Integral de Fresnel
Les integrals de Fresnel i són dos funcions transcendentals nomenades en honor a Augustin-Jean Fresnel i que són amprades en camps que es basen en equacions d'ones, com l'òptica. Les mateixes s'originen en realisar l'anàlisis de fenomens de difracció de Fresnel en el camp pròxim, i es definixen segons les següents expressions integrals:
Les gràfiques simultànees paramètriques de i és la espiral de Cornu, o clotoide.
Definició
[editar | editar còdic]
Les integrals de Fresnel admeten les següents expansions en série de potències que convergixen per a tot :
Definicions alternatives
[editar | editar còdic]Alguns autors, inclosos Abramowitz i Stegun, (ec 7.3.1 – 7.3.2) utilisen com a exponent de les integrals que definixen a S(x) i C(x). Per a obtindre les mateixes funcions es deu multiplicar l'integral per i dividir l'argument x pel mateix factor.
Espiral de Cornu
[editar | editar còdic]
La espiral de Cornu, també coneguda com clotoide, és la curva les equacions paramètriques de la qual vénen donades per S(t) i C(t). l'espiral de Cornu va ser creada per Marie Alfred Cornu com un nomograma per als càlculs de difracció òptica.
ya que:
en esta parametrización el vector tangente té llongitut unitat i t és la llongitut d'arc mida a partir de (0,0) (i incloent signe), de lo que es deduïx que la curva té llongitut infinita.
Ademés l'espiral de Cornu té la propietat de la seua curvatura en qualsevol punt és proporcional a la distància a lo llarc de la curva medida des de l'orige. Esta propietat fa que siga útil com curva de transició en el traçat d'autopistes o ferrocarrils, ya que un vehícul que seguixca dita curva a velocitat constant tindrà una acceleració angular constant. Igualment les seccions d'esta espiral clotoide són usades comunament en montanyes russes per lo que alguns regressos complets es coneixen com loops "clotoides".
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- R. Nau, The Cornu spiral, Hyperphysics (2002) (Uses πt²/2 instead of t².)
- Milton Abramowitz and Irene A. Stegun, eds. Handbook of Mathematical Functions with Formules, Graphs, and Mathematical Tables. New York: Dover, 1972. (See Chapter 7)
- «Roller Coaster Loop Shapes». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 13 d'agost de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Integral de Fresnel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.