Incident de Antioquía

Crist entre Pedro i Pablo, IV, Catacumbes dels Sants Marcelino i Pedro en la Via Labicana.

El Incident de Antioquía va ser una disputa ocorreguda en l'era apostólica entre els apòstols Pablo i Pedro, que es va produir en la ciutat d'Antioquía a mitan de el I. La font primària per al mateix és l'Epístola als gálatas (Plantilla:Bíblia) escrita per l'apòstol Pablo a principis de la década de 50. La segona font per a conéixer este conflicte és el llibre de Fets dels Apòstols, posat per escrit molt despuix de l'epístola mencionada (entre els anys 60 i 120, segons el hipòtesis majoritària). Entre abdós relats hi ha numeroses discrepàncies, lo que ha dut a diverses propostes per a reconstruir l'incident. No obstant, com la fiabilitat històrica dels Fets dels Apòstols es discutix,^[1] la major part dels estudiosos considera al relat de Pablo com el més confiable, si ben parcial, en relació en els successos.

Este conflicte, conegut des de l'Antiguetat, va donar orige en els sigles XVIII i XIX a l'idea de que va existir un conflicte entre els líders del cristianisme primitiu, Pablo i Santiago, com a representants d'una corrent lliberal i una atra conservadora, respectivament, en relació en el judaisme. El primer en sugerir esta divisió en faccions va ser l'estudiós alemà Ferdinand Christian Baur, fundador de l'anomenada Escola de Tubinga. En este hipotètic conflicte, Pedro hauria segut, en paraules de James Dunn, el «home-pont» entre els punts de vista oposts.^[2]

Es desconeix el resultat de l'incident, si be és evident que la postura paulina va terminar sent l'acceptada per l'Iglésia, per la qual cosa diverses confessions cristianes diferixen en la seua interpretació.

Els cristians gentils i la Torá

Vore també: Controvèrsia de la circumcisió en el cristianisme primitiu i Pablo i el judaisme

Quan els no judeus, cridats gentils, varen començar a convertir-se al cristianisme, la primera qüestió a resoldre era si estos devien observar tots els preceptes de la Llei de Moisés, en particular, la circumcisió i les lleis dietètiques; lo que implicava una conversió al judaisme. Estes pràctiques no només eren considerades, sobretot la circumcisió, repulsivas per a la cultura helènica, sino també mantenien al naixent cristianisme com una secta particular dins de poble judeu.^[3]

Este mateix debat, provablement de manera independent, va aparéixer per la mateixa época entre els rabinos segons consta en el Talmud. Açò va donar lloc a la doctrina de les Sèt Lleis de Noé, per a ser seguides pels gentils, aixina com la determinació de que «els gentils no poden ser ensenyats en la Torá». En el XVIII, el rabino Jacob Emden era de l'opinió que l'objectiu original de Jesús, i especialment Pablo, solament va ser convertir als gentils a les set Lleis de Noé, mentres que permetien als judeus seguir la completa Llei Mosaica.^[4]

Pablo era un ferm defensor de la posició de que els gentils no necessitaven ser circuncidados ni observen les lleis dietètiques, una posició que alguns varen prendre com antinomisme. Uns atres, a voltes denominats judaizantes, opinaven que els cristians d'orige gentil necessitaven complir plenament la Llei de Moisés.

Concilie de Jerusalem

Artícul principal → Concilie de Jerusalem.

Archiu:Saint James the Just.jpg

Ícono de Jacobo el Just, la decisió del qual va ser aprovada en el Decret Apostólico segons Plantilla:Bíblia, c. 50 d. C.

Pablo va deixar Antioquía i va viajar a Jerusalem per a parlar de la seua missió als gentils en els «pilars de l'autoritat» del cristianisme.^[5] En descriure el resultat d'esta reunió, Pablo diu «varen reconéixer que se m'havia confiat la bona notícia per als no circuncidados». Els Fets dels Apòstols descriuen que la controvèrsia es va resoldre pel discurs de Pedro i va concloure en la decisió de Jacobo el Just de no exigir la circumcisió dels gentils convertits. Fets cita a Pedro i a Santiago dient:

Varons germans, vosatres sabeu cóm ya fa algun temps que Deu va triar que els gentils sentiren per la meua boca la paraula del evangelio i cregueren. I Deu, que coneix els cors, els va donar testimoni, donant-los l'Esperit Sant lo mateix que a nosatres; i cap diferència va fer entre nosatres i ells, purificant per la fe els seus cors. Ara, puix, ¿per qué tenteu a Deu, posant sobre la cerviz dels discípuls un jou que ni els nostres pares ni nosatres hem pogut dur? Abans creem que per la gràcia del Senyor Jesús serem salvos, d'igual modo que ells.
—Plantilla:Bíblia

Varons germans, sentiu-me. Simón ha contat cóm Deu va visitar per primera volta als gentils, per a prendre d'ells poble per al seu nom. I en açò concorden les paraules dels profetes, com està escrit: «Despuix d'açò tornaré i reedificaré el tabernáculo de David, que està caigut; i repararé les seues ruïnes, i ho tornaré a alçar, per a que el restant dels hòmens busque al Senyor, i tots els gentils, sobre els quals és invocat el meu nom, diu el Senyor, que fa conéixer tot açò des de temps antics». Per la qual cosa yo juge que no s'inquiete als gentils que es convertixen a Deu, sino que se'ls escriga que s'aparten de les contaminació dels ídols, de fornicaació, d'ofegat i de sanc.
—Plantilla:Bíblia

Este Decret Apostólico encara és observat per l'Iglésia Ortodoxa Oriental.^[6]

Referències

↑ Plantilla:CathEncy. Objections against the Authenticity: «Baur, Schwanbeck, De Wette, Davidson, Mayerhoff, Schleiermacher, Bleek, Krenkel, and others have opposed the authenticity of the Acts».
↑ James D. G. Dunn en The Cànon Debat, L.M. McDonald i J.A. Sanders ed., 2002, capítul 32, p. 577: «For «hombre-puente» (pontifex maximus!) The Canon Debate, James the brother of Jesus and Paul, the two other most prominent leading figures in first-century Christianity, were too much identified with their respective ‹brands› of Christianity, at least in the eyes of Christians at the opposite ends of this particular spectrum. But Peter, as shown particularly by the Antioch episode in Gal 2, had both a care to hold firm to his Jewish heritage, which Paul lacked, and an openness to the demands of developing Christianity, which James lacked». [Itálicas originals]
↑ Jewish Encyclopedia: Circumcision: In Apocryphal and Rabbinical Literature: «Contact with Grecian life, especially at the games of the arena [which involved nudity], made this distinction obnoxious to the Hellenists, or antinationalists; and the consequence was their attempt to appear like the Greeks by epispasm ("making themselves foreskins"; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18; , Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). All the more did the law-observing Jews defy the edict of Antiochus Epiphanes prohibiting circumcision (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); and the Jewish women showed their loyalty to the Law, even at the risk of their lives, by themselves circumcising their sons»; (2001).The Bulletin of the History of Medicine.75(Fall 2001)
375–405.doi:10.1353/bhm.2001.0119.
↑ Jewish Encyclopedia: Gentils: Gentils May Not Be Taught the Torah
↑ Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia.
↑ Karl Josef von Hefele. commentary on cànon II of Gangra anota: «We further see that, at the clave of the Synod of Gangra, the rule of the Apostolic Synod with regard to blood and things strangled was still in force. With the Greeks, indeed, it continued always in force as their Euchologies still show. Balsamon also, the well-known commentator on the canons of the Middle Ages, in his commentary on the sixty-third Apostolic Cànon, expressly blames the Latins because they had ceased to observe this command. What the Latin Church, however, thought on this subject about the year 400, is shown by St. Augustine in his work Contra Faustum, where he states that the Apostles had given this command in order to unite the heathens and Jews in the one ark of Noah; but that then, when the barrier between Jewish and heathen converts had fallen, this command concerning things strangled and blood had lost its meaning, and was only observed by few».

Bibliografia

Dunn, James D.G. The Incident at Antioch (Gal 2:11–18) Journal for the Study of the New Testament 18, 1983, pg 95–122
James D. G. Dunn Echoes of Intra-Jewish Polemic in Paul's Letter to the Galatians Journal of Biblical Literature, Vol. 112, No. 3 (Autumn, 1993), pp. 459–477
James D. G. Dunn, Jesus, Paul and the Law, chapter 6: "The Incident at Antioch"[1]

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Incidente de Antioquía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Plantilla:CathEncy. Objections against the Authenticity: «Baur, Schwanbeck, De Wette, Davidson, Mayerhoff, Schleiermacher, Bleek, Krenkel, and others have opposed the authenticity of the Acts».

[2] James D. G. Dunn en The Cànon Debat, L.M. McDonald i J.A. Sanders ed., 2002, capítul 32, p. 577: «For «hombre-puente» (pontifex maximus!) The Canon Debate, James the brother of Jesus and Paul, the two other most prominent leading figures in first-century Christianity, were too much identified with their respective ‹brands› of Christianity, at least in the eyes of Christians at the opposite ends of this particular spectrum. But Peter, as shown particularly by the Antioch episode in Gal 2, had both a care to hold firm to his Jewish heritage, which Paul lacked, and an openness to the demands of developing Christianity, which James lacked». [Itálicas originals]

[3] Jewish Encyclopedia: Circumcision: In Apocryphal and Rabbinical Literature: «Contact with Grecian life, especially at the games of the arena [which involved nudity], made this distinction obnoxious to the Hellenists, or antinationalists; and the consequence was their attempt to appear like the Greeks by epispasm ("making themselves foreskins"; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18; , Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). All the more did the law-observing Jews defy the edict of Antiochus Epiphanes prohibiting circumcision (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); and the Jewish women showed their loyalty to the Law, even at the risk of their lives, by themselves circumcising their sons»; (2001).The Bulletin of the History of Medicine.75(Fall 2001)
375–405.doi:10.1353/bhm.2001.0119.

[4] Jewish Encyclopedia: Gentils: Gentils May Not Be Taught the Torah

[5] Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia.

[6] Karl Josef von Hefele. commentary on cànon II of Gangra anota: «We further see that, at the clave of the Synod of Gangra, the rule of the Apostolic Synod with regard to blood and things strangled was still in force. With the Greeks, indeed, it continued always in force as their Euchologies still show. Balsamon also, the well-known commentator on the canons of the Middle Ages, in his commentary on the sixty-third Apostolic Cànon, expressly blames the Latins because they had ceased to observe this command. What the Latin Church, however, thought on this subject about the year 400, is shown by St. Augustine in his work Contra Faustum, where he states that the Apostles had given this command in order to unite the heathens and Jews in the one ark of Noah; but that then, when the barrier between Jewish and heathen converts had fallen, this command concerning things strangled and blood had lost its meaning, and was only observed by few».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]