dur prefixos possessius. S'exclouen els sustantius que es referixen a humans (llevat aquells que aludixen a relacions de parentesc) i animals grans. Existixen, ademés, atres morfemes que canvien el significat del sustantiu, tals com el diminutiu -nñu en ëshshë-nñu [pedra-DIM] 'piedrecita'. Sobre els pronoms, s'observen tres tipos: personals (sëë 'yo', mëë 'vós', tuwa 'nosatres/as', paa 'vostés'), demostratius (an(a) ‘est/a’, at(i) ‘eixe/a’ i na(a) ‘allò/a’), i interrogatius (ama ‘quin’, tëtë ‘quina’, i ëshë ‘per qué’). Sobre els modificadores del sustantiu, s'observen dos tipos: els adjectius i els quantificadors. Els adjectius poden presentar certs marcadors, tals com el sufix -uma ‘distributiu’, que indica que una pluralitat de coses deu ser considerada cada una de per sí, com s'observa en (2a), i el sufix -ima ‘colectiu’, que indica que es deu considerar tota la pluralitat com un conjunt, com en (2b). Sobre els numerals, s'observen en l'actualitat solament quatre numerals pròpiament yurakarés: lëtta (u), lëshie (dos), liwi (tres) i lëpsha (quatre).

(2a)	matat-uma	palanta=w
	gran-DST	banana=PL
	‘bananes grans (o siga la planta, o siga la fruta)’ (van Gijn , 2012)

(2b)	matat-ima	palanta=w
	gran-COL	banana=PL
	‘una arracada gran de bananes’ (van Gijn, 2012)

• El yurakaré presenta un conjunt d'enclítics nominals, a saber: l'enclític de pluralitat =w, com en shunñe=w ‘hòmens’, i els elements enclítics (o posposiciones) que indiquen la relació entre la frase nominal i el verp, tals com: el comitatiu =cup en a-ye=cup [la seua-germana=COM] 'en la seua germana', i l'instrumental =la en katcha=la [astral=INS] 'en un astral'.
• Sobre la morfologia verbal, un verp en yurakaré consistix en una raïl, que normalment es combina en prefixos i/o sufixos, que marquen persona, de subjecte i objecte, i atres categories, tals com el temps, aspecte i modalitat. Sobre els marcadors de persona, es distinguixen sis marcadors personals del subjecte, com s'observa en (3), i sis marcadors personals d'objecte, com s'observa en (4). Es distinguixen, ademés, atres marcadors d'objecte, tals com els marcadors d'objecte malefactiu, objecte benefactiu, objecte de finalitat, entre uns atres.

(3)	ateshe-i	‘Estic dormint.’
	ateshe-m	‘Estàs dormint.’
	ateshe-ø	‘Està dormint.’
	ateshe-el teu	‘Estem dormint.’
	ateshe-p	‘Estan dormint (Uds.).’
	ateshe-w	‘Estan dormint (ells).’ (van Gijn, 2012)

(4)	tu-beco	‘Em va pegar.’
	el meu-beco	‘Et va pegar.’
	(ka-)beco	‘Ho va pegar.’
	ta-beco	‘Nos va pegar.’
	pa-beco	‘Els va pegar.’
	ma-beco	‘Els va pegar.’ (van Gijn, 2012)

• En yurakaré, l'única distinció temporal gramaticalizada que existix és entre el futur i el no futur. El futur s'indica en el marcador -shta, com s'observa en (5). Sobre l'aspecte, este es marca tant en prefixos com en sufixos en el verp. El prefix a- indica, per eixemple, una acció no terminada o en progressió, com s'observa en (6), mentres que el sufix -jti indica una acció habitualment practicada per una persona o un grup de persones, com s'observa en (7).

(5)	tishilë	el meu-la-beco-shta-el teu
	ara	2SG-MAL-pegar;matar-FUT-1PL. S
	‘Ahorita t'ho anem a matar.’ (van Gijn, 2012)

(6)	a-ense-ø=w=ja	a-shilla-ø=w=ya	na	wenche=w
	PRG-prendre-3=PL=TU	PRG-ballar-3=PL-NE	el	anta=P
	‘Mentres estaven prenent, estaven ballant els antas.’ (van Gijn, 2012)

(7)	latijsha	ati	lëtta	yee	chërë-jti-ø=ya	na	ulë
	despuix	eixe	u	dòna	rascar-HAB-3=NE	el	guayabochi
	‘Després, hi havia una dòna que solia rascar eixe guayabochi.’ (van Gijn, 2012)

• En yurakaré, es distinguixen diferents tipos de marcadors de modalitat, com aquells que tenen que vore en realisació d'un event, com a p. ej. l'intencional -ni en (8), i aquells que tenen que vore en la manera en que el parlant aplega a les seues conclusions, com a p. ej. el marcador =tiba en (9), que indica una inferència sobre la base d'un raonament.

(8)	dula-n-la teua	ta-pojore
	fer-INT-1PL. S	el nostre-canoa
	‘Fem nostra canoa.’ (van Gijn, 2012)

(9)	a-wështi-ø=tiba=la=ye
	la seua-fam-3=VLR=CMS=EN. F
	‘Deu haver tingut fam (perque estava menjant frutes de mones).’ (van Gijn, 2012)

Alfabet

En juliol de 2007, durant el "Trobada sobre la Normalisació de l'Escritura del Yurakaré", organisat per la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia i el Consell Educatiu Amazónico Multiétnico en la ciutat de Santa Creu, es va consolidar el següent alfabet:

a b ch d dy i ë i j k l m n ñ o p r s sh t o ü w i

Sintaxis

Sobre la sintaxis del yurakaré, es pot senyalar lo següent (van Gijn, 2012):

• Van Gijn (2012) propon el següent esquema, en (10), per a explicar l'estructura de la clàusula en yurakaré. Com es pot observar, hi ha dos posicions abans del núcleu, una per a adverbis, una atra per a un participant, en este cas sëë. Despuix del núcleu, hi ha vàries posicions per a atres paraules, com a més participants, i també adverbis.

(10)	(Adv)	(X)	(Núcleu)	(Uns atres)
	shëy	sëë	nish mabëjti	na shunñe matataw
	ahir	yo	no els vaig vore	els hòmens grans

• Dins de la frase nominal, l'orde de paraules és menys flexible. El sustantiu principal és per lo general l'última paraula de la frase nominal. Solament els adjectius i els elements que indiquen el posesor poden seguir al sustantiu principal, aixina com també les frases relatives. Els demostratius (en funció de modificador), quantificadors i numerals sempre precedixen al sustantiu. És possible, també, traure un element modificador (adjectius o quantificadors) de la frase nominal, i colocar-ho en posició prenuclear en la clàusula, com s'observa en (11):

(11)	lëshie	ma-bëjta-i	shunñe=w
	dos	3PL-vore-1SG. S	home=PL
	‘Veig dos hòmens.’ (van Gijn, 2012)

• Sobre la combinació de clàusules, això es pot realisar per simple yuxtaposició, com en (12), pero també per mig d'estratègies més complicades, com a p. ej. a través de l'us de marcadors com =ja o =tu, com s'observa en (13) i (14). La diferència entre verps depenents marcats per =ja i =tu consistix que =ja indica que el tema de l'event marcat pel verp depenent és idèntic al del verp principal, mentres que =tu indica que és diferent.

(12)	abaylala-i	ajantata-i
	ballarDST-1SG. S	cantarDST-1SG. S
	‘Estic ballant i estic cantant.’ (van Gijn, 2012)

(13)	tu-bëjta-ø=ja	mala-ø	samu
	1SG-vore-3=TU	anar. SG-3	jaguar
	‘Quan em va vore el tigre, es va anar.’ (van Gijn, 2012)

(14)	sëë	bëjta-i=tu	tu-la-mala-ø	samu
	yo	vore-1SG=TD	1SG-MAL-anar. SG-3	jaguar
	‘Quan ho vaig vore, el tigre se'm va anar.’ (van Gijn, 2012)

Bibliografia

• Adam, Lucien. (1893). Principes et dictionnaire de la langue Yuracaré ou Yurujuré composés parell li R. P. de la Cova et publiés conformément au manuscrit de A. d’Orbigny. Bibliothèque linguistique américaine (No. 16). Paris: Maisonneuve.
• Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Vages. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• van Gijn, Rik. (2004). Number in the Yurakaré noun phrase. In L. Cornips & J. Doetjes (Eds.), Linguistics in the Netherlands 2004 (pp. 69–79). Linguistics in the Netherlands (No. 21). John Benjamins.
• van Gijn, Rik (2005). Head marking and dependent marking of grammatical relations in Yurakaré. In M. Amberber & H. d'Hoop (eds.) Competition and variation in natural languages: the case for case. (pp. 41-72) Elsevier.
• van Gijn, Rik (2006) A grammar of Yurakaré. Ph. D. dissertation Radboud University Nijmegen.
• van Gijn, Rik (2012). Yurakaré. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom III Orient. La Pau: Plural editors. (en prensa)
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online versió: http://www. ethnologue. com).
• Greenberg, Joseph H. (1960). General classification of Central and South American languages. In A. Wallace (Ed.), Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences (1956) (pp. 791-794). Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
• Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
• Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. I. Asher (Eds.), Atles of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
• Suárez, Jorge. (1969). Moseten and Pano-Tacanan. Anthropological Linguistics, 11 (9), 255-266.
• Suárez, Jorge A. (1973). "Macro-Pano-Tacanan", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 3 (Jul., 1973), pp. 137-154.
• Suárez, Jorge. (1977). La posició llingüística del pano-tacana i del arahuaco. Anals d'Antropologia, 14, 243-255.

Enllaços externs

• Ethnologue: ethnologue. com/show_language. asp? code=yuz Yuracare
• Proel: proel. org/mundo/yurakare. htm Llengua Yurakare
• archive. org/web/20080518095050/http://www. ogmios. org/261. htm FEL Grants 2005 (Foundation for Endangered Languages)
• DoBeS : mpi. nl/DOBES/projects/yurakare General presentation of the Yurakaré language and people
• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/1634 Proyecte Idiomes en perill d'extinció -Yuracaré