Jaén

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Jaen»)
Anar a la navegació Anar a la busca

Jaén és una ciutat espanyola pertanyent a la comunitat autònoma d'Andalusia i capital de la província del seu mateix nom.

Conta, en l'any 2022, en una població de 111.669 habitants segons el INE, lo que supon aproximadament una sexta part de la població total de la província de Jaén.

La ciutat s'emmarca dins de la comarca de l'àrea metropolitana de Jaén de la que és capçalera, i absorbix . La seua superfície és de 424,30 km².​ També és sèu del partit judicial número 1 de la província​ i de la diòcesis homònima.

Geografia[editar | editar còdic]

S'alça al peu del cerro de Santa Catalina, en carrers empinats i de pronunciades pendents que definixen el seu urbanisme, eixamplant-se cap a les zones més planes i àmplies dels nous barris i bulevars. En les seues afores abunden fèrtils terres de cultiu, i extensos olivars que cobrixen gran part del seu terme. Cap al sur i el surest es troben les serres de Jaén i Jabalcuz, i al nort s'obri el pla del riu Guadalbullón, que passa a molt curta distància de la ciutat.

Història[editar | editar còdic]

Per la seua situació, Jaén ha tingut una gran importància estratègica, havent-se trobat en el seu núcleu urbà varis dels assentaments humans més antics d'Europa.​ De la mateixa manera, va tindre gran importància en l'història del-Ándalus i del Regne de Castella.

Economia[editar | editar còdic]

L'activitat econòmica més important de la província de Jaén és la producció d'oli d'oliva, sent la major productora mundial, lo que queda pantent baix el lema que rep la ciutat, com a «Capital mundial de l'oli d'oliva».​ En este sentit, la ciutat alberga des de l'any 1983 i de forma bienal Expoliva, una fira internacional de referent mundial dedicada al sector de l'oli d'oliva i indústries afins, celebrada actualment en l'Institució Ferial de Jaén.​ No obstant, l'economia també està basada en el sector servicis, l'administració, l'indústria agrícola i alimentària, la construcció, i un incipient turisme cultural.

Patrimoni[editar | editar còdic]

Entre el seu patrimoni històric-artístic cal destacar la catedral de l'Asunción de la Verge, el castell en els seus tres alcassers, els Banys Àraps, el Museu Internacional d'Art Íbero i l'emblemàtic Monument a les Batalles, situat en la cèntrica plaça de les Batalles, que commemora la batalla de les Naus de Tolosa i la batalla de Bailén, abdós ocorregudes en la província de Jaén.

Festivitats[editar | editar còdic]

Les festes populars més representatives de Jaén són les «Lumbres de Sant Antón», que se celebren la nit del 16 al 17 de giner. Durant eixa nit es corre la Carrera Urbana Internacional Nit de Sant Antón. En octubre se celebra la fira de Sant Lucas. El seu orige data del sigle XIV, sent el seu dia gran el 18 d'octubre. Especial menció té la Semana Santa de Jaén, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional,​ tenint gran expectació la processó de «El Yayo», durant la matinada del Divendres Sant.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cárdenas Muñoz, Andrés (1997). Jaén, la mirada de un siglo: 1900-1997. Diario Ideal Jaén. OCLC 431835704
  • Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
  • Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
  • Chueca García, Fernando (1994). «El Jaén desaparecido». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses 1 (153): 279-282. ISSN 0561-3590. OCLC 695313323
  • Chueca Goitia, Fernando (2003). «Alegoría de Jaén». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses (185): 95-98. ISSN 0561-3590. OCLC 695308806
  • Jiménez Cobo, Martín (2000). Jaén romano. Publicaciones Obra Social y Cultural CajaSur. Córdoba. OCLC 43680626
  • Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845
  • Porras Arboledas, Pedro Antonio (1997). La ciudad de Jaén (1246-1525). Avatares políticos e institucionales de una ciudad fronteriza. Universidad Complutense: Departamento de Historia Medieval. OCLC 278983727

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca Metropolitana de Jaén
Alharilla | Atalaya | Baños de Agua Hedionda | El Madronyo | El Reguelo | Encinar Primero | Encinar Segundo | Encinar Tercero | Fuensanta de Martos | Fuente del Espino | Fuerte del Rey | Higuera de Calatrava | Jaén | Jamilena | La Carrasca | La Castillería | La Guardia de Jaén | La Malilla | Las Casillas | Las Veletas | Las Ventas | Los Villares | Mancha Real | Martos | Mengíbar | Monte Lope-Álvarez | Porcuna | San Pantaleón | Santiago de Calatrava | Torredelcampo | Torredonjimeno | Torrequebradilla | Vadohornillo | Vados de Torralba | Villarbajo | Villargordo | Villardompardo | Villatorres



 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora