Surest d'Àsia
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Surest Asiàtic o Surest Asiàtic, també denominat Àsia Sudoriental, és una subregión d'Àsia situada entre els oceans Índic i Pacífic, al sur de China i a l'est del subcontinent indi. La classificació geogràfica M49 de la Organisació de les Nacions Unides comprén onze Estats: Myanmar, Brunei, Camboya, Filipines, Indonèsia, Laos, Malàsia, Singapur, Tailàndia, Timor Oriental i Vietnam.[1]
La regió ocupa aproximadament 4,34 millons de quilómetros quadrats i contava en uns 700 millons d'habitants en 2025.[1] Per la seua situació entre Àsia continental, l'oceà Índic i el Pacífic occidental, ha constituït històricament una zona d'intercanvi comercial, migratori i cultural entre Àsia Oriental, Àsia del Sur i el món marítim de l'oceà Índic.[2]
Geogràficament sol distinguir-se entre el Surest Asiàtic continental i el Surest Asiàtic marítim. El primer comprén Myanmar, Tailàndia, Laos, Camboya, Vietnam i la part peninsular de Malàsia; el segon comprén Indonèsia, Filipines, Brunei, Singapur, Timor Oriental i els territoris insulars de Malàsia. Des del 26 d'octubre de 2025, els onze Estats de la regió són membres de la Associació de Nacions d'Àsia Sudoriental (ASEAR), despuix de l'admissió de Timor Oriental com a undècim membre de l'organisació.[3]
Denominacions
[editar | editar còdic]La concepció contemporànea del Surest Asiàtic com una regió diferenciada es va consolidar principalment durant el sigle XX. Encara que a sovint s'ha relacionat la generalisació del terme anglés Southeast Àsia en la creació en 1943 del South East Àsia Command (SEAC) dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, existixen usos documentats del terme anteriors a eixa organisació militar.[4]
La creació del SEAC va contribuir, no obstant, a popularisar la denominació durant la década de 1940. Posteriorment, el desenroll dels estudis regionals en universitats i centres d'investigació i la creació d'organisacions com la ASEAR varen reforçar la consideració del Surest Asiàtic com una regió diferenciada.[4]
Abans de la difusió d'esta denominació es varen amprar distints térmens per a parts del territori, entre ells Indochina per a gran part del sector continental i Índies Orientals o Insulindia per a distints espais del sector insular. Estes denominacions no corresponien exactament en els llímits de la regió utilisats actualment.
Història
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història del Surest Asiàtic.
L'història del Surest Asiàtic s'ha caracterisat per l'interacció entre societats continentals i insulars i per la seua posició entre importants rets d'intercanvi asiàtiques. La prehistòria i l'història primerenca de la regió varen estar marcades per successives expansions i contactes entre poblacions parlants de llengües de distintes famílies, entre elles les llengües austroasiáticas, austronesias, sino-tibetanes, kra-dai i hmong-mien.[5]
La seua situació entre China, el subcontinent indi i les rutes marítimes de l'oceà Índic va favorir des de l'Antiguetat el desenroll de rets comercials i polítiques. Les societats de la regió varen mantindre contactes en comerciants i Estats d'Índia, China, Orient Mig i atres parts d'Àsia. Les influències procedents del subcontinent indi es varen manifestar, entre atres àmbits, en la religió, els sistemes polítics, l'escritura, la lliteratura i el vocabulari, encara que la seua adopció es va produir de formes distintes segons cada societat.[6]
A lo llarc del primer i segon milenis es varen desenrollar entitats polítiques com Funán, Champa, el Imperi jemer, Srivijaya, Mayapajit, Paguen, Ayutthaya i Malaca. El hinduisme i diferents formes de budisme varen eixercir una influència significativa en bona part de la regió. Posteriorment, el budisme theravada va adquirir una posició predominant en àmplies zones del Surest Asiàtic continental, mentres que el islam es va difondre a través de rets comercials per bona part del món malayo i indonesi.[7]
A partir del sigle XVI va aumentar la presència europea. Portugal, Espanya, els Països Baixos, el Regne Unit i França varen establir progressivament possessions i rets comercials en diferents parts del territori. Durant el sigle XIX la major part de la regió va quedar somesa a administracions colonials europees. Siam, actual Tailàndia, va conservar la seua independència formal, encara que va estar somés a fortes pressions diplomàtiques i territorials de les potències colonials veïnes.[7]
L'ocupació japonesa de gran part del Surest Asiàtic durant la Segona Guerra Mundial va debilitar els sistemes colonials europeus. Despuix de la guerra es varen desenrollar processos d'independència, alguns d'ells acompanyats per conflictes armats. Durant la Guerra Freda, la regió va ser escenari d'enfrontaments com la guerra de Vietnam, les guerres d'Indochina i distints conflictes interns, ademés del genocidi camboyano.[7]
En 1967 Indonèsia, Malàsia, Filipines, Singapur i Tailàndia varen fundar la Associació de Nacions d'Àsia Sudoriental. L'organisació es va ampliar posteriorment en Brunei, Vietnam, Laos, Myanmar, Camboya i, finalment, Timor Oriental en 2025.[3]
Geografia
[editar | editar còdic]
El Surest Asiàtic es troba entre l'oceà Índic i el Pacífic occidental i presenta una geografia molt fragmentada. La seua configuració combina grans penínsules, archipèlecs, planures fluvials, cordilleres i mils d'illes. Esta disposició ha favorit històricament tant les conexions marítimes com els intercanvis terrestres en China i el subcontinent indi.[2]
El sector continental està travessat per importants sistemes montanyosos i fluvials que s'estenen generalment de nort a sur. Entre els seus principals rius es troben el Mekong, el Irawadi, el Salween, el Chao Phraya i el riu Rojo. Les seues valls i deltes han concentrat històricament una part important de la població i de la producció agrícola. El Mekong naix en la replanell tibetà i travessa o delimita territoris de China, Myanmar, Laos, Tailàndia, Camboya i Vietnam. En Camboya està conectat en el sistema del Tonlé Sap, mentres que en el sur de Vietnam forma l'extens delta del Mekong.
El Surest Asiàtic marítim comprén alguns dels majors archipèlecs del món. Indonèsia i Filipines estan formades per mils d'illes i se situen en una zona d'intensa activitat tectònica i volcànica. Grans illes com Borneo, Sumatra, Java, Célebes i Luzón presenten importants sistemes montanyosos. El clima és predominantment tropical. Els règims de monsons, les precipitacions estacionals i la proximitat a l'equador influïxen de forma decisiva en l'agricultura, els sistemes fluvials i les rutes marítimes regionals.[2]
Economia
[editar | editar còdic]
El Surest Asiàtic ha participat durant sigles en rets de comerç de llarga distància. La seua posició entre els oceans Índic i Pacífic va convertir els seus estrets, ports i archipèlecs en punts de conexió entre China, Índia, Orient Mig i, posteriorment, Europa.[6]
Entre els productes històricament associats al comerç regional es trobaven el pebre, la tacha, l'anou moscada, fustes, resines, metals i atres productes tropicals. La creixent presència comercial europea des del sigle XVI va contribuir posteriorment a la formació d'estructures colonials orientades a l'exportació de matèries primeres.[6]
Les economies contemporànees presenten grans diferències en tamany, estructura i nivell de renda. L'agricultura continua sent rellevant en numerosos països, mentres que l'indústria manufacturera i els servicis tenen un pes considerable en economies com les d'Indonèsia, Malàsia, Singapur, Tailàndia, Filipines i Vietnam. Entre les activitats industrials destacades es troben l'electrònica, els semiconductors, la fabricació d'automòvils, l'indústria textil, el processament d'aliments i la petroquímica. La regió és aixina mateix productora de matèries primeres com a petròleu, gas natural, caucho, oli de palma i diversos minerals. Segons les estadístiques de la ASEAR, Indonèsia va ser en 2024 la major economia de la regió, en aproximadament el 34,5 % del producte interior brut combinat. Singapur, Tailàndia, Vietnam, Filipines i Malàsia constituïen les següents economies de major tamany; conjuntament en Indonèsia representaven al voltant del 96 % del PIB regional.[8]
La crisis financera asiàtica de 1997 va tindre un fort impacte en vàries economies del Surest Asiàtic, especialment Tailàndia, Indonèsia i Malàsia, i va donar lloc a importants transformacions econòmiques i financeres posteriors.[7]
Integració regional
[editar | editar còdic]La principal organisació intergovernamental de la regió és la Associació de Nacions d'Àsia Sudoriental, fundada en Bangkok el 8 d'agost de 1967. Els seus cinc membres fundadors varen ser Indonèsia, Malàsia, Filipines, Singapur i Tailàndia. Brunei va ingressar en 1984, Vietnam en 1995, Laos i Myanmar en 1997 i Camboya en 1999. Timor Oriental va ser admés com a undècim membre durant la 47.ª Cim de la ASEAR, celebrada el 26 d'octubre de 2025 en Kuala Lumpur.[3]
La cooperació regional comprén àmbits polítics, econòmics, socials i culturals. Junt en la ASEAR funcionen diversos mecanismes subregionals, entre ells la Subregión del Gran Mekong, la BIMP-EAGA, la ACMECS, la Cooperació Mekong-Japó, la Cooperació Mekong-Corea del Sur i la Cooperació Lancang-Mekong.
Demografia
[editar | editar còdic]El Surest Asiàtic contava en aproximadament 700 millons d'habitants en 2025.[1] La població es distribuïx de forma molt desigual. Indonèsia concentra la major població de la regió, mentres que algunes de les concentracions demogràfiques més importants es troben en l'illa de Java i en grans àrees urbanes com Jakarta, Manila, Bangkok, Ciutat Ho Chi Minh, Hanói i Kuala Lumpur. La regió presenta una gran diversitat ètnica, llingüística i religiosa, resultat de processos històrics de migració, expansió territorial, comerç i contacte entre comunitats.
Llengües i grups etnolingüísticos
[editar | editar còdic]En el Surest Asiàtic es parlen centenars de llengües pertanyents a vàries famílies llingüístiques. En el sector continental destaquen les famílies austroasiática, kra-dai, sino-tibetana, hmong-mien i, en determinades zones, austronesia.[5]
Les llengües austronesias predominen en gran part del Surest Asiàtic marítim i comprenen, entre unes atres, l'indonesi, el malayo, el tagalo i numeroses llengües d'Indonèsia i Filipines. El vietnamita i el jemer pertanyen a la família austroasiática; el tailandés i elao, a la família kra-dai; i el birmà, a la família sino-tibetano. El contacte prolongat entre comunitats llingüístiques distintes ha produït importants processos d'intercanvi lèxic i convergència llingüística, especialment en el Surest Asiàtic continental.[5]
Entre els numerosos pobles de la regió es troben javaneses, sundaneses, malayos, vietnamites kinh, tailandesos, birmans, jemeres, lao, tagalos, cebuanos, bugis, balineses, dayak, shan, karen, hmong, chams i diverses comunitats indígenes i minoritàries.
Religió
[editar | editar còdic]El panorama religiós és igualment divers. El budisme theravada és predominant en Tailàndia, Myanmar, Camboya i Laos i té una presència significativa en atres parts de la regió. El islam és la religió majoritària en Indonèsia, Malàsia i Brunei i conta en importants comunitats en Filipines, Tailàndia, Singapur i atres països. El cristianisme té una presència especialment important en Filipines i Timor Oriental. El hinduisme manté comunitats rellevants, particularment en l'illa indonèsia de Bali. També es practiquen religions tradicionals, religions populars chinenques i distintes formes de budisme mahayana.[7]
Diversitat genètica recent
[editar | editar còdic]L'investigació genómica ha aportat noves senyes sobre l'història poblacional del Surest Asiàtic continental. En 2025, un estudi del proyecte SIGA3K publicat en la revista Nature va analisar els genomes de més de 3000 individus pertanyents a 30 poblacions de la regió i va registrar al voltant de 79,6 millons de variants genètiques chicotetes i més de 96 000 variants estructurals.[9]
L'estudi va identificar una elevada diferenciació entre poblacions i evidències d'episodis històrics de mescla genètica, ademés de senyals de selecció natural associades a distintes traces biològiques. Els autors varen senyalar aixina mateix que les poblacions del Surest Asiàtic continental continuen estant comparativament poc representades en les principals bases de senyes genómicas internacionals.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Associació de Nacions d'Àsia Sudoriental
- Surest Asiàtic marítim
- Història del Surest Asiàtic
- Gastronomia del Surest Asiàtic
- Art del Surest Asiàtic
- Arquitectura del Surest Asiàtic
- Indochina
- Portal:Surest asiàtic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaundata2025 - ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaheng - ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaasear2025 - ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaito - ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabellwood - ↑ 6,0 6,1 6,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadashimada - ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarush - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaaseanstats2025 - ↑ 9,0 9,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaNature
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Surest d'Àsia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sudeste Asiático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.