Anar al contingut

Suma directa de mòduls

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un coproducto (Ai)iI d'objectes en una categoria C, és un objecte S de C, junt a una família de morfismos fi:AiS (iI) tal que per a qualsevol objecte B i una família de morfismos gi:AiB, existix un únic morfismo g:SB tal que gfi=gi.

No hi ha una notació uniforme per als coproductos o sumes directes i algunes voltes es denota iIAi.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Considerem un anell R i la categoria de R-mòduls per l'esquerra. En este cas, la suma directa d'una família de R-mòduls existix i és única. La construcció es pot fer de la següent manera:

Siga (Ai)iI una família de R-mòduls per l'esquerra, llavors definim

S:={(ai)iI:aiAi i tots els ai són zero, llevat un número finito d'ells }, i definim
fi:AiS com l'inclusió de Ai en la i-ésima coordenada de S.

I definim la suma d'elements en S, i el producte escalar, d'un element k R per un de S de la següent manera, coordenada a coordenada:

(ai)iI+(bi)iI:=(ai+bi)iI
k(ai)iI:=(kai)iI

Un cas particular de lo anterior és el cas en que R és cos, és dir quan estem en la categoria d'espais vectorials sobre un cos donat. En este cas, dau V espai vectorial i W, O dos subespacios de V, tals que WU={0}, podem definir la suma directa interna, denotada WU, com el subespacio generat per W i O. No és difícil provar que este subespacio és isomorfo a la suma directa definida en el punt anterior.

Un atre cas és la suma directa de grups abelianos, ya que la categoria de grups abelianos és equivalent a la categoria de -mòduls.

Suma directa d'espais vectorials

[editar | editar còdic]

Daus dos subespacios vectorials F1,F2 d'un espai vectorial E, podem definir la suma directa interna de F1,F2, i direm que F1 i F2 estan en suma directa, si, i només si, per a tot element uF1+F2 existix una única parella (u1,u2)F1×F2 tal que u=u1+u2. En este cas, escriurem F1F2. En este cas es pot dir també que la suma F1+F2 és directa.

Dit d'un atre modo, la suma de dos subespacios vectorials F1 i F2 és directa si la descomposició de tot element de F1+F2 com sumixca d'un element de F1 i un element de F2 és única.

Esta noció es pot generalisar a famílies finitas de subespacios de E. Direm que {F1,,Fk} estan en suma directa si, i només si, per a tot element de la suma F1++Fk, existix una única k-tupla (u1,,uk)F1××Fk tal que u=u1++uk.

En dimensió finita, tenim la següent caracterisació de que una família de subespacios estiguen en suma directa:


En dimensió qualsevol, només són certs aquells apartats a on no s'utilisa que la dimensió siga finita per a construir bases o parlar de la fòrmula de Grassmann, és dir, en dimensió arbitrària, tenim la següent caracterisació:


Resultats clàssics relacionats en la suma directa

[editar | editar còdic]

Els següents resultats relacionats en la suma directa són clàssics:

  • Daus E un espai vectorial sobre un cos 𝕂 de dimensió finita i f un endomorfisme de E en valors propis λ1,,λr distints dos a dos, si denotem Ei l'espai propi del valor propi λi, llavors E1Er. La demostració d'açò es pot vore en l'artícul sobre diagonalización.
  • Dau E un espai vectorial sobre un cos 𝕂 de dimensió finita, per a qualsevol subespacio FE, es té que E=FF, en F el complement ortogonal de F. La demostració d'açò es pot vore en l'artícul sobre el complement ortogonal.
  • Daus E un espai vectorial sobre un cos 𝕂 de dimensió finita, f un endomorfisme de E i un polinomi p𝕂[t] anulador de f, i.i. p(f)=0, que descompon en factors irreducibles com p=p1pr, es té que E=kerp1(f)kerpr(f). Pel teorema de Cayley-Hamilton este polinomi pot ser, per eixemple, el polinomi característic de f. Es pot demostrar que per a qualsevol polinomi, kerp(f) és un subespacio invariante per f. Per tant, l'anterior teorema afirma que per a qualsevol endomorfisme f de E, podem descompondre E com suma directa de subespacios invariantes per f. La demostració de tot açò es pot vore en l'artícul sobre subespacios invariantes.