Interruptor molecular

Un interruptor molecular és una molècula que pot ser revertida entre dos o més estats estables. Les molècules poden alternar entre dos estats en resposta a canvis en, per eixemple, el pH, la llum, la temperatura, una corrent elèctrica, el micro-context, o per la presència d'un lligant. En alguns casos, s'ampra una combinació d'estímuls per a generar estats anàlecs a encés i apagat.

En l'actualitat, els interruptors moleculars sintètics són d'interés en el camp de la nanotecnología per a la seua aplicació en ordenadors moleculars. Els interruptors moleculars són també importants en biologia puix moltes funcions biològiques estan basada en ells, per eixemple, la regulació alostérica i la visió.

Història

El primer interruptor molecular se li atribuïx a James Tour i Mark Reed. Al voltant del dia d'Acció de Gràcies de 1998 l'estudiant de Reed en l'Universitat de Yale, Jia Chen, va abocar una solució de etinilfenil sobre un substrat poroso de nitrur i òxit de silici soportat en una superfície d'or. Posteriorment va generar una capa superior d'or per evaporament i va conectar el sistema a un analisador de paràmetros de semiconductors.

En realisar les medicions, els científics varen observar un comportament que assemblava al d'un interruptor en estats alternats de presència i absència de corrent elèctrica entre els electrodos d'or. Els reveladors resultats varen ser publicats a l'any següent, en novembre de 1999, per la revista Science.

Molècules fotocrómicas

Una de les classes de materials més àmpliament estudiades en el camp dels interruptors moleculars correspon a la dels composts fotocrómicos, que són capaços de canviar entre dos o més estats electrònics en ser irradiados per llum d'una llongitut d'ona específica. Cada estat presenta un màxim d'absorció específic que pot ser determinat per mig d'espectroscopía UV-Visible.

Composts d'esta classe inclouen als azobencenos, diariletenos, ditieniletenos, estilbenos, espiropiranos, el quitopticeno, roxatanes i alguns derivats de les quinonas.