Anar al contingut

Isomorfisme musical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, el isomorfisme musical és un isomorfisme entre el fibrado tangente TM i el fibrado cotangente T*M d'una varietat riemanniana, que ve induït per la seua mètrica.[1]

Introducció

[editar | editar còdic]

Una mètrica g en una varietat Riemanniana M és un camp tensorial g𝒯2(M) que és simètric, no degenerado i definit positiu. En fixar un dels dos paràmetros com un vector vpTpM, s'obté un isomorfisme d'espais vectorials:

g^p:TpMTp*M

definit per:

g^p(vp)=g(vp,)

és dir,

g^p(vp),ωp=gp(vp,ωp)

Globalment,

g^:TMT*M

és un difeomorfismo.[2]

Motivació per al nom

[editar | editar còdic]

L'isomorfisme g^ i la seua inversa g^1 es denominen isomorfismes musicals perque pugen i baixen els índexs dels vectores. Per eixemple, un vector de TM s'escriu com αixi i un covector com αidxi, aixina que l'índex i puja i baixa en α de la mateixa manera que els símbols sostingut () i bemol () pugen i baixen un semitono.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chinese Annals of Mathematics, Series B.37(3)
    323–330.ISSN 1860-6261.doi:10.1007/s11401-016-0980-6.Consultat el 2024-08-25.
  2. Institute of Mathematical Stochastics.Consultat el 25-08-2024.


Referències

[editar | editar còdic]