Anar al contingut

It (novela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
It (novela)

It (en espanyol, «Això») és una novela de terror publicada en 1986 per l'escritor nortamericà Stephen King. Conta el història, en un joc de correspondències en el passat i el present, d'un grup de sèt amics que són perseguits per una entitat sobrenatural, al que criden «___protected_title_3___», que és capaç de canviar de forma i s'alimenta principalment del terror que produïx en les seues víctimes. La narració orbita entorn a la localitat fictícia de Derry (Maine) i l'inexplicable oreig de horror i mort que la rodeja.

Argument

[editar | editar còdic]

1957-1958

[editar | editar còdic]

Durant una forta tormenta en Derry, Maine, un chiquet de sis anys cridat George Denbrough ix al carrer en mig de la pluja per a jugar en un barquito de paper fabricat pel seu germà fins que ho pert en un desaiguador. En aguaitar-se per este, es troba en un pallasso que es fa cridar Pennywise, el pallasso ballarí (també conegut més tarde com Bob Gray). George rebuja un globo que intenta regalar-li, pero Pennywise ho incita a acostar-se més al desaiguador i recuperar el seu pot; quan el chiquet ho fa, el pallasso li arranca el braç i ho deixa dessagnar-se fins a la mort. Més vesprada, un veí descobrix el seu cos i ho du a casa dels Denbrough.

En juny de l'any següent, un chiquet d'onze anys en sobrepés cridat Ben Hanscom és acossat per un matón cridat Henry Bowers i la seua colla, escapant a un páramo pantanoso conegut com Els Barrens quan és atacat per dits matones en l'últim dia de classes. Allí, Ben es fa amic d'un hipocondríaco asmático cridat Eddie Kaspbrak i Bill Denbrough, el germà major de Georgie, que sofrix de tartamudeo i viaja en una vella bicicleta oxidada cridada "Silver". Els tres chics després es fan amics dels inadaptados Richie Tozier, Stanley "Stan" Uris i Beverly Marsh, els qui en algun moment es referixen a sí mateixos com "El Club dels Perdedors". Semanes abans de les vacacions i durant els primers dies d'estiu, els Perdedors es troben en Això en manifestacions aterradoras: una mòmia en un canal congelat a Ben, un home llop a Richie, una font de sanc que només els chiquets poden vore en la bàssia de Beverly, un leproso a Eddie, cadàvers ofegats a Stan i un fantasma de Georgie a Bill. Els Perdedors finalment es donen conte de que tots estan sent acossats per la mateixa entitat assessina de chiquets que va matar a Eddie Corcoran en la forma del Mònstruo de l'Estany.

Mentrestant, Henry, cada volta més desquiciado i sàdic, comença a centrar la seua atenció en el seu veí afroestadounidense, Mike Hanlon, i el seu pare Will Hanlon. Henry mata al gos de Mike i perseguix al chiquet aterrorizado fins als Barrens, a on s'unix als Perdedors per a expulsar a la colla del primer en una baralla de roques, no sense abans jurar venjança. Mike els revela la seua pròpia trobada en Pennywise en la forma d'un pardal carnívor mentres els mostra als Perdedors el seu àlbum de retallades històriques; el grup es dona conte de que Això és un mònstruo que s'aferra a la ciutat. Despuix de més trobades en ell, els Perdedors construïxen un forat de fum improvisat que Richie i Mike usen per a alucinar els seus orígens com una antiga entitat alienígena que va aplegar a la Terra en un meteorit i s'alimenta de chiquets durant un any abans d'entrar en una hibernación de 27 anys.

A finals de juliol, en acabant de que Eddie siga hospitalisat per Henry i varis dels seus amics, Beverly és testic d'un dels matones, Patrick Hockstetter, assessinat per Això en forma d'una eixam de sanguisoles mentres buidava un refrigerador a on solia atrapar i matar animals ferits. Els Perdedors després descobrixen un mensage escrit en la sanc de Patrick, advertint-los que els matarà si interferixen. En acabant de que Eddie siga donat d'alta del hospital en un braç trencat, Ben fa dos balines d'argent en una moneda en la creència de que el metal ho danyarà. La narració de l'història canvia a la perspectiva de Pennywise en eixe punt, revelant-ho com un ser d'una atra realitat coneguda com el Macroverso, que es nutrix de la por al aterrorizar als chiquets en les formes que assumix.


Els Perdedors viagen a la casa en el carrer Neibolt, a on Eddie, Bill i Richie ho havien trobat prèviament, lo que va obligar a Pennywise a fugir a les aigüeres en acabant de que els Perdedors ho feriren en el balín d'argent en forma d'Home llop. En considerar als Perdedors una amenaça, li proporciona a Henry una navaixa mentres ho manipula per a assessinar a Oscar "Butch" Bowers, el seu pare abusiu, i recluta als seus amics Victor "Vic" Criss i Reginald "Belch" Huggins per a ajudar-ho a seguir als Perdedors fins a les aigüeres per a matar-los. Pero Vic i Belch són assessinats per Això en la forma del Mònstruo de Frankenstein mentres un Henry traumatizado es pert en les aigüeres. En les aigüeres, Bill realisa el ritual de "Chüd" que va deprendre a enfrontar-ho en el Macroverso, a on es troba en l'antítesis del mònstruo Maturín, una antiga tortuga que va crear l'univers (que va vomitar despuix d'un dolor d'estòmec), qui explica que solament pot ser derrotat durant una batalla de voluntats.

Bill entra en la seua ment a través del ritual i veu la verdadera forma d'ell, una massa de llums taronges destructives cridades "Llums de Mort" ans que Bill derrote al mònstruo en l'ajuda de Maturín. Despuix de la batalla, sense saber si ho varen matar o no, els Perdedors es perden en les aigüeres fins que fan l'amor en Beverly per a tornar l'unitat al grup.[1] Els Perdedors fan un jurament de sanc per a retornar a Derry en cas que reaparega. Henry, despuix de haver perdut el trellat quan va eixir de les aigüeres a un riu propenc, està institucionalisat despuix de ser culpat pels assessinats de chiquets.

1984-1985

[editar | editar còdic]

En juliol de 1984, en el carnestoltes anual de Derry, tres adolescents ataquen brutalment a un jove homosexual cridat Adrian Mellon i ho tiren des d'un pont. Són arrestats i acusats d'assessinat quan es troba el cadàver mutilat de Mellon. Un dels assessins afirma que va vore un pallasso excèntric matar a Mellon baix del pont. El nóvio de Adrian, Don Hagarty, l'atra víctima de l'atac, també havia notat al pallasso, pero els fiscals ho convencen de no mencionar-ho durant el juí.

Quan ocorre una série d'assessinats violents de chiquets en Derry una volta més, un adult Mike, ara el bibliotecari de la ciutat i l'únic dels Perdedors que permaneix en Derry, flama als sis exmiembros del grup i els recorda la seua infància i sobre quan varen prometre retornar si els assessinats comesos per Això comencen de nou. Bill és ara un exitós escritor de terror que viu en Anglaterra en la seua esposa actriu, Audra. Beverly és una dissenyadora de moda en Chicago, que s'ha casat en un home abusiu cridat Tom Rogan, que li recorda al seu pare. Eddie es va mudar a la ciutat de Nova York, a on dirigix una empresa de lloguer de limusines i es va casar en una dòna codependiente histérica similar a la seua mare hipocondríaca. Richie viu actualment en Los Àngeles, Califòrnia, i treballa com un disc-jockey. Ben ara és prim i un arquitecte exitós pero solitari, que viu en Nebraska i Stan és un adinerat contador que residix en Atlanta, Geòrgia, i està casat en una mestra anomenada Patty Blum. Abans de les cridades telefòniques de Mike, tots els Perdedors s'havien oblidat per complet del trauma de la seua infància, reprimint els recorts. No obstant, tots menys Stan accepten a regañadientes retornar a Derry. Despuix de la cridada telefònica de Mike, Stan està tan esglayat davant l'idea d'enfrontar-ho novament que es talla les nines en la banyera i escriu "ESO" en la paret en la seua pròpia sanc. Tom es nega a deixar anar a Beverly i tracta de colpejar-la, pero ella ho ataca abans de fugir, causant-li numeroses ferides. Els cinc retornen a Derry en la més mínima consciència de per qué ho estan fent, recordant només el terror absolut i la seua promesa de retornar.


Els Perdedors es reunixen per a almorzar en un restaurant chinenc, a on Mike els recorda que Això es desperta una volta aproximadament cada 27 anys durant 12 a 16 mesos cada volta, alimentant-se de chiquets abans de tornar a dormir i el grup decidix matar-ho d'una volta per totes. A sugerència de Mike, cada persona explora diferents parts de Derry per a ajudar-li a restaurar els seus recorts. Mentres exploren, Eddie, Richie, Beverly i Ben s'enfronten a manifestacions d'això (Eddie com Belch Huggins i amics de l'infància en formes leprosas i zombificadas, Richie com una estàtua de Paul Bunyan, Beverly com la bruixa d'Hansel i Gretel en la llar de la seua infància i Ben com Drácula en la biblioteca de Derry). Bill troba la seua bicicleta infantil "Silver" i li la du a Mike.

Atres tres persones també estan convergint en la ciutat: Audra, que està preocupada per l'absència de Bill; Tom, qui planeja matar a Beverly per haver trencat la seua relació; i Henry, qui va escapar de l'asil mental Juniper Hill en ajuda d'Això. Mike i Henry tenen una confrontació violenta en la biblioteca. Mike casi mor, pero Henry escapa, greument ferit. Henry és conduït a el hotel, a on Això li indica que mat al restant dels Perdedors. Henry primer ataca a Eddie, trencant-se el braç una volta més, pero en la baralla, Henry és assessinat.

Pennywise se li apareix a Tom i li ordena capturar a Audra. Tom du a Audra al seu guarida i al vore la seua verdadera forma, Audra es torna catatónica, i Tom cau mort en estat de shock. Bill, Ben, Beverly, Richie i Eddie s'enteren de que Mike està prop de la mort i es donen conte de que estan sent forçats a una atra confrontació en ell. Descendixen a les aigüeres i usen la seua força com a grup per a "enviar energia" a un Mike hospitalisat, que lluita contra una enfermera que està baix el seu control. Alcancen el seu guarida i descobrixen que Pennywise ha pres la forma d'una aranya jaganta. Bill i Richie entren en la seua ment a través del ritual de Chüd, pero es perden en ell. Per a distraure-ho i dur de regrés a Bill i Richie, Eddie corre cap a ell i usa el seu aspirador per a rosar la medicina en l'ull i la gola. Encara que té èxit, Pennywise mossega el braç de Eddie, i est mor per la pèrdua massiva de sanc. Pennywise fuig per a atendre les seues ferides, pero Bill, Richie i Ben ho perseguixen i descobrixen que ha posat ous. Ben es queda arrere per a destruir els ous, mentres Bill i Richie es dirigixen cap a la seua confrontació final en ell. Bill s'obri pas dins del seu cos i esclafa el seu cor, causant-li la mort a Això. El grup es reunix per a eixir de la guarida d'Això i encara que intenten dur els cossos de Audra i Eddie en ells, es veuen obligats a deixar a Eddie arrere. Apleguen a la superfície i es donen conte de que les cicatrius en les seues mans de quan eren chiquets han desaparegut, lo que indica que la seua terrible experiència finalment ha terminat.

Al mateix temps, la pijor tormenta i inundació en el història de Maine arrasa en Derry, i el centre de la ciutat es derroca. Mike conclou que Derry finalment s'està morint. Els Perdedors retornen a casa i poc a poc comencen a oblidar-se d'Això, Derry i l'u de l'atre. El recort de Mike dels events d'eixe estiu també comença a desvanir-se, aixina com qualsevol dels registres que havia escrit anteriorment, per al seu consol, i considera començar una nova vida en un atre lloc. Ben i Beverly es van junts i es convertixen en parella, mentres que Richie retorna a Califòrnia. Bill és l'últim en deixar Derry, pero abans d'anar-se, du a Audra (encara catatónica) a donar una passejada en Silver, despertant-la, i terminen compartint un bes entre els dos.

Personages

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Pennywise, el pallasso.


Això aparentment es va originar en un buit més allà del Univers, un lloc al que en la novela criden «Macrocosmos». El nom real d'Això (si és que té nom) és desconegut, encara que en varis punts de l'història, es fa cridar «Pennywise» o «Bob Gray». Aixina mateix, la verdadera forma d'Això mai ha segut vista. En el seu guarida subterrànea, pren forma d'alguna cosa que la ment humana assimila a una aranya jaganta; ademés, al final de la novela es revela que posa ous que produïxen una espècie d'aranyes filles. No obstant, la seua forma original és lluminosa, i existix en un món molt lluntà al físic, que el mateix mònstruo crida «Fòcs fatuos». La forma que més utilisa és de Pennywise el pallasso ballarí, pero pot prendre la forma dels pijors temors d'aquells a els qui ataca; per això cada u dels chics ho recorda de modo distint (una mòmia, un leproso, chics morts, un pardal...). En la novela, en determinat moment, se nos aclarix que Això, aterrorizando primer a les seues víctimes, les troba despuix més saboroses.

Això va caure a la Terra en un enorme cataclisme molt similar a un impacte d'asteroide i es va estrelar a on, millons d'anys despuix, s'alçaria el poble de Derry. Una volta que els humans varen escomençar a assentar-se en eixe territori, el mònstruo va despertar, va començar a alimentar-se i va adoptar un cicle d'hibernación per un llarc periodo, despertant aproximadament cada 27 anys. Quan Això desperta ocorre una gran ona de violència i una atra gran ona de violència ocorre quan torna a dormir.

En els periodos intermijos entre cada parell d'events, és dir mentres està despert, una série de desaparicions i assessinats de chiquets ocorren, els quals mai són resolts. A lo llarc del temps, ningú sembla recordar l'ona d'atacs del cicle anterior. Les autoritats oferixen explicacions que, sense importar lo simples o desgavellades que semblen, la gent accepta; es troba un chivo expiatorio i es dona per conclós l'assunt. La raó d'açò és que, a lo llarc del temps, Això ha desenrollat una sinistra relació en el poblat de Derry i els seus habitants. Això mai permet que el poble cride massa l'atenció: ni tan sols les grans catàstrofe en molts morts (que en qualsevol país del món ocuparien tots els titulars) tenen eco fòra de Derry; i inclús les persones que es marchen del poble ho obliden tot. D'esta manera, l'ent pot seguir usant-ho com a vedat privat de caça, sense ingerències externes. De la mateixa manera, diverses manifestacions del mònstruo han estat presents en cada u dels events que han desencadenat les ones de violentes tragèdies. De fet, el poder sobre el poble és tan absolut, que la seua mort, en el segon ritual de Chüd, ocasiona una tormenta i una inundació que terminarà destruint el mateix centre de Derry.

El antagonista natural de Això és La Tortuga, un atre antic ser del «Macrocosmos» que anys arrere va vomitar el nostre Univers i possiblement uns atres. El llibre narra que Això i La Tortuga varen ser creats per algú a qui criden «L'Atre».

Els Perdedors

[editar | editar còdic]

Els perdedors són sèt chiquets que han segut units per les seues infelices vides, puix són víctimes del bravucón Henry Bowers i la seua colla de matones. Finalment s'enfronten a Això, en descobrir que units cobren més força. Són els clàssics personages de King; héroes plausibles que es troben en el mal i que, encara que no ho comprenguen, s'enfronten a ell.

  • William "Bill" Denbrough: també conegut com "Bill el Tartaja" perque és tartamut. El seu germà George va ser assessinat per Això en 1957. A partir d'eixa tragèdia, els seus pares ho ignoren i ell desenrolla un gran complex de culpa, i per això decidix matar a Això, pensant que aixina no tindria que soportar més la mort del seu germà i podria continuar en la seua vida. És el més ingeniós i determinat de «Els perdedors», que ho consideren com el líder del seu grup, i és l'únic que, en 1958 i 1985, confronta a 'Això' en el ritual de Chüd i despuix conseguix destruir a Això travessant el seu cor. En la seua vida adulta és un afamado escritor (com el mateix King i molts dels seus protagonistes). Ademés està casat en una reconeguda actriu de cine. És el més devot a que el grup permaneixca unit.
  • Benjamin "Ben" Hanscom: per causa del seu sobrepés es convertix en la freqüent víctima de Henry Bowers. Ademés, sofrix l'absència del seu pare, mort en la guerra de Corea. Ell està locament enamorat de Beverly Marsh, encara que guarda en secret els seus sentiments per ella. Les seues habilitats de construcció són molt útils per a «Els perdedors», per fer un dic a on jugaven i un refugi a on s'ocultaven en ser perseguits per Bowers i companyia. En la seua vida adulta, es convertix en un exitós (pero solitari) arquitecte. En el segon enfrontament en Això, destruïx els ous que l'aranya havia posat. El vés al 7 com un número mágico i creu que no deuria haver un de més ni menys en el grup dels perdedors.
  • Beverly "Bev" Marsh: L'única chica del grup. En 1958, Beverly vivia en la part pobra de Derry i tenia un pare que abusava a sovint d'ella. Inicialment, Beverly estava enamorada de Bill Denbrough. Les seues habilitats en el tirachinas constituïxen el punt clau en la batalla contra Això. Ya adulta, es convertix en una exitosa dissenyadora de moda, pero està casada en un marit abusador, reflex del seu pare. Despuix de la destrucció del mònstruo es queda en Ben Hanscom. En el capítul "Amor i Desig", en 11 anys i just quan estan perduts en les aigüeres despuix de la batalla contra "Això", incita a tots els chics a tindre relacions sexuals en ella per a mantindre's units com a grup i poder escapar. Açò dona lloc a una orgia en la que tots els chics perden la seua virginitat en Beverly, simbolisant el fi de l'inocència i el pas a l'edat adulta.
  • Richard "Richie" Tozier: és el membre més divertit del grup; a voltes fa grans bromes o personificacions i açò prova ser un arma molt poderosa contra Això. El seu trauma de la chiquea és que utilisa ràpidament els insults quan no deuria fer-ho i sap que està en perill si ho fa, pero aixina i tot els diu. En la seua primera trobada en "Això" ho veu en forma d'home llop d'una de les películes que hi havia vist. En la seua vida adulta, és un molt famós comediante radial. En el duel final sorprén a Això continuant el rito de Chüd, quan este creïa que solament Bill presentaria batalla d'esta forma.
  • Edward "Eddie" Kaspbrak: és el membre, físicament, més fràgil del grup; és un hipocondríaco i té asma (psicosomática). Educat per una mare dominant i sobreprotectora, des de la mort del seu pare. En la seua vida adulta maneja un negoci de limusines i conseguix bonança econòmica, pero es casa en una dòna molt similar a la seua mare. Quan està en els seus amics, reunix el corage suficient per a enfrontar-se al perill, com és el cas en abdós trobades en Això. Ell sent un gran respecte i profunt carinyo cap a Bill ya que ho considerava el seu millor amic i ho volia com a un germà, inclús va declarar que quan eren chiquets ell haguera donat la seua vida per salvar a Bill. No obstant, en el segon atac pert la vida combatent en el mònstruo en intentar salvar a Bill i a Richie quan es trobaven dins dels fòcs fatuos.
  • Michael "Mike" Hanlon: l'últim en unir-se a «Els perdedors». Per ser afroamericano és perseguit moltes voltes per Henry Bowers. Despuix del primer enfrontament en Això, Mike és l'únic que es queda en Derry i es convertix en bibliotecari. Ell s'ocupa de cridar als demés quan els assessinats comencen de nou en 1985. El seu pare té un àlbum de fotos (incloent vàries a on apareix Pennywise) i retallades de diaris a on estan documentats varis events importants en el història de Derry. En els coneiximents que té de Derry i de Això, es convertix en el historiador del poble i investiga els successos sobrenaturals que li rodegen. Degut a que va ser ferit de gravetat per Henry Bowers, no pot assistir al segon atac contra el mònstruo, pero al final se li veu recuperant-se exitosament en un hospital.
  • Stanley "Stan" Uris: conegut com "Stan, el galà". És l'últim en acceptar l'existència de Això i afirma que la seua existència no té llògica. Stan, aixina com Mike, per motius religiosos (és judeu) va ser perseguit per Henry Bowers. Quan chiquet, era un boy-scout i el seu pasatiempo era observar pardals. En derrotar a Això en 1958 va tindre l'idea de fer una promesa que consistia que si Això tornava ells varen retornar a terminar el treball i es varen tallar les palmes en una botella i després es varen agarrar de la mà i varen fer un círcul. Despuix, d'adult, es fa soci d'una poderosa firma de contables en Atlanta. No obstant, se suïcida tallant-se les venes en la banyera despuix de la cridada telefònica que li fa Mike per a no enfrontar-se a les seues pors del passat; abans de morir escriu la paraula "ESO" en la seua pròpia sanc en la paret.

Personages secundaris

[editar | editar còdic]
  • Henry Bowers: durant la seua infància Henry va ser el abusador del colege. Se li descriu com un desquiciado perillós. A lo llarc de la novela va perdent cada volta més el seu trellat, sent manipulat per Això per a matar a «Els perdedors». Henry i la seua colla perseguixen a «Els perdedors» per les aigüeres, a on el mònstruo es manifesta davant ells, esglayant a Henry fins a tal punt que el seu cabell queda de color blanc pel restant de la seua vida. Una volta que «Els perdedors» obliguen al mònstruo a retirar-se, Henry es confessa culpable de tots els assessinats dels chiquets i és tancat en el manicomio-presó de Juniper Hill. Anys més tarde Això ordena a Henry assessinar als seus antics enemics; llavors escapa de l'asil en ajuda d'Això i es troba en Mike, a qui ferix de gravetat. Finalment és assessinat per Eddie.
  • Victor Criss: és l'amic inseparable de Henry Bowers, i l'únic de la seua banda que mostra certa madurea i sentit comú. És assessinat pel mònstruo en les cloaques.
  • Reginald "Belch" o "Eructe" Huggins: un dels amics de Henry Bowers, també és assessinat pel mònstruo en les cloaques.
  • Patrick Hockstetter: psicópata i solipsista, que a voltes està en la banda de Henry. Patrick té una caixa de llàpissos ompli de mosques mortes, a les que mata en la seua regla, i mostra als demés estudiants. També captura menuts animals, generalment lesionats, els tanca en una nevera en el depòsit de ferralla i els deixa allí per a que muiguen. Junt en la matança d'animals, Patrick també ha assessinat al seu germà, Avery (sent un bebé), per asfíxia quan tenia cinc anys d'edat. Estant a soles en Henry, Victor i Belch en una sessió de nyofles (per menjar fesols) en el depòsit de ferralla una vesprada de juliol de 1958, no es donen conte de que Beverly els espia i quan Victor i Belch es van, Patrick li propon a Henry tindre una masturbació mútua pero quan s'oferix a donar-li sexe oral, Henry diu que això és de "maricas" i li dona a Patrick un colp en la boca. Patrick alega que li va agradar ya que se li va posar dura, pero Henry ho amenaça dient que sap lo de la seua nevera i que li contarà a tots que li agrada torturar i guardar animals. Una volta que Henry s'ha marchat, Patrick obri la seua nevera per a traure a l'animal que estava adins (una coloma), pero és atacat per un eixam de sanguisoles voladoras, el seu major temor. L'eixam succiona la sanc de Patrick, deixant-li grans buits en tot el cos, un moment abans de perdre el sentit veu que una silueta ix de l'últim coche abandonat i que la seua cara és com a cera derretida ya que no conseguix decidir quí o qué forma adoptar. "Hola i adeu" diu eixa silueta, agarra a Patrick pel braç i escomença a arrastrar-ho i Patrick, que seguix tractant de cridar, pert la consciència. Quan es desperta, Això escomença a alimentar-se d'ell.
  • Oscar "Butch" Bowers: pare de Henry, és un borracho veterà de la Batalla de Iwo Jima. Se li coneix com un lunático, qui culpa a Will Hanlon (pare de Mike) de tots els seus problemes (raó de l'odi de Henry per Mike). El seu fill Henry ho assessina abans de perseguir a «Els perdedors», en una navaixa, regal de Això, que pren la forma d'eructe en el manicomio.
  • Alvin Marsh: és el pare de Beverly, un home treballador de classe baixa. És un home bipolar que colpeja a la seua filla per qualsevol raó, sobretot si es tracta d'alguna cosa relacionat en la sexualitat. És manipulat per Això, jugant en els seus temors, obligant-ho a casi violar a la chica.
  • Tom Rogan: és el abusador espós de Beverly Marsh (reflex del pare de Bev), qui manipulat per Això, aplega a Derry en una gran ràbia i celosies contra Bill Denbrough i Beverly, buscant assessinar-los. Finalment Tom captura a Audra Denbrough (l'esposa de Bill) i la du a la guarida de Això; Tom mor instantàneament al vore eixa jagantesca aranya i quedar expost a les seues «Llums de Mort», mentres que Audra queda en estat catatónico.
  • Audra Denbrough: Esposa de Bill Denbrough i actriu de Hollywood. És seqüestrada per Tom Rogan, espós de Beverly Marsh, qui la du a les cloaques en a on es troben a Això. Despuix de la mort de Tom, Això li mostra els fòcs fatuos i queda catatónica despuix de dir "¡Per deu, és femella!". Despuix de la batalla final, Bill la puja a la seua bicicleta i en la passejada, comença a eixir del seu estat catatónico.
  • Edward "Eddie" Corcoran: Companyer de classes de "Els perdedors" i "La banda de Henry". De la mateixa manera que Beverly, Eddie i el seu hermanito Dorsey són víctimes de violència infantil pel seu padastre Richard Macklin, No obstant, a diferència del pare de Beverly, qui va resultar ser un pare carinyós i atent a voltes, el padastre de Eddie a sovint els colpejava brutalment i sense previ avís, en un moment li va llançar a Eddie un perchero en la força suficient per a fer-li orinar sanc durant dos semanes, simplement perque Eddie va colpejar la porta de la seua casa per accident. En maig de 1957, Richard va colpejar a Dorsey en la part posterior del cap en un martell, matant-ho accidentalment i encobrint-ho per a que semblara un accident. Dos dies abans de les vacacions d'estiu en juny de 1958, Eddie s'escapa de casa i decidix descansar en el parc. Mentres està assentat en la vora del canal, el germà mort de Eddie, Dorsey, s'acosta a ell, agarrant-ho del turmell. Eddie es llibera i corre, pero Dorsey ràpidament ho perseguix. Despuix d'un curt temps, Això es transforma en la criatura de l'Estany Negre, el major temor de Eddie. Alcança a Eddie i ho estrangula, trencant el seu artèria carótida abans d'arrancar-li el cap.
  • George "Georgie" Denbrough: El primer personage introduït en el llibre, que ix a navegar el seu barco fet d'un full de periòdic només per a terminar dins d'una boca de tormenta. Segons despuix Pennywise apareix i ho tenta en globos i menjar de circ. George es nega en un principi a prendre el seu barco pero finalment cedix, Pennywise ho pren i arranca el seu braç, murmurant-li 'suren' mentres es dessagna fins a morir.
  • Adrian Mellon: és un jove homosexual de Derry. Creix enamorat de la ciutat, a pesar de la violència homofóbica, i només es compromet a deixar-la per a complaure a la seua parella, Don Hagarty. Abans d'eixir, no obstant, els dos assistixen a una fira de la ciutat en juliol de 1984 i, en el camí a casa, són acossats per tres jóvens que odien als homosexuals. L'atac sobretot va ser perque Adrián duya posat un capell que va guanyar en la fira. Els tres homofóbicos tiren a Adrián al canal i en eixe moment és atacat per Pennywise qui ho trau i despuix pressiona breument les seues costelles fins a morir, Encara que Don i un dels agressors, Chris Unwin, varen ser testics d'açò, cap menció de Pennywise es fa en el juí.
  • Will Hanlon: és el pare de Mike Hanlon. Si be mor de càncer en 1962, li conta a Mike sobre les seues experiències en el Cos Aéreu de l'Eixèrcit en la década de 1920 i sobre l'establiment del Black Espot, un club iniciat per Will i els seus amics de la Força Aérea i originalment destinat exclusivament per a membres de la raça negra, pero poc a poc va començar acceptar membres d'atres races també. Ell relata cóm, en l'autumne de 1930, el club va ser incendiat per un grup de Maine: La Legió de membres de la decència Blanca, causant numeroses morts. També li diu a Mike que va ser testic d'un pardal, el mateix pardal jagant que casi va matar a Mike en 1958, solament que esta volta es du a un dels membres de la decència, no semblava estar volant sino que surava en ajuda de globos jagants nugats a les seues ales.
  • Norbert Keene: El Sr. Keene era el propietari i operador de la Farmàcia en el carrer central de Derry durant cinquanta anys, a partir de 1925 fins a 1975. Administra medicació per a l'asma a Eddie i més tarde li revela que és només un placebo. Molts anys més vesprada, Mike entrevista al senyor Keene i est li conta el història de la Colla de Bradley, un grup de delinqüents que estaven amagats en Maine despuix de varis robos de bancs en l'oest. Ell li diu a Mike que, en 1929, un any abans que succeïra l'incendi del Black Espot, tota la banda va ser assessinada pels residents de Derry en el moment en que es varen detindre en el centre de la ciutat per a comprar municions. Keene diu que en lloc d'encobrir el cas, tota la ciutat va pretendre que mai va ocórrer, incloent el cap de policia Jim Sullivan, que inclús va participar en els assessinats. Per últim, el Sr. Keene menciona vore un pallasso participar en el tiroteig, pero que estava en trage d'agricultor en lloc d'un trage de pallasso tradicional. També senyala que, encara que el sol estava de ple, el pallasso no proyectava cap ombra.
  • Kay McCall: Íntima amiga de Beverly Marsh, una divorciada i escritora afluent de la lliteratura feminista. Beverly torna en ella quan fugia del seu marit Tom. Kay és brutalment agredida per Tom, que conseguix aixina extraure-li en èxit tot lo que sap sobre el parador de la seua esposa desapareguda.
  • Sonia Kaspbrak: La mare de Eddie, a qui crío en solitari despuix de quedar-se viuda. És una dòna obesa, histérica, obsessiva i possessiva, que fomenta la hipocondria en el seu fill per a mantindre-ho emocionalment nugat a ella. Les seues celosies fan que desconfie de qualsevol persona que intente acostar-se al seu fill o ajudar-li, siguen amics, professors, personal sanitari o el sr. Keene. Per esta raó tampoc soporta al grup dels perdedors, i inclús intenta que Eddie trenque els llaços en ells despuix de l'incident en Henry Bowers que li du al chic a el hospital. Precisament en el hospital és a on Eddie (que ya havia aplegat a la conclusió que el Sr. Keene tenia raó en tot lo que li havia contat, i que de cap manera volia separar-se dels seus amics) acaba enfrontant-se a la seua mare, en una fermea i fredor increibles fins a para ell mateixa, per lo que Sonia acaba desistint en els seus intents de manipular.
  • Zack i Sharon Denbrough: Els pares de Bill i de Georgie. Al principi són carinyosos i propencs, pero despuix de la mort del seu fill menor es tornen frets i distants cap a Bill, i inclús entre ells mateixos. Recuperar el seu carinyo és una de les principals motivacions de Bill a el hora de voler trobar a Això i matar-ho. Zack treballa com a electriciste en una companyia hidroelèctrica, i els seus coneiximents sobre la ret d'aigüeral de Derry supondran una font d'informació valiosíssima per a Bill i els seus amics.
  • Andrew Rademacher: és el comissari de Policia de Derry en el present. Professional en el seu treball, es mostra no obstant (com el restant de policies i autoritats de la ciutat) incómodo i ambigu quan es tracta de trobar explicacions a l'onada de crims que asuela la seua ciutat, i totalment contrari a acceptar qualsevol misteriosa incongruència que aguaite en les proves i en els testimonis. Mor com a resultat d'un estrany incident, molt pocs dies despuix de la catàstrofe que destruïx el centre de Derry.
  • Sr. Nell: És un policia de Derry en el temps en que els protagonistes són chiquets; de mijana edat, i en fort accent irlandés, per lo que a Richie li encanta imitar la seua veu. Es comporta de manera paternal en els chiquets quan els descobrix fent el dic i els ordena desmantellar-ho. La seua arribada oportuna salva a Eddie de les mans de Henry Bowers, deixant-li "solament" en una fractura de braç.
  • Albert Carson: Antic cap de bibliotecaris en la biblioteca pública a on Mike ocupa el mateix lloc. Carson és qui orienta a Mike en la seua investigació sobre el història de Derry. I és també un dels molt escassos habitants de la ciutat que intuïx que existix alguna força maligna en les profunditats de Derry que provoca tantes desgràcies i matances, i que ademés ho fa en una periodicitat regular.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rouner, Jef. Top 5 Sickest Stephen King Sex Scenes (NSFW), Houston Press. Recuperate le 30 de març de 2017.


Referències

[editar | editar còdic]