Jaciment arqueològic de la Mora Encantada

Jaciment arqueològic de la Mora Encantada

La Mora Encantada és un jaciment arqueològic situat en el municipi aragonés d'Ateca, Saragossa, Espanya.

En este jaciment s'han trobat els restants de lo que podria ser segons alguns autors l'Alcocer nomenat en el Cantar de Mio Cid. Tesis reforçada en els últims descobriments en 2020 en la vega del riu Xaló.

També s'han trobat restants d'una ciutat romana de nom desconegut junt a numerosos restants de ceràmiques de tipo celtíbero. Segons alguns autors com Miguel Martínez del Villar i Hernando (XVI), Juan Francisco Andrés de Uztarroz (XVII), el pare Traggia (XIX) i Francisco Ortega San Íñigo (XX) en este lloc podrien trobar-se els restants de la ciutat celtíbera d'Alce, nomenada per Tito Livio,. Alce va ser una població de Celtiberia de l'existència de la qual es té constància gràcies l'informació transmesa per Tito Livio en narrar la campanya militar de Graco durant el 179 a. C. en l'interior peninsular.

La gran extensió del parage i l'absència d'excavacions arqueològiques encaminades a la busca d'Alce, no han permés trobar fins a la data elements definitius, tals com miliarios, epígrafs o monedes que nos permeten establir sense cap gènero de dubtes l'ubicació actual d'esta ciutat per lo que és necessari recórrer a l'interpretació d'abdós fonts clàssiques per a determinar la seua localisació. Degut a que el referit relat de Tito Livio ha segut objecte de diferents valoracions a lo llarc del temps i les propostes per a situar geogràficament esta població han segut diverses en el temps, Ateca seguix sent una de les candidates.

Els arguments per a sustentar esta afirmació són entre uns atres la rodalia al Moncayo, Ateca es troba situada en ple sistema Ibèric, en el cor de la Celtiberia, en territori dominat pels Belos, mentres que atres localisacions s'allunten molt de la Celtiberia, per lo que esta localisació seguix sent factible. També que la descripció de la zona encaixa en lo expost per Tito Livio sent una ciutat construïda sobre un cerro, amurallada i en una ciutadella en lo alt. Ademés el fet de que deixe de mencionar-se Alce i no es torne a tindre notícies fins a el III pot ser, be per la decadència d'Alce, be pel canvi de nom al d'Attakon o a un atre, com el cas d'Ilurcis que va canviar el seu nom pel de Graccurris en eixes mateixes dates. El terme municipal atecano alberga diverses troballes arqueològiques que comprenen des del Eneolítico fins al Medioevo. En el parage natural de «Les Carcamas» s'han localisat dos àrees en restant arqueològics. En el parage de «Les Basses», en un chicotet barranc que desagua en el Xaló, afloren a la superfície numerosos fragments de ceràmica molejada a mà, sense torne, en formes de grans bols de parets grosses i grans vasijas decorades en cordoneres. Cronològicament pertanyen a l'Edat del Ferro I. Molt pròxim a este lloc, en el parage denominat «La Mora Encantada», apareixen ceràmiques Celtíberas en dibuixos en bandes i círculs, pedres de molí.

l'Alces mencionada a partir de el III en els itineraris de Antonino no té per qué ser la mateixa que la mencionada per Tito Livio, ya que era prou habitual trobar en Hispania ciutats en el mateix nom, inclús coetáneas i prou propenques entre sí. Tenim el cas de les ciutats de Segontia, de les que només en el recorregut de la via XXV dels itineraris de Antonino trobem dos d'elles.

L'historiador Miguel Martínez del Villar (XVI) va escriure lo següent:

«En el patronat de l'Iglésia de Monubles ha entrat la d'Ateca, població de moros, i fundat de les ruïnes de l'antiga i insigne ciutat d'Alce, que despuix en temps del mai dignament alabat Cid Ruydíez es va cridar Alcocer».