Anar al contingut

Illampu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illampu

El Nevat Illampu, també conegut com Nevat de Sorata per la seua proximitat al poble homònim, és una montanya de la Cordillera Oriental dels Vages en Bolívia, que forma junt en l'Ancohuma un sol massiç.

Està situat a l'oest de Bolívia, específicament en el municipi de Sorata de la província de Larecaja en el departament de la Pau. Conta en una superfície d'uns 200 km² aproximadament per la qual cosa constituïx un volum important en la cordillera andina boliviana.

Té una altura de 6360 m, lo que la convertix en la tercera montanya més alta de la cordillera Real i en la quarta montanya més alta de Bolívia. El Illampu està cobert de neu tot l'any i el llímit de neu està a 5200 m.

La seua primera ascensió va ser el 7 de juny de 1928 pel alemà Hans Pfann i els austríacs Alfred Horescowsky, Hugo Hörtnagl i Erwin Hein.[1]

Els montañistas la consideren la montanya més difícil d'escalar de totes les de més de 6.000 metros de Bolívia.cita requerida La ruta més senzilla, pel costat suroest, està classificada com AD, en pendents nevades de fins a 65 graus. S'accedix per un campament d'altura ubicat en el costat nort del massiç. Atres rutes són la "Ruta dels alemans", en la cara suroest i la ruta de la cara Sur. Abdós s'accedixen pel costat oest del massiç.

Formació

[editar | editar còdic]

La Cordillera Real consistix de roques intrusivas del Paleozoico que varen ser intruidas per més roques plutónicas durant el Mesozoico al periodo Terciario. Estos varen ser exposts per l'erosió en el Terciario i Cuaternario i hui formen els picos de Illampú i Illimani.

Llegenda

[editar | editar còdic]
Vista del Illampu a la vespradeta

Segons la llegenda dels natius americans, dos poderosos reis, Illimani i Illampu, es varen matar entre sí mentres lluitaven pel control de la regió de Collasuyo, ara cridat el Altiplano. En els seus llits de mort varen obligar als seus fills a venjar les seues morts, i encara que no volien barallar, es varen sentir obligats pel jurament dels seus pares i es varen declarar en guerra uns contra uns atres. L'història es va repetir, ells també infligieron ferides mortals en la batalla. En el camp de batalla, es varen perdonar i varen demanar a les seues sirvientes que els colocaren un al costat de l'atre. Pachamama, la deesa andina de la fertilitat, va assegurar als jóvens reis que no varen deure morir per l'enemistat dels seus pares, i va castigar als pares fent que les seues estreles caigueren del cel i es convertiren en els dos picos nevats de les montanyes, Illampu i Illimani.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «In donen bolivianischen Vagen» (en alemà). Club Alpin Suisse. Consultat el 31 de juliol de 2022.