Jalca

Archiu:Frailonescajamarca. CAPS 0

El Páramo-Jalca, en les altures del departament de Cajamarca, Perú.

Jalca és una regió natural o ecorregión pròpia dels Vages peruans, definida en el seu sentit més ampli com la serranía arbustiva o de praderia, humida o subhúmeda, situada entre la cordillera nevada i el bosc andino (yungas) del Perú. En el seu sentit més restrictiu és una menuda regió de montanya altoandina del nort del Perú. No existix puix actualment un consens ni unitat de criteris entre els estudiosos peruans sobre la seua definició i alcanç.

El terme Jalca prové de l'idioma quechua haallqa o sallqa (selvada, salvage, terra deserta) i hallqa runa (home de l'altura). El seu significat varia segons els autors, podent referir-se a alguna de les següents formes:

• Jalca sinònim de Suni: Segons Javier Polze Vidal equival a la regió andina a lo llarc de tot el Perú entre els 3,500 i 4,000 m s. n. m.

• Jalca sinònim de Puna: Alguns geógrafos consideren que equival a la regió altoandina entre els 4,000 i 4,800 m s. n. m.

• Jalca sinònim de Páramo: Definit com els Vages tropicals del nort del Perú, sinònim d'Páramo tal com ho consideren estudiosos d'esta regió i entitats governamentals. També és cridada regió Páramo-Jalca, en este sentit és comparable als páramo d'Equador, Colòmbia, Veneçola i Centroamérica.

• La Jalca peruana com a regió en la seua pròpia identitat: Definit com un ecosistema altoandino humit i d'una altura entre els 3,100 i el cim andina que escassament sobrepassa els 4,200 m s. n. m. en el nort del Perú. Segons Weberbauer (1945) constituïx el nom autòcton que rep el territori altoandino de la Serra Nort, distribuït entre 8°30′ i 6°30′L.S. i a l'oest del curs del riu Marañón. La depressió de Huarmaca la separa de la regió dels páramo del nort i al sur llimita en la regió de Puna.

La Jalca peruana

En la regió Jalca es té àmplies penillanuras, ubicades en una extensa àrea des del Nuc de Loja (Equador) passant per Piura, Amazones, Cajamarca, Lambayeque, La Llibertat i les províncies del Nort de Huánuco (Perú), en altures de 3000 a 4200 m s. n. m., no existixen montanyes nevades en esta zona. Els contorns geogràfics són més o menys redonejats, no són tan abruptes com en la Puna del Sur; no obstant estan travessats per profunts canons que corresponen al curs alt del riu Marañón, del riu Utcubamba i del riu Huallaga. Són àrees fortament afectades per vents sent prou ventoses i a pesar de les baixes altures, les temperatures estan entre 8° i 10° en promig (Pablo Sánchez Zevallos, 2010).

Weberbaruer (1945) i Dillon (2004) la consideren com “més seca que l'Páramo i més mullat que la Puna”; en canvi per al WWF constituïx una ecorregión de tipo páramo denominada Páramo de la Cordillera Central.

Les formacions de Jalca del Perú norteny vénen recolzat als habitants pastoriles des de fa més de 3000 anys i la seua posició vital en el cicle hidrològic és evident. Una multitut de cubetas de riu (en conques) tenen els seus orígens en la Jalca i els rius fluïxen a l'orient (Atlàntic) i occident (Pacífic). Este suministrament d'aigua és vital per al consum humà i irrigación en les terres més baixes. En la recent expansió d'activitats humanes, agricultura i mineria estos llocs estan modificant-se i destruint.

En esta zona l'índex de pluvialidad és molt alt, les temperatures són més rigoroses, en grans oscilacions tèrmiques entre el dia i la nit.

Flora: Creixen el sauco, la cantuta, coa de rabosot, wiñay-wayna (quechua, "joventut eterna", una varietat d'orquídea), quinua, cañihua, tarhui (una varietat de lupino), oca i olluco.

Abunda una gramínea que es cultiva i que va permetre la domesticació del cuy en grans proporcions.

Fauna: Sobre la fauna típica, trobem eixemplars tals com el zorzal negre, allagay i el cuy.

Els defensors del concepte de Jalca com un regió exclusiva del Perú, sostenen que la paraula jalca és molt distinta a la d'Páramo i no deu ser amprada com a sinònim, puix els Páramo estarien en els Vages de Veneçola, Colòmbia i Equador, mes no en el Perú.^{cita requerida}