Iglésia de Sant Joan de l'Hospital (Valéncia)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Sant Joan de l'Hospital (Valéncia)

El temple de Sant Joan de l'Hospital siti en el cor de la ciutat de Valéncia (Espanya), calle Trinquet de Cavallers n.º 5 (barri de la Seu-Xerea de la ciutat de Valéncia), és un edifici que combina principalment els estils romànic, gòtic valencià i barroc, construïda en el XIII en uns terrenys donados per Jaime I d'Aragó a l'Orde Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (hui Orde de Malta).

L'iglésia està precedida d'un pati decorat (d'una casa barroca) en quadros ceràmics del Via Crucis, a on es conserven estos restants arquitectònics i elements solts dels edificis que componien la fundació. Junt a este pati s'alça la menuda torre-campanar de la primera mitat d'el XVII i a ell s'obri la portada lateral de l'iglésia composta per un arc de mig punt pla en el seu alfiz, coronat per un bell finestral traçat en ogiva equilátera el centre de la qual no coincidix en el de la porta, i que du com tracería el delicat disseny d'una creu de Malta.

La verdadera iglésia és de nau única, que ocupa una superfície de 36 m de llongitut per 19 m d'esgambi i està composta per una Volta de canó apuntada en plementería de pedra sobre grossos arcs fajones que es recolzen en ménsulas, i una capçalera poligonal de cinc costats techada en crucería, a on es troba el presbiteri. Est va ser alçat a fins d'el XIII i està allumenat per finestres esgarrades d'estil ogival; la central, més ampla, en tracerías i decorada en columnillas adossades. Sobre els nervis de pedra, les voltes són de rajola a tizón i en les seues paraments extrems, són obra posterior, d'el XIV, dos altes capellas que perforen els murs en arquivoltas ogivals i es desenrollen entre els contraforts.

Les capelles laterals són la major part a modo de grans arcosolios que s'òbrin a la nau per ogives cistercienses sobre columnillas adossades, protegides per un alfiz moldurado. Les seues voltes de pedra varen deure estar pintades en frescas que solament es conserven parcialment, en espera de restauració, en la primera part del evangelio. Les dos últimes d'este costat són més àmplies i estan techades en crucería diagonal. En el testero subsistixen dos trams d'una logia en volta de crucería que s'obri als peus de la nau.

En l'interior es troba la capella de Santa Bàrbara, a on es troben els restants de Constanza Augusta, Emperatriu de Grècia

Història

Erro al crear miniatura:

Interior

Quan el Rei Don Jaime pren Valéncia en 1238, els Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem ho acompanyen i s'instalen junt a la judería, a partir de la Porta de Xerea, ocupant el palau àrap del primer emir en les seues eres adjacents. Allí varen erigir una primera iglésia convertida en eremitorio, la zona d'alberc-hospital i el cementeri. Poc despuix, abans de 1255, comença l'edificació de l'actual iglésia. En la seua zona més primitiva es troba una capella decorada en pintures murals de cort romànic, de gran calitat tècnica i d'interessant iconografia.

Tot un grup d'artistes i artesans baix l'influència d'una escola comuna varen plasmar un relat bíblic, de resonàncies eucarísticas, totalment llegible per al poble que ho va contemplar. Varis nobles del Regne d'Aragó i del Comtat de Catalunya formaven part de les huestes del rei, entre ells Arnau de Romaní, el Comte de Pallars i el senyor de Foces.

Arnau de Romaní alçaria en el Pati Sur del conjunt de Sant Joan de l'Hospital una menuda capella funerària d'estil romànic -recentment oberta al públic la seua restauració- que poc despuix transformaria en gòtic incipient i en la qual segons la tradició va sentir missa el Rei Don Jaime. Estava rodejada d'un claustre d'arcosolios funeraris, romànics en la seua majoria, que han segut lliberats en no poc esforç i estudi de les construccions que des de fa sigle i mig els havien embebido i que amenacen en tornar a fer-ho.

No menys interessant resulta la figura del Senyor de Foces, cavaller sanjuanista oscense nomenat per Don Jaime procurador de la ciutat, que segons se sap per documents du en si els seus artesans d'Osca per a treballar en la construcció de la part més antiga de la Catedral de Valéncia, la Porta del Palau, i en la zona contigua sobre la que es troba un reconditorio o cambra secreta, decorada en pintures murals de la mateixa factura que les de sant Juan de l'Hospital. En esta cambra hi ha un menut buit dedicat a la Corona d'Espines del Senyor; segurament va servir per a depositar en moments de perill l'Espina de la Santa Corona que Sant Luis, rei de França, va regalar al rei Don Jaime i que formava part de la seua relicario personal i itinerant i que este va depositar en la Sèu valentina. El restant de les pintures, al voltant del buit, estan dedicades a la Passió de Crist completant aixina la narració iconográfica. Este reconditorio serviria casi doscents anys més vesprada per a depositar el Sant Cáliz del Sopar que va dur a Valéncia des d'Osca el Rei Alfonso V el Magnánimo en l'any 1424, procedent del monasteri de Sant Joan de la Penya a on es trobava des de 1134.

En Sant Joan de l'Hospital té la seua sepultura l'Emperatriu Constanza de Grècia a la que el Rei Jaime I va donar covil en Valéncia, estajant-la en el Palau del Real fins a la seua mort. En el seu sèquit de sobirana, l'emperatriu va dur des de Nicea vàries relíquies: les de Santa Bàrbara i un Lignum Crucis de considerable tamany. La columna i restants òsseus de Santa Bàrbara els va llegar a la seua mort en 1307 a l'iglésia de Sant Joan de l'Hospital, i el Lignum Crucis a la ciutat de Valéncia, sent una de les relíquies més importants del relicario de la Catedral. Durant molts anys va estar junt al Sant Cáliz del Sopar, fins que este últim va ser colocat en l'Aula Capitular a on es venera.

Conjunt històric

Erro al crear miniatura:

Àbsit

La construcció de l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital de Valéncia va ser acompanyada -seguint la pràctica habitual de l'Orde dels Hospitalaris- d'un hospital, un cementeri i una residència per als cavallers de la mateixa. A excepció de l'Iglésia, que es troba totalment restaurada, de les atres construccions han aplegat fins als nostres dies solament restants arquitectònics que actualment es troben en procés de recuperació.

Romànic

El XIII va ser el temps de transició entre el romànic i el gòtic, entre lo islàmic i lo cristià en Valéncia. El temple de Sant Joan conserva vestigis i reminiscència d'eixes transformacions. Podem apreciar l'estil romànic en les seues portes laterals, formades per un arc de mig punt i en tímpan delimitat per planes dovelas. En el alfiz es va ubicar el primitiu escut de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, en creu plana de fusta, que va permetre que els investigadors dataren la construcció d'este temple. Són propis del romànic, aixina mateix, els robusts contraforts que subjecten els murs i absorbixen la càrrega de la volta, els escassos vas i obertures en les parets, llimitats a estretes saeteras, i la poca altura de la nau.

Influències àraps

Posseïx marcades influències àraps en la planta rectangular, uninave, pròpia del mudéjar, en plementería de rajola alineada i falcado sólidamente, com era costum de la mà d'obra almohade i mossàrap, que varen usar per a cobrir el presbiteri i techumbre de la primera tramada. Destaquen les altes columnes de marbre del arc toral en fuste anellat i capitel califal d'el X.

Gòtic incipient

L'ampliació gòtica es va portar a terme abans de 1316. El gòtic incipient se nos mostra: en la volta de canó apuntat, en trams delimitats per arcs fajones, recolzats sobre ménsulas; en els baixos arcs ogivals de les tres capelles laterals del costat sur i en la primera del costat nort; en els esgarrats i alabastrinos finestrals del àbsit. Molt important per la seua perfecció geomètrica és l'óculo superpost a les portes romàniques. És una simbòlica representació de la creu d'huit puntes (les bienaventuranzas), concedida a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem pel Papa Alejandro IV en 1261.

Gòtic cisterciense

Podríem concretar l'estil de l'iglésia en gòtic-cisterciense molt propi del ascetisme de l'Orde en els seus començos. Són les seues característiques l'absència d'ornamentació superflua; els capiteles de les columnes – plans troncs de piràmide invertits; les molduras tóricas i les altes ménsulas de respal dels arcs. En la zona cementerial es va construir la capella hospitalari-funerària, element inseparable de l'arquitectura hospitalària medieval. Del més depurat estil cisterciense, provablement constituïx la primera manifestació de l'art ogival en Valéncia. És coneguda popularment com la capella del Rei Don Jaime perque en ella sentia missa el Rei Conquistador.

El gòtic en tot el seu esplendor ho trobem en les dos capelles laterals del presbiteri i en les del nàrtex de l'iglésia. La del sur del presbiteri, o primitiva capella de Santa Bàrbara, posseïx un finestral de gran bellea i en la clau l'escut de la família Hohenstaufen: àguila negra sobre fondo d'or. És ací a on varen descansar els restants mortals de l'Emperatriu de Nicea, Donya Constanza Hohenstaufen en 1307. Va voler ser enterrada en l'iglésia de Sant Joan de l'Hospital, en una capella construïda en honor de Santa Bàrbara, a qui tenia gran devoció.

La capella situada en el costat nort s'unix al presbiteri per un elevat arc trilobulado de gran bellea. En la part alta del mur oest es troba l'accés a la Cambra Amagada.

El nàrtex del temple, actual capella de la Verge dels Estudiants (antic atri del primitiu hospital), es compon de tres tramades, unides al cos general de l'iglésia per un arc conopial d'interessants capiteles polícromos i elements reutilisats.

Barroc

Va ser en el XVII quan es varen recobrir els sellars de pedra i la desnudez dels panys de la volta en escayola i implantacions d'arcs de mig punt, lunetos i profusió de relleus, esgrafiados i policromías. Es varen trencar les rebancs i molduras i es varen foradar les parets per a subjectar les impostas de la falsa volta de canó i les pilastras. Recobriment que ha permaneixcut fins a la restauració de 1967. Recort d'aquella época, es conserva la Real de Santa Bàrbara, actualment dedicada a la reserva del Santíssim, inaugurada en 1686, obra de l'arquitecte Juan B. Pérez Castiel. Està situada dita capella al sur del temple, separada per un antic reixat de ferro. Ací varen ser traslladats els restants de Constanza II d'Hohenstaufen (1230-1307), emperatriu de Nicea, per Real Orde de Carlos II.

Contemporàneu

En el XIX quan per Decret Real, varen desaparéixer les órdens militars d'Espanya, el temple va sofrir diversos destins, invasions, decadència i abandó, fins a passar a dependre del Arzobispado. En 1905, la parròquia que albergava va ser traslladada a l'iglésia de nova construcció Sant Joan Batista i Sant Vicente Ferrer. Saquejat i incendiat en 1936, l'estat de l'edifici era tal que va aplegar a pensar-se en derribar-ho. L'acadèmic Elías Tormo, junt en atres valencians ilustres ho varen impedir en les seues protestes i arguments, conseguint que en 1943 fora declarat Monument Artístic Nacional. Pero l'oblit va seguir a este guany i durant unes décades es va utilisar per a actes públics profans, i inclús per a cine. Encomanat per la Diòcesis de Valéncia al Opus Dei en 1967, es va restablir el cult en la consegüent restauració artístic-arquitectònica. A lo llarc de varis anys s'ha treballat intensament, i no sense dificultats, per a conseguir tornar el seu primitiu aspecte al Conjunt de Sant Joan de l'Hospital

Museu

Erro al crear miniatura:

Museu

El conjunt de Sant Joan de l'Hospital, temple i dependències, va ser declarat Museu de Lloc per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana el 28 de febrer de 1997. Prèviament, des del 5 d'abril de 1943, havia segut declarat monument històric-artístic de caràcter Nacional (Cfr. BOE 5. IV.1943).

Este Museu té com comés investigar i donar a conéixer el valor extraordinari, artístic i històric d'este singular i venerable enclavament sanjuanista de Valéncia. Un atre dels seus objectius és promoure la restauració del conjunt i, dins de lo possible, la recuperació dels ambients deteriorats i de les peces espoliades a lo llarc del temps.

Numeroses persones han realisat en el museu estudis monogràfics d'investigació, proyectes fi de carrera o tesis acadèmiques d'Història, Paleopatología, Restauració, Arqueologia, Belles arts i matèries afins. Manté un conveni de colaboració en l'Universitat de Valéncia i acull a alumnes en pràctiques de final de carrera, becaris i voluntaris, rebent respal d'ells com a guies o investigadors. Encara que Iglésia i Museu constituïxen el conjunt monumental indivisiblemente, és important diferenciar el Museu (en la seua dimensió històric i cultural) de l'Iglésia, en la seua activitat pastoral, llitúrgica i religiosa.

Cult

La iglésia de Sant Joan de l'Hospital és una iglésia, en un antic convent, de cult catòlic en advocación (sant titular) de Sant Joan Batiste.

En l'any 1967 l'Arquebisbe ho va confiar a la Prelatura del Opus Dei. A partir d'eixe moment es va iniciar una important tasca en la finalitat de recuperar este singular monument d'arquitectura medieval valenciana i reiniciar el cult, tasca en la que han colaborat institucions i particulars.

Paralelament als treballs de restauració, el dinamisme de l'iglésia, inspirat en l'esperit de Josemaría Escrivá, fundador del Opus Dei, mamprén una série d'iniciatives de cult, formació i catequesis, aixina com també distintes llabors de tipo assistencial, social, artístic i cultural.

Voluntariat i llabor social

Des de Sant Joan de l'Hospital «hem donat sempre una gran importància a la llabor social que es desenrolla des de l'Iglésia i que repercutix en un número creixent de persones i les seues famílies». Cada volta són també més els qui colaboren com a voluntaris per a poder desenrollar diversos proyectes o accions, tant des de la mateixa Iglésia a través del seu Centre Social, com en diverses Residències o en grups determinats de persones.

El Centre Social de Sant Joan de l'Hospital té per objecte la millora i integració sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat o risc d'exclusió social. L'acolliment, ajuda i atenció personalisada a persones migrants és un atre dels seus objectius, també en el marc espiritual. Cada any, centenars de persones es beneficien de les activitats del Centre Social, per a això, desenrollem diferents programes de formació i tallers de capacitació: Cuina, Inglés, Espanyol, Manipulador d'aliments, Educació financera bàsica, Costura etc. Disponem de Bossa de treball i realisem proyectes de solidaritat. Colaborem en diferents entitats com a Creu Roja, Accem, Fundació Integra, Banc d'Aliments, Fundació “la Caixa”, etc.

Els voluntaris desenrollen una important llabor dedicant part del seu temps a diferents accions i proyectes.

• Erro al crear miniatura:
  Capella de Pere Balaguer
• Erro al crear miniatura:
  Capella en pintures romàniques
• Erro al crear miniatura:
  Capella Crist de les Penes
• Erro al crear miniatura:
  Pati
• Erro al crear miniatura:
  Porta nort
• Erro al crear miniatura:
  Capella de Santa Bàrbara
• Erro al crear miniatura:
  Capella de Santa Bàrbara
• Erro al crear miniatura:
  Capella de Santa Bàrbara

Bibliografia

• Universitat Politècnica de Valéncia.Consultat el 26 de decembre de 2020.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Joan de l'Hospital (Valéncia).
• Sitie web oficial
• Catàlec del Patrimoni Cultural Valencià