Internet en Estònia

El Internet en Estònia té un dels índexs de penetració més alts en el món. En el primer trimestre de 2010, el 75% d'1.34 millons de persones en el país varen utilisar l'Internet, segons estadístiques disponibles.

Fets i sifres

Erro al crear miniatura:

Descomposició de la representació de la direcció IPv4 en notació decimal en punts, al seu equivalent valor binario.

• Domini de nivell superior: . ee
• Usuaris d'internet:
  • 1 milló d'usuaris, lloc 119.º en el món (2012); 79 % de la població, lloc 34.º en el món (2000-2012);
  • 971,700 usuaris, lloc 102.º del món (2009).
• Banda ampla fixa: 327,243 subscripcions, lloc 78.º en el món; 25.7% de la població, lloc 31.º del món (2012).
• Banda ampla inalàmbrica: 924.699 subscripcions, lloc 74.º en el món; 72.5% de la població, lloc 119.º del món (2012).
• Anex:Països per número d'usuaris d'Internet: 865,494 amfitrions, lloc 119.º del món (2012).
• IPv4: 1.3 millons de direccions assignades, menys del 0.05% del total mundial, 945.8 direccions per cada 1000 persones (2012).

Història

En 1965 el primer ordenador escolar en l'URSS, Ural-1, va ser instalat en la ciutat de Nõo. L'us massiu de rets de computació primer varen vindre en FidoNet, el primer nodo estonio que va aparéixer en 1989. Les primeres conexions d'Internet en el país varen estar introduïdes en 1992 en instalacions acadèmiques en Tallinn i Tartu. El domini nacional (. ee) va ser registrat a mitan de 1992. Gràcies a la virtut de la seua ubicació geogràfica, el país va jugar una funció important en transportar la cultura d'Internet a la Rússia veïna. Un dels primers enllaços backbone per a Rússia va ser construït en 1991 per Relcom a través d'Estònia fins a Finlàndia. En 1996 el president estonio Lennart Meri va escomençar el programa estatal de 4 anys de duració "Tiigrihüpe" per a informatizar i internetizar totes les escoles del país (Rússia va complir una tasca pareguda en autumne de 2007).

La primera àrea pública de ret Wi-Fi va ser llançada en 2001 i un sistema de rets de senyes mòvils que habilita l'accés estés de banda ampla inalàmbric va ser desenrollat. En 2011, el país posseïa unes 2,440 àrees de ret Wi-Fi certificades en l'objectiu de que anaren d'us públic, incloent cafeteries, hotels, hospitals, escoles, i gasolineres. Un servici d'internet inalàmbric a lo ample del país basat en tecnologia CDMA ha segut desplegat. Tres operadors mòvils oferixen servicis 3G i 3.5G, i a maig de 2013, els servicis 4G varen cobrir sobre el 95 per cent del territori.

La informatización i la conexió digital per a les persones està animada i recolzada per l'estat. El país té un sistema digital de targeta ANEU, i en 2005 les eleccions locals varen oferir la possibilitat oficial per a votar en llínea — el primer cas d'este tipo en el món.

En 2008, l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN) va establir un centre de ciber defensa en Estònia per a millorar la interoperabilidad en ciberdefensa i proporcionar soport de seguritat per a tots els membres de l'OTAN.

En 2009, la Fundació d'Internet Estònia va ser establida per a dirigir l'àmbit de nivell superior d'Estònia, ". ee". Com a organisació multi-stakeholder representa a la comunitat d'Internet estonia internacionalment en respecte a varis assunts governamentals d'Internet.

En 2013 hi havia sobre 200 operadors que oferixen servicis de comunicacions electròniques, incloent sis companyies de teléfons mòvils i numerosos proveïdors de servici d'Internet. Els servicis de Veu sobre Protocol d'Internet (VsIP) estan àmpliament disponibles. Estònia té l'infraestructura de clau pública més gran en funcionament d'Europa. Totes les produccions televisives i canals de radi, incloent els de notícies, de la Retransmissió Pública Estònia estan disponibles en Internet en temps real i archius dels seus programes de radi i televisius estan disponibles sense cap càrrec.

El motor de busca més popular del país en Estònia és Google , encara que una alternativa existent no tan comuna, és el local Neti. ee.