Indosfera

Ilustració geogràfica

La indosfera és un terme tècnic propost pel llingüiste James Matisoff (originalment, en anglés: Indosphere) per a referir-se a un subgrup de llengües tibetà-birmanes. S'usa comunament com un terme opost al final de sinoesfera, que es referix a les llengües tibetà-birmanes que guarden una rodalia en l'idioma chinenc.

Influencia

Artícul principal → Sprachbund.

La subfamília de llengües tibetà-birmanes, que s'estén sobre una enorme àrea de distribució geogràfica, es caracterisa per una gran diversitat tipològica, que inclou els idiomes que van des del tipo tonal, monosílaps, analític en morfologia desprovista d'afijos, com el grup lolo-búrmico fins a situar-se llengües atonaes en sistemes complexos de la morfologia de concordancia gramatical en el verp, com el grup de kiranti de Nepal. Els orígens d'esta diversitat no es coneixen pero va poder haver contribuït a això l'influència de China, per un costat i de les llengües indoarias per l'atre. Dos grans subgrups formats per contacte d'àrea es poden distinguir del grup tibetà-birmà: la sinósfera i la indósfera. Estes esferes varen ser propostes per Matisoff com una combinació de característiques culturals i llingüístiques. Una zona d'amortiguación entre ells com un tercer grup va ser propost per Kristine A. Hildebrandt, seguit per B. Bickel i J. Nichols. Matisoff agrupa les llengües en la família en la sinósfera i la indósfera per l'influència llingüística i política de China i l'Índia, respectivament, sobre les llengües. Idiomes de la indosfera es parlen en la regió en llengües índies.

Algunes llengües i cultures fermament pertànyer a un o un atre. Per eixemple, la munda i branques khasi de llengües austro-asiàtica, l'idioma tibetà-birmà del Est de Nepal, i gran part de la branca Kamarupan del tibetano-birmà, que sobretot inclou Meitei (Manipuri) són indósféricas, mentres que els hmong-mien, el kam-branca sui de Kadai, la branca de Loloish tibetà-birmana i Vietnam (Viet-Muong) són sinosféricas. Alguns atres idiomes, com el tailandés i tibetano, han segut influenciats per la cultura chinenca i l'índia en diferents periodos històrics. No obstant atres comunitats llingüístiques estan tan alluntades geogràficament que han escapat a l'influència significativa d'abdós.

Per eixemple, la branca aslian de Mon-Jemer en Malàsia, o la branca nicobareses de Mon-Jemer en les illes Nicobar en l'Oceà Índic mostren poca influència de la sinósfera o indósfera. L'idioma bodish i llengües kham es caracterisen per híbrits propietats prosódicos similar a la relacionada en els idiomes indosféricos cap a l'oest i també a idiomes sinosféricos cap a l'est. Alguns dels idiomes del grup kiranti de la indosfera es troba entre les llengües morfològicament més complexes d'Àsia.

L'influència cultural, intelectual i política de l'Índia ―especialment la de l'escritura devanagari― va començar a penetrar en els insulars i peninsulars el surest d'Àsia fa uns 2000 anys. Sistemes d'escritura indis varen ser adoptats primer per austronesios, com Java i Cham, i Austroasiáticos, com a rojos i lun, per Tai (tailandés i Laos) i el tibetano-birmà (Pyu, Birmània, i Karen). Entre els idiomes indosféricos també es troben en el surest asiàtic continental (MSEA), definit com la regió que comprén Laos, Camboya i Tailàndia, aixina com parts de Birmània, la península de Malàsia i de Yunnan. Idiomes relacionats també es troben en el surest d'Àsia que van des de les illes de Sumatra, Java, Bali, al sur de Célebes, i la majoria de les Filipines. Els components dels vocabularis dels jemer, mon, Birmània, Tailàndia i Laos consistixen en paraules de Pali o d'orige sánscrito. L'influència de l'Índia també es va estendre al nort de la regió del Himalaya. Els tibetano han utilisat l'escritura devanagari des del sigle VII d. C., pero han preferit el vocabulari religiós i tècnic de morfemes autòctones en lloc de vocabularis dels indis. Els imperis Cham, coneguts colectivament com Champa, que es varen fundar a finals del sigle II, pertanyia directament a l'influència de la indósfera, més que a la sinósfera que va donar forma a gran part de la cultura vietnamita i per la qual els chams varen ser influenciats més vesprada i de forma indirecta.

Estructura

Artícul principal → Tipologia morfològica.

Idiomes en la sinoesfera (aproximadament el surest asiàtic) tendixen a ser més analítiques, en una morfologia poc, monosílaps o estructures lèxiques, agravant extensos complexos sistemes tonals, i en série construccions verbals. Les llengües en la indósfera (aproximadament el Himalaya i el sur d'Àsia) tendixen a ser més aglutinants, en estructures polisílabes, la morfologia verbal i detallada les marques de les relacions interproposicionals. Les llengües que es parlen en la indósfera tendixen a ser morfològicament més complexes.

Moltes llengües en la part occidental de la família sino-tibetana, que inclou els idiomes tibetà-birmana, mostren importants semblances tipològiques en atres idiomes del sur d'Àsia, lo que els situa en el grup d'indósfera. A sovint tenen més sílabes que es troben en l'est, mentres que els sistemes de sò, encara que demostren, no són tan freqüents. Els idiomes indosféricos són a sovint monòtons. A sovint no és la morfologia d'inflexió important, desenrollar-se plenament, els sistemes de marques de cas a la morfologia pronominal àmplia es troba en el verp. Estes llengües en general són una série de tipos d'interrelacions ocasionals i tenen una construcció distinta dels auxiliars verbals. Els idiomes de la indósfera solen mostrar consonants oclusivas retroflejas, oracions postsentencials de relatiu i l'estesa gramaticalización del verp dir. En els idiomes indosféricos, com els idiomes tibetà-birmans del noreste de l'Índia i Nepal, per eixemple, el desenroll dels pronoms relatius i estructures correlatives, aixina com de retrofleja consonante inicials, es troba a sovint.

Bibliografia

La variació d'idioma: Documents sobre la variació i el canvi en la sinósfera i en la indósfera en honor a James A. Matisoff, David Bradley, Randy J. LaPolla i Boyd Michailovsky eds., Pp. 113–144. 113-144. Canberra: Pacific Linguistics. Canberra: Pacific Linguistics.
Ankerl, Guy (2000) [2000]. La comunicació global sense la civilisació universal. INU d'investigació social. Vol. 1: Coexistència de civilisacions contemporànees: àrap-musulmà, Bharati, chinencs i occidentals. Geneva: INU Press. ISBN 2-88155-004-5. Ginebra: Inu Press. ISBN 2-88155-004-5.

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Indosfera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.