Suma directa de mòduls
Un coproducto d'objectes en una categoria , és un objecte de , junt a una família de morfismos () tal que per a qualsevol objecte i una família de morfismos , existix un únic morfismo tal que .
No hi ha una notació uniforme per als coproductos o sumes directes i algunes voltes es denota .
Eixemples
[editar | editar còdic]Considerem un anell R i la categoria de R-mòduls per l'esquerra. En este cas, la suma directa d'una família de R-mòduls existix i és única. La construcció es pot fer de la següent manera:
Siga una família de R-mòduls per l'esquerra, llavors definim
- i tots els són zero, llevat un número finito d'ells , i definim
- com l'inclusió de en la i-ésima coordenada de S.
I definim la suma d'elements en S, i el producte escalar, d'un element R per un de S de la següent manera, coordenada a coordenada:
Un cas particular de lo anterior és el cas en que R és cos, és dir quan estem en la categoria d'espais vectorials sobre un cos donat. En este cas, dau V espai vectorial i W, O dos subespacios de V, tals que , podem definir la suma directa interna, denotada , com el subespacio generat per W i O. No és difícil provar que este subespacio és isomorfo a la suma directa definida en el punt anterior.
Un atre cas és la suma directa de grups abelianos, ya que la categoria de grups abelianos és equivalent a la categoria de -mòduls.
Suma directa d'espais vectorials
[editar | editar còdic]Daus dos subespacios vectorials d'un espai vectorial , podem definir la suma directa interna de , i direm que i estan en suma directa, si, i només si, per a tot element existix una única parella tal que . En este cas, escriurem . En este cas es pot dir també que la suma és directa.
Dit d'un atre modo, la suma de dos subespacios vectorials i és directa si la descomposició de tot element de com sumixca d'un element de i un element de és única.
Esta noció es pot generalisar a famílies finitas de subespacios de . Direm que estan en suma directa si, i només si, per a tot element de la suma , existix una única -tupla tal que .
En dimensió finita, tenim la següent caracterisació de que una família de subespacios estiguen en suma directa:
En dimensió qualsevol, només són certs aquells apartats a on no s'utilisa que la dimensió siga finita per a construir bases o parlar de la fòrmula de Grassmann, és dir, en dimensió arbitrària, tenim la següent caracterisació:
Resultats clàssics relacionats en la suma directa
[editar | editar còdic]Els següents resultats relacionats en la suma directa són clàssics:
- Daus un espai vectorial sobre un cos de dimensió finita i un endomorfisme de en valors propis distints dos a dos, si denotem l'espai propi del valor propi , llavors . La demostració d'açò es pot vore en l'artícul sobre diagonalización.
- Dau un espai vectorial sobre un cos de dimensió finita, per a qualsevol subespacio , es té que , en el complement ortogonal de . La demostració d'açò es pot vore en l'artícul sobre el complement ortogonal.
- Daus un espai vectorial sobre un cos de dimensió finita, un endomorfisme de i un polinomi anulador de , i.i. , que descompon en factors irreducibles com , es té que . Pel teorema de Cayley-Hamilton este polinomi pot ser, per eixemple, el polinomi característic de . Es pot demostrar que per a qualsevol polinomi, és un subespacio invariante per . Per tant, l'anterior teorema afirma que per a qualsevol endomorfisme de , podem descompondre com suma directa de subespacios invariantes per . La demostració de tot açò es pot vore en l'artícul sobre subespacios invariantes.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suma directa de módulos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.