Malaca
Malaca (en malayo: Melaka) és un dels 13 estats que conformen Malàsia, situat en la zona meridional de la península de Malaca, banyat pel estret de Malaca en la seua zona oriental. Va ser fundat en 1401 i conquistat per Afonso de Albuquerque (24 d'agost de 1511). Va aplegar a ser un dels enclavaments comercials més importants junt en Goa (Índia) i Ceilan (Sri Lanka), per la seua posició geogràfica.[1] Conegut en l'época com un emporio, concentrava el tràfic de mercaderies entre Cantón, Japó, l'Índia i les illes Molucas.
La capital de l'estat és la ciutat de Malaca. Dins de les localitats de l'estat es troben Alor Gajah, Ahir Keroh, Batu Berendam, Benbam, Bukit Baru, Bukit Rambai, Klebang, Kuala Sungai Baru, Pulau Sebang i Sungai Udang.
Una gran diversitat de pobles han existit durant molt temps entre la comunitat local. Malayos, chinencs, indis, bava nyonya, kristang, chitty i euroasiàtics són els principals grups ètnics que viuen en este estat en l'actualitat.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de Malaca prové de l'arbre frutal Pokok Melaka, comú en la zona.[2]
Història
[editar | editar còdic]Sultanato de Malaca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sultanato de Malaca.
Antigament, la zona estava habitada per peixcadors malayos. Malaca va ser fundada al començament del 1400 per Paramésuara, també conegut com Iskandar Shah, l'últim rei de Singapura (actual Singapur), a raïl d'una invasió que rep el seu regne en 1377. Aixina és que en el seu camí troba Malaca, un port accessible en totes les estacions, que ademés era un punt estratègic dins del estret de Malaca.[3]
En colaboració en els marins malayos, Malaca es va establir com a port internacional, en instalacions àmplies i segures per a l'almagasenament i el comerç de productes. Per la seua ubicació estratègica, Malaca també va ser un punt de parada important per a la flota de l'explorador chinenc Zheng He.[4]
En l'apogeu del seu poder, el Sultanato de Malaca va governar el sur de la península malaya i gran part de Sumatra. El seu ascens va ajudar a mantindre a ralla l'expansió cap al sur de Tailàndia i accelerar el decliu de l'imperi rival de Java. Malaca també va ser fonamental en la difusió del islam dins de l'archipèlec malayo. No obstant, anys despuix, en 1471, Vietnam (llavors conegut com Annam) va començar la seua expansió cap al sur, destruint Champa (hui sur de Vietnam) i hostilisant a Malaca, en un intent per conquistar-la.[5][6]
La notícia sobre les riquees de Malaca va atraure l'atenció de Manuel I, rei de Portugal, qui va enviar a l'almirant Diogo Lopes de Sequeira per a trobar Malaca i fer un pacte comercial en el seu governant com a representant de Portugal. Sequeira va aplegar a Malaca en 1509, convertint-se en el primer europeu en arribar al surest asiàtic.
Sequeira va ser ben rebut pel sultà Mahmud Shah, no obstant, un grup de musulmans provinents de Goa (en aquell llavors en poder del Imperi otomà) es varen presentar davant la cort del sultà convencent-ho de que els portuguesos eren una amenaça greu. Mahmud va decidir llavors capturar a varis dels hòmens de Sequeira, va matar a uns atres i va tractar d'atacar als quatre bucs portuguesos, que, aixina i tot, varen conseguir escapar. Despuix d'este incident, els portuguesos es varen convéncer de que la conquista era l'únic camí per a poder establir-se en Malaca.
Enclavament portugués
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Malaca portuguesa.
En abril de 1511, Afonso de Albuquerque va salpar des de Goa rumbo a Malaca en una força d'uns 1200 hòmens i dèsset o díhuit barcos.[7] Va realisar una série de demandes al sultà. Entre elles, va solicitar permís per a construir una fortalea prop de la ciutat. Òbviament, totes les demandes varen ser rebujades i va esclatar el conflicte: despuix de quaranta dies de lluita, Malaca va caure front als portuguesos el 24 d'agost d'eixe any.
Albuquerque, prevenint futurs contraatacs de Mahmud, va dissenyar i va construir una fortalea en l'antic emplaçament del palau del sultà i es va quedar en Malaca fins a novembre de 1511, preparant els seus defenses. El sultà Mahmud Shah es va vore obligat a fugir de Malaca.
Com a primera base comercial d'un regne cristià-europeu en el surest asiàtic, Malaca estava rodejada per numerosos regnes musulmans. Per lo tant, l'enclavament va tindre que soportar batalles durant molts anys, llançades principalment pels sultans malayos que tractaven de tirar als portuguesos. Mahmud, per la seua banda, també va realisar varis intents per a reprendre la capital del sultanato, pero els seus esforços varen resultar en va.
No obstant, els portuguesos tampoc varen conseguir l'objectiu que buscaven, ya que la seua invasió va afectar a l'organisació de la ret comercial asiàtica: en lloc de crear un port centralisat per a l'intercanvi de les riquees asiàtiques en l'Estret de Malaca, el comerç es va terminar dispersant en numerosos ports, que varen entrar en competència. El port de Johor es va convertir en un dels favorits per als comerciants asiàtics, mentres que Malaca va començar a declinar com a port comercial.
Pijor encara, com el Sultanato de Malaca havia segut un aliat de la dinastia Ming de China, l'invasió portuguesa els va enfurir. El Sultà Mahmud, despuix de fugir de Malaca, va enviar una queixa contra l'invasió a l'emperador chinenc, lo que va produir que les autoritats chinenques eixecutaren a varis portuguesos i a uns atres els torturaren en les presons. A la seua volta, els comerciants chinencs varen boicotejar Malaca, fent negocis en els malayos i javaneses.
En el XVII, la Companyia de les Índies Orientals Neerlandeses (Verenigde Oostindische Compagnie o VOC en neerlandés) va començar a disputar el poder de Portugal en Orient llançant chicotetes incursions i escaramuzas. En eixe moment, els portuguesos havien transformat Malaca en una fortalea inexpugnable.
El primer intent sério va ser el sege de Malaca en 1606 per la tercera flota de la VOC, en onze barcos, liderats per l'almirant Cornelis Matelief de Jonge. Encara que els holandesos varen ser derrotats, la flota portuguesa també va sofrir numeroses víctimes. Ademés, la batalla va servir per a que els holandesos travaren aliances en els sultanatos de Johor i, més vesprada, en el de Aceh.
En 1629, el Sultanato de Aceh, una potència regional en una força naval important, va decidir enviar varis centenars de naus a l'atac de Malaca, pero la missió va ser un rotunt fracàs. Segons fonts portugueses, totes les naus de Aceh varen ser destruïdes, provocant la mort de Plantilla:Nts hòmens.
Finalment, els holandesos i els seus aliats locals varen conseguir arrebatar Malaca als portuguesos el 14 de giner de 1641.[8] D'esta manera quedava efectivament destruït l'últim bastió del poder portugués en l'archipèlec.
Base holandesa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Imperi neerlandésMalaca.
Si ben els holandesos es varen establir en Malaca, no tenien cap intenció de convertir-la en la seua base principal en Orient, ya que els seus esforços estaven concentrats en la creació de Batavia (hui Jakarta) com a sèu holandesa. Atres ports portuguesos també varen caure davant els holandesos, en la qual cosa l'última colónia portuguesa en la zona que va permanéixer fins a el XX va ser el Timor-Leste portugués.
Dominació britànica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Malàsia britànica.
Malaca es va establir com una de les bases més fermes de la Companyia de les Índies Orientals Neerlandeses. No obstant, en virtut dels térmens del Tractat anglo-neerlandés de 1824, va ser cedida als britànics en 1824 a canvi de territoris com Bengkulu en Sumatra.
Des de 1826 fins a 1946, Malaca va estar baix el domini britànic, primer a través de la Companyia Britànica de les Índies Orientals i després com a colónia de la Corona, formant part dels "Establiments dels Estrets", junt en Singapur i Penang.
Durant la Segona Guerra Mundial, Japó va invadir els Establiments dels Estrets, assaltant Kelantan (Malàsia) el 8 de decembre de 1941. La flota britànica va ser immediatament destruïda i el territori va sofrir bombardejos diaris per part dels invasores.
l'eixèrcit japonés va alvançar ràpidament cap al sur a través de la península de Malaca, esclafant la resistència aliada. Les forces britàniques no contaven en tancs, ya que estos no es consideraven aptes per a la selva tropical i l'infanteria es va mostrar impotent contra els japonesos, que sí posseïen tancs llaugers. Les forces aliades es varen vore obligades a retirar-se cap al sur, cap a Singapur.
El 16 de decembre de 1941 va caure Penang i Malaca, el 15 de giner de 1942. El 31 de giner d'eixe any, a penes 55 dies despuix de l'inici de l'invasió, els japonesos havien conquistat tota la península de Malaca i estaven llests per a començar la famosa batalla de Singapur.
En la majoria de les defenses destrossades i els suministraments agotats, el tinent general Arthur Percival es va rendir davant les forces japoneses el 15 de febrer de 1942. Al voltant de 130.000 soldats indis, australians i britànics es varen convertir en presoners de guerra. La caiguda de Singapur va ser la major rendició de les forces liderades pels britànics en tota l'història.
Durant l'ocupació, les forces invasoras japoneses varen establir un tracte particularment cruel contra la població chinenca local. Els japonesos varen treballar dur per a convéncer a la població malaya de que ells eren els salvadors reals de Malàsia mentres que Gran Bretanya era una força imperialista que solament volia explotar els recursos de la zona. Un lema molt utilisat per a guanyar el respal local era "Àsia per als asiàtics".
Els "Establiments dels Estrets", junt en el restant de la península malaya, varen permanéixer baix ocupació japonesa fins a agost de 1945.
Despuix de la Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Despuix de la rendició de Japó davant els aliats, el surest asiàtic va caure en un breu estat d'anarquia i saqueig. Els britànics varen recobrar el control de la zona en el més de setembre de 1945 i varen establir una administració militar. Gran part de l'infraestructura havia segut destruïda durant la guerra, incloent els sistemes d'abastiment d'aigua i electricitat i els servicis telefònics, aixina com les instalacions portuàries. Es va tractar d'un periodo particularment violent, marcat per la fam i la desocupació de gran part de la població.
El fracàs de Gran Bretanya per a defendre el territori havia destruït la seua credibilitat davant els ciutadans de la regió. Es va generar un despertar polític, basat en l'anticolonialismo i els sentiments nacionalistes. Els britànics, per la seua banda, estaven disposts a aumentar gradualment l'autonomia de les seues antigues colónies.
L'1 d'abril de 1946 el territori es va reorganisar. Singapur es va convertir en una colónia separada en una administració civil encapçalada per un governador, mentres que Penang i Malaca varen conformar la nova Unió Malaya. Per la gran oposició interna, es va reorganisar una volta més com Federació Malaya en 1948, alcançant l'independència el 31 d'agost de 1957. Singapur, Sarawak, Borneo Septentrional i la Federació es varen unir per a conformar Malàsia el 16 de setembre de 1963. Pero des del principi es varen presentar fortes tensions que varen conduir a un conflicte armat en Indonèsia i a l'expulsió de Singapur el 9 d'agost de 1965.
Per a fins de el XX el país va viure una bonança econòmica que li va permetre desenrollar-se en rapidea.
Cultura
[editar | editar còdic]Malaca i George Town, històriques ciutats de l'estret de Malaca
[editar | editar còdic]Idiomes
[editar | editar còdic]Els idiomes oficials són el malayo i anglés. També es parla el tamil i varis idiomes chinencs del sur de China, com el Hokkien i el cantonés, com a reflex de la composició ètnica de Malàsia, en enorme influència chinenca i índia. Tots els chinencs, casi un terç de la població, parlen diferents idiomes chinencs. El més popular és el mandarín, que és la llengua que s'utilisa en les escoles chinenques, aixina com el tamil en les escoles índies. El malayo és el mig de comunicació per a tots els grups racials i culturals. També es parla l'indonesi, lo que és llògic per la gran proporció de malayos que habiten l'illa, i la proximitat entre el Bahasa Indonèsia, idioma oficial d'Indonèsia i el Bahasa Malàsia, de Malàsia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Melaka» (en en). Encyclopædia Britannica. Consultat el 19 de novembre de 2020.
- ↑ «Know your Malacca tree» (en en).
- ↑ «Southeast Àsia in the Ming Shi-lu: an open access resource».Àsia Research Institute and the Singapore E-Press, National University of Singapore.Consultat el 27 de novembre de 2020.
- ↑ (2005) «The First Three Rulers of Malacca», Admiral Zheng He & Southeast Àsia (en EN), Singapore: International Zheng He Society, p. 40. ISBN 981-230-329-4.
- ↑ Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland. Straits Branch, Reinhold Rost (1887). Miscellaneous papers relating to Indo-China: reprinted for the Straits Branch of the Royal Asiatic Society from Dalrymple's "Oriental Repertory" and the "Asiatic Researches" and "Journal" of the Asiatic Society of Bengal, Volume 1 (en EN), London: Trübner & Co., p. 252.
- ↑ Shih-shan Henry Tsai (1996). The eunuchs in the Ming dynasty, illustrated edició (en EN), SUNY Press, p. 15. ISBN 0-7914-2687-4. Consultat el 2010-06-28.
- ↑ Plantilla:Harvp
- ↑ Plantilla:Harvp
- ↑ «Melaka i George Town, ciutats històriques de l'Estret de Malacca». Unesco. Consultat el 19 de novembre de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ricklefs, M.C. (1993). A History of Modern Indonèsia Since c.1300, 2nd edició (en EN), London: MacMillan. ISBN 0-333-57689-6.
- Borschberg, Peter (2010). The Singapore and Melaka Straits. Violence, Security and Diplomacy in the Seventeenth Century (en EN), Singapore: NUS Press. ISBN 978-9971-69-464-7.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- "Mirar un mapa: L'estret de Malaca, centre de gravetat del món", en Política Exterior
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Malaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.