Indústria de pissarra bituminosa
La indústria de la pissarra bituminosa és una indústria d'extracció i processament de pissarra bituminosa, una roca sedimentaria de gra fi que conté cantitats significatives de kerógeno (una mescla sòlida de composts químics orgànics), a partir de la qual es poden fabricar hidrocarburs líquits. L'indústria s'ha desenrollat en Brasil, China, Estònia i, en certa mida, en Alemània i Rússia. Varis atres països investiguen actualment les seues reserves de pissarra bituminosa i els seus métodos de producció per a millorar l'eficàcia i la recuperació.[1] Estònia representava prop del 70% de la producció mundial de pissarra bituminosa en un estudi publicat en 2005.[2]
La pissarra bituminosa s'utilisa en fins industrials des de principis de el XVII, quan s'extreen els seus minerals. Des de finals de el XIX, l'oli d'esquisto bituminoso també s'utilisa pel seu contingut en petròleu i com a combustible de baix grau per a la generació d'electricitat. No obstant, a excepció dels països en importants jaciments de pissarra bituminosa, el seu us per a la generació d'electricitat no està especialment estés. Aixina mateix, la pissarra bituminosa és una font de producció de petròleu cru sintètic i es considera una solució per a aumentar la producció nacional de petròleu en països depenents de les importacions.
Història
[editar | editar còdic]
La pissarra bituminosa s'utilisa des de l'antiguetat. L'extracció industrial moderna de pissarra bituminosa va començar en 1837 en les mines de Autun (França), a les que varen seguir Gran Bretanya, Alemània i atres països.[1][4] L'indústria de la pissarra bituminosa va escomençar a créixer just abans de la Primera Guerra Mundial per la producció massiva d'automòvils i camions i a la suposta escassea de gasolina per a les necessitats de transport. En 1924, la central elèctrica de Tallin va ser la primera del món en passar a la combustió de pissarra bituminosa.[5]
Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, l'indústria de la pissarra bituminosa va decaure pel descobriment de grans reserves de cru de fàcil accés i més barat.[4][1][6][7] No obstant, la producció de pissarra bituminosa va seguir creixent en Estònia, Rússia i China.
Despuix de la crisis del petròleu de 1973, l'indústria de la pissarra bituminosa es va reiniciar en varis països, pero en la década de 1980, quan els preus del petròleu varen caure, moltes indústries es varen enfrontar al tancament. L'indústria mundial de la pissarra bituminosa va tornar a créixer a partir de mediats dels noranta. En 2003 es va iniciar en Estats Units el programa de desenroll de pissarra bituminosa, i en 2005 es va introduir el programa d'arrendament comercial de pissarra bituminosa i arenes bituminosas.[8][9]
En maig de 2007, Estònia es dedicava activament a l'explotació de pissarra bituminosa a gran escala i representava el 70% de la pissarra bituminosa processada en el món.[10] Estònia és un cas únic, ya que els seus jaciments de pissarra bituminosa representen només el 17% del total de jaciments de l'Unió Europea, pero genera el 90% de la seua energia a partir de pissarra bituminosa. L'indústria de la pissarra bituminosa ampra en Estònia a 7.500 persones, lo que supon al voltant del 1% de l'ocupació nacional, i representa el 4% del seu producte interior brut.[11]
Mineria
[editar | editar còdic]La pissarra bituminosa s'extrau per mig de tècniques tradicionals de mineria subterrànea o de superfície. Existixen varis métodos d'extracció, pero l'objectiu comú de tots ells és fragmentar els jaciments de pissarra bituminosa per a permetre el transport de fragments de pissarra a una central elèctrica o a una instalació de retorta. Els principals métodos de mineria de superfície són la mineria a cel obert i la mineria a cel obert. Un método important de mineria subterrànea és el método de cambres i pilars,[12] en el que el material s'extrau a través d'un pla horisontal deixant "pilars" de material intacte per a sostindre el sostre. Estos pilars reduïxen la provabilitat de solsida. La pissarra bituminosa també pot obtindre's com a subproducte de la mineria del carbó.[1]
La major mina de pissarra bituminosa del món és la d'Estònia, explotada per Enefit Kaevandused.[13] En 2005, Estònia va extraure 14,8 millons de tonellades de pissarra bituminosa.[11]Durant el mateix periodo, es varen expedir permissos d'extracció per casi 24 millons de tonellades, i es varen rebre solicituts per a extraure atres 26 millons de tonellades.[14] En 2008, el Parlament estonio va aprovar el "Pla Nacional de Desenroll per a l'Us de la Pissarra Bituminosa 2008-2015", que llimita l'extracció anual de pissarra bituminosa a 20 millons de tonellades.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Dyni, John R. (2010). "Oil Shale". In Clarke, Alan W.; Trinnaman, Judy A. (eds.). Survey of energy resources (PDF) (22 ed.). WEC. pp. 93–123. ISBN 978-0-946121-02- Archivat des de l'original (PDF) el 9 de novembre de 2013.
- ↑ "Senar-Nuclear Energy Research in Europe – A comparative study. Country Reports A – I. Volume 2" (PDF). European Commission. Directorate-General for Research. 2005. EUR 21614/2. Archivat de l'original (PDF) on 2007-10-25. Rebut 2007-06-29
- ↑ Allix, Pierre; Burnham, Alan K. (2010-12-01). "Coaxing Oil from Shale". Oilfield Review. 22 (4). Schlumberger: 6. Archivat des del original (PDF) en 2015-01-06. Recuperat el 2012-04-18.
- ↑ 4,0 4,1 Laherrère, Jean (2005). "Review on oil shale data" (PDF). Hubbert Peak. Archivat de l'original (PDF) on 2007-09-28. Rebut 2007-06-17
- ↑ Ots, Arvo (2007-02-12). "Estonian oil shale properties and utilization in power plants" (PDF). Energetika. 53 (2). Lithuanian Academy of Sciences Publishers: 8–18. Archivat(PDF) de l'original 2016-10-29. Rebut el 2016-10-29.
- ↑ Dyni, John R. (2006). Geology and resources of some world oil-shale deposits. Scientific Investigations Report 2005–5294 (PDF). United States Geological Survey. Rebut 2011-11-15.
- ↑ Yin, Liang (2006-11-07). Current status of oil shale industry in Fushun, China (PDF). Amman, Jordan: International Oil Shale Conference. Archivat de l'original (PDF) on 2007-09-28. Rebut 2007-06-29.
- ↑ "Nominations for Oil Shale Research Leases Demonstrate Significant Interest in Advancing Energy Technology. Press release" (Press release). Bureau of Land Management. 2005-09-20. Archivat de l'original 2008-09-16. Rebut 2007-07-10.
- ↑ "What's in the Oil Shale and Tar Sands Leasing Programmatic EIS". Oil Shale and Tar Sands Leasing Programmatic EIS Information Center. Archivat de l'original 2007-07-03. Rebut 2007-07-10.
- ↑ "Tiny Estònia could go nuclear, sees oil shale hope". BBJ. 2008-03-06. Archivat de l'original 2015-03-23. Rebut 2010-10-09.
- ↑ 11,0 11,1 Francu, Juraj; Harvie, Barbra; Laenen, Ben; Siirde, Andres; Veiderma, Mihkel (Maig 2007). "A study on the EU oil shale industry viewed in the light of the Estonian experience. A report by EASAC to the Committee on Industry, Research and Energy of the European Parliament" (PDF). European Academies Science Advisory Council: 12–13, 18–19, 23–24, 28. Archivat de l'original (PDF) 2011-07-26. Rebuda 2010-06-21
- ↑ Bartis, James T.; LaTourrette, Tom; Dixon, Lloyd; Peterson, D.J.; Cecchine, Gary (2005). Oil Shale Development in the United States. Prospects and Policy Issues. Prepared for the National Energy Technology Laboratory of the U.S. Department of Energy (PDF). The RAND Corporation. ISBN 978-0-8330-3848-7. Retrieved 2007-06-29.
- ↑ "Minister of Social Affairs Jaak Aab acquainted himself with the working conditions of the miners" (Press release). Eesti Põlevkivi. 2006-01-25. Archivat de l'original 2007-08-14. Rebut 2007-07-29.
- ↑ "Mining and use of oil shale to be based on interests of state". Ministry of the Environment of Estònia. 2008. Archivat de l'original 2008-02-29. Rebut 2008-03-06.
- ↑ "Riigikogu approves development pla for use of oil shale". Ministry of the Environment of Estònia. 2008. Archivat de l'original 2008-12-21. Rebut 2008-11-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria de pizarra bituminosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.