Anar al contingut

Tensor simètric

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, un tensor simètric és un tipo de tensor que és invariante baix una permutació dels seus arguments vectorials:

T(v1,v2,,vr)=T(vσ1,vσ2,,vσr)

per a cada permutació sigma; dels símbols {1, 2, ..., r}. Alternativament, un tensor simètric d'orde r representat en coordenades com una cantitat en r índexs satisfà que

Ti1i2ir=Tiσ1iσ2iσr.

L'espai de tensors simètrics d'orde r en un espai vectorial V de dimensió finita és naturalment isomorfo al dual de l'espai dels polinomis homogéneus de grau r en V. Sobre cossos de característica zero, l'espai vectorial graduat de tots els tensors simètrics es pot identificar naturalment en l'àlgebra simètrica en V. Un concepte relacionat és el de tensor antisimètric o producte exterior. Els tensors simètrics s'utilisen àmpliament en ingenieria, física i matemàtiques.

Definició

[editar | editar còdic]

Siga V un espai vectorial i

TVk

un tensor d'orde k. Llavors T és un tensor simètric si

τσT=T

per a les aplicacions de trenat associades a cada permutació σ en els símbols {1,2,...,k} (o equivalentemente, per a cada transposició en estos símbols).

Donada una base {ii} de V, qualsevol tensor simètric T de ranc k es pot escriure com

T=i1,,ik=1NTi1i2ikei1ei2eik

per a obtindre una llista única de coeficients Ti1i2ik (les components del tensor en la base) que són simètrics sobre els índexs. És dir

Tiσ1iσ2iσk=Ti1i2ik

per a cada permutació σ.

L'espai de tots els tensors simètrics d'orde k definits en V a sovint es denota per Sk(V) o Simk(V). És en sí mateixa un espai vectorial, i si V té dimensió N, llavors la dimensió de Simk(V) és el coeficient binomial

dimSimk(V)=(N+k1k).

A partir d'ací es construïx Sim(V) com la suma directa de Simk(V) per a k = 0,1,2,...

Sim(V)=k=0Simk(V).

Eixemples

[editar | editar còdic]

Hi ha molts eixemples de tensors simètrics. Entre ells figuren el tensor mètric, gμν, el tensor d'Einstein, Gμν i el tensor de Ricci, Rμν.

Moltes propietats mecàniques dels materials i dels camps utilisats en física i ingenieria es poden representar com a camps tensoriales simètrics; com per eixemple la tensió mecànica, la deformació i la conductivitat anisotrópica. Ademés, en la difusió MRI se solen utilisar tensors simètrics per a descriure la difusió en el cervell o atres parts del cos.

Els elipsoide són eixemples de varietats algebraiques; i aixina, per al ranc general, els tensors simètrics, en forma de polinomis homogéneus, s'utilisen per a definir les varietats proyectivas i, a sovint, s'estudien com a tals.

Donada una varietat de Riemann (M,g) equipada en la seua conexió de Levi-Civita , el tensor de curvatura covariant és un tensor simètric d'orde 2 sobre l'espai vectorial V=Ω2(M)=2T*M de 2 formes diferencials. Açò correspon al fet de que, veent que Rijk(T*M)4, es té la simetria Rijk=Rkij entre el primer i segon parell d'arguments ademés de la antisimetría dins de cada parell: Rjik=Rijk=Rijk.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carmo, Manfredo Perdigão do. Riemannian geometry, Francis J. Flaherty, Boston: Birkhäuser. OCLC 24667701. ISBN 0-8176-3490-8.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1989).«Elements of mathematics, Algebra I».Springer-Verlag..
  • (1990).«Elements of mathematics, Algebra II».Springer-Verlag..
  • (1967).«Multilinear algebra».Springer-Verlag New York, Inc., New York..
  • (1983).«Lectures on differential geometry».Chelsea.New York:.


Referències

[editar | editar còdic]