Iris aphylla
Iris aphylla és una espècie de la família de les iridáceas. És originària d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Es distinguix de Iris germanica en la seua espata que rodeja les flors, vert llevat un estret marge escarioso. Brot floral de fins a 30 cm o més, ramoso en el seu mitat inferior; fulls normalment falciformes. Florés violeta o morades, 3-5; pétals externs estretament obovados, els interns àmpliament elíptics i d'ungla curta. Florix en primavera.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]França, Alemània, Albània, Finlàndia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Checa, Romania.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Iris aphylla va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 38 1753.[2]
Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]
aphylla: epítet latino que significa "sense fulls".[4]
- Iris nudicaulis Lam., Encycl. 3: 296 (1789).
- Iris bohemica F.W.Schmidt, Fl. Boëm. 4: 5 (1794).
- Iris hungarica Waldst. & Kit., Descr. Icon. Pl. Hung. 3: 251 (1808).
- Iris extrafoliacea J.C.Mikan ex Pohl, Tent. Fl. Bohem. 1: 47 (1809).
- Iris falcata Tausch, Hort. Canal. 1: t. 2 (1823).
- Iris breviscapa Opiz, Naturalientausch 10: 191 (1825).
- Iris fieberi Seidl in P.A.Opiz, Naturalientausch 9: 128 (1825).
- Iris bisflorens Host, Fl. Austriac. 1: 46 (1827).
- Iris clusiana Tausch, Flora 12(1 Erg.): 49 (1829).
- Iris furcata M.Bieb., Cent. Pl. Ross. Merid. 2: t. 51 (1832).
- Iris reflexa Berg, Flora 16(1 Beibl.): 33 (1833).
- Iris duerinckii Buckley, Amer. J. Sci. Arts 45: 176 (1843).
- Iris diantha K.Koch, Linnaea 21: 637 (1848).
- Iris tenorei Parl., Fl. Ital. 3: 278 (1860).
- Iris rigida Sieber ex Klatt, Linnaea 34: 598 (1866).
- Iris subtriflora Fieber ex Klatt, Linnaea 34: 599 (1866).
- Iris bifurca Steven ex Baker, J. Linn. Soc., Bot. 16: 145 (1877).
- Iris schmidtii Baker, J. Linn. Soc., Bot. 16: 145 (1877).
- Iris hungarica var. subtriflora (Fieber ex Klatt) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
- Iris nudicaulis var. clusiana (Tausch) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
- Iris nudicaulis subvar. falcata (Tausch) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
- Iris nudicaulis subsp. fieberi (Seidl) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
- Iris sabina N.Terracc., Atti Real Ist. Incoragg. Sci. Nat. Napoli, V, 1(5): 7 (1899).
- Iris nudicaulis major Zapal., Consp. Fl. Gallic. Crit. 1: 188 (1906).
- Iris melzeri Prodán, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 15: 123 (1935 publ. 1936)).
- Iris furcata var. diantha (K.Koch) Grossh., Fl. Kavkaza, ed. 2, 2: 223 (1940).
- Iris hungarica f. minor Simonk. in I.J.Nyárády, Kv. Fl.: 126 (1941).
- Iris dacica Beldie, Comun. Acad. Republ. Populare Romîne 2: 566 (1952).
- Iris babadagica Rzazade & Golneva, Zametki Sist. Geogr. Rast. 24: 12 (1965).
- Iris hungarica subsp. dacica (Beldie) Prodán in T.Savulescu, Fl. Reipubl. Popul. Roman. 11: 484 (1966).
- Iris perrieri Simonet ex N.Service, Plantsman, n.s., 2: 91 (2003).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Polunin, O. (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Iris aphylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'octubre de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Iris aphylla». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 25 de març de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Iris aphylla.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iris aphylla.- Este artícul conté una traducció derivada de «Iris aphylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.