Illes Tremiti

Les illes Tremiti i, en el requadro superior, Pianosa.

Les Illes Tremiti (o també Illes Diomedee) són un chicotet archipèlec italiano del Mar Adriático, en una superfície total d'uns 3 km² i una població de 451 habitants (tremitesi). Per extensió el nom s'aplica a una comuna que comprén també a la veïna illa deshabitada de Pianosa.

Geografia

Es tracta d'un conjunt de cinc chicotetes illes calcàrees en la mar Adriático, pertanyents a la província de Foggia, en la regió d'Apulia, distants uns 25 km al noreste de la península del Gargano. L'àrea que ocupa cada illa és la següent:

• Sant Domine: 208 ha
• Capraia (també cridada Caprara o Capperaia): 45 ha
• Sant Nicola: 42 ha
• Cretaccio: 2,08 ha (incloent a l'illot anomenat La Vecchia).
• Pianosa: 13 ha

L'illa de Sant Domine posseïx moltes grutas, entre les quals es destaca la cridada Grotta del Bove Marí, que li fan comparable a la molt més afamada illa de Capri, també existix en ella una plaja d'arena blanca, única plaja arenenca de l'illa.

Clima

Vista d'Illa Sant Domine.

El clima és típicament mediterràneu, és dir: en hiverns tébeus i estius molt càlits encara que no existix una prolongada sequia estival. El règim de precipitacions és casi exclusivament pluvial i baix: aproximadament 476 mm a l'any, concentrat en el periodo otoñal i hivernal. Pel que fa als vents, el règim anemonológico està dominat per vents del 2° quadrant (alce i xaloc) que duen fortes calors i baixes pressions o, especialment en hivern, vents del 4° quadrant (zéfiro, mistral i tramontana).

Història

Visitades en l'Antiguetat per ilirios i grecs, la mitologia dels segons suponia que estes illes havien segut originades pel rei argivo Diomedes en tirar tres grans peñascos a l'mar. En época romana eren cridades Insulae Diomedeae, és dir, illes de Diomedes. Referint-se a elles Dionisio d'Aleixandria parla d'una sola illa, Estrabón va senyalar a dos, indicant que solament una estava habitada, Claudio Ptolomeo parla de cinc illes mencionant a una en el nom de Teutria (segurament l'illa de Pianosa. L'illa major (l'actual Sant Domine) era denominada, per Plinio el Vell, Diomedia o Trimerus, d'este segon nom sorgix el de Tremiti. A l'illa de Trimerus va desterrar l'emperador Augusto a la seua neta Julia en l'any 8 d. C., i allí va permanéixer durant vint anys fins a la seua mort.

En l'any 780, Carlomagno, va desterrar en esta mateixa illa a Pablo el Diácono, secretari del rei lombardo Desiderio, no obstant Pablo va conseguir fugar-se. L'illa de Sant Nicola posseïx un castell manat a construir per Carlos d'Anjou, i una abadia que va tindre gran desenroll durant el XI, la de Santa Maria a Mare, la qual va aplegar a tindre propietats en el continent, aplegant a declarar-se independent de l'abadia de Montecassino.

En el 1237 els monges benedictinos varen ser substituidos per monges cistercienses procedents de l'abadia de Casanova de Parma despuix d'un edicte de la moradura Rainiero de Viterbo fet eixecutar pel bisbe de Termoli; en el mateix sigle les illes eren anomenades Tremitis. Empero, els atacs dels pirates varen dur a la desaparició de l'orde monástica en estes illes durant l'any 1334, i a la destrucció de gran part del monasteri que es va transformar en reducte de pirates dálmatas. Després l'archipèlec va quedar despoblado fins que, en 1412, el papa va enviar una colónia de canònics lateranenses procedents de Roma, per lo que el monasteri va ser restaurat i fortificado davant l'amenaça turca; en efecte, en 1567, va resistir durant tres dies a un atac otomà de les forces enviades pel sultà Solimán el Magnífic.

La decadència dels monges es va accentuar durant el XVII per lo que, en 1674, els lateranenses varen propondre als celestinos el monasteri per a pagar els deutes, pero esta oferta no va ser acceptada. En 1782 el rei de les Dos Sicilias va abolir l'abadia i va confiscar els bens, i, despuix de 1792, es va establir una colónia penal. Durant les guerres napoleòniques les Tremiti varen ser ocupades pels muratistas, els qui es varen atrincherar en la fortalea de Sant Nicola resistint, en 1809, a un fort atac de la flota anglesa — testimoni d'això són els buits deixats pels cañonazos anglesos en els murs de l'abadia — Joaquín Murat va concedir una amnistia als deportats de les Dos Sicilias que varen colaborar en ell, sent d'esta manera que es va produir la primera colonisació moderna de les illes.

En 1843, Fernando II de les Dos Sicilias, va intentar repoblar l'archipèlec deportant a gent indigent i a delinqüents comuns procedents de Nàpols, quedant aixina ampliada la colónia penal d'estes illes. En 1861, com tot el Regne de les Dos Sicilias, les illes varen passar a formar part del regne de Regne d'Itàlia. En 1911 varen ser confinats en les Tremiti aproximadament 1 300 libios que es resistien a l'ocupació colonial italiana del seu país. Un any despuix, aproximadament la mitat dels libios presoners havia segut morta pel mal tracte i les pèssimes condicions de vida a que varen ser somesos. Durant l'época de la fasciste les illes varen continuar com a centre de confinament polític, encara que en 1932 es va establir la comuna autònoma de les Tremiti (Comune delle Isole Tremiti).

Curiositat

En les Tremiti, pese a la distància, es parla el dialecte propi de la ciutat de Nàpols (a la seua volta partix del sistema diatópico italorromance conegut com idioma napolitano, parlant en atres diverses varietats dialectals pertanyents al mateix grup llingüístic també en el restant de la regió d'Apulia, de la que les Tremiti formen part) ya que, com es va dir, gran part de la població, a partir de 1843, va ser duta a la força des de la ciutat de Nàpols i, sobretot, des de l'illa napolitana d'Isquia. Una atra curiositat radica en el nom: dos illes d'este archipèlec, Pianosa i Capraia, tenen les seues homònimes en el Mar Tirreno, i estes formen part del archipèlec Toscano.

Vista de les Illes Tremiti.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Tremiti.
• Isole Tremiti On line - Illes Tremiti (en anglés) [1] archivat en Wayback Machine.
• [^{[enllaç trencat]} - Artícul referit a la vida selvada en les Tremiti(FAO]