Juncus acutus
El junc espinós (Juncus acutus (L.) Torr. ex Retz. és una espècie botànica de fanerógama de la família de les juncáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta cespitosa perenne de color vert obscur que forma mates d'1,5-2 m d'altura. Les làmines i els culmos són cilíndriques i pungentes, característica que li dona nom a l'espècie. l'inflorescència és composta de flors pardas o rosáceas, diminutes. El frut és una càpsula trigonal a oval, de color rosat. El periodo de floració va d'abril a juliol.
Ecologia
[editar | editar còdic]- Comunitat en atres espècies
- En Brasil, J. Acutus ha segut observat en Santa Catarina en la costa formant comunitat en:
- En #depressió naturals de la planura d'inundació del Riu Murray en Austràlia del Sur:
- Muehlenbeckia florulenta
- Atriplex semibaccata
- Halosarcia pergranulata ssp. pergranulata
- Mimulus repens
- Ludwigia peploides ssp. montevidensis
- Phragmites australis
- Paspalum vaginatum
Difusió i hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta difosa en tota l'àrea Mediterrànea i Canàries trobant-se fins a en Suràfrica, Califòrnia i Amèrica del Sur.
El seu hàbitat ideal és zona humida d'alta taxa de salinitat, sols en capa freàtica superficial, arenals costers, vores d'estany, chapulls, rieres i terrenys encharcados.
- Paleártico:
- Nort d'Àfrica: Argèlia, Egipte, Marroc.
- Oest d'Àsia: Iran, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Turquia.
- Caucaso: Armènia, Azerbaiyan, Geòrgia.
- Nort d'Europa: Regne Unit.
- Surest d'Europa: Albània, Creta, Grècia, Itàlia, República de Kosovo, Montenegro, Cerdenya, Sèrbia, Sicília.
- Suroest d'Europa: Azores, Balears, Còrsega, França, Portugal, Espanya.
- Neártico:
- Nort de Mèxic: Nort de Baixa Califòrnia.
Usos
[editar | editar còdic]La palla s'usa per a teixir cestos i com a fibra vegetal per al nugat.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Juncus acutus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 325. 1753.[1]
Juncus: deriva del llatín “iuncus” el nom que rebia el junc i atres espècies dels gèneros Juncus, Cyperus i Scirpus.[2]
acutus: epítet llatí que significa "esmolada la punta".[3]
- Sinonímia
- subsp. acutus
- Juncus karelinii Steud.
- Juncus multibracteatus Tineo
- Juncus spinosus Forssk.
- Juncus variegatus Caruel
- subsp. leopoldii (Parl.) Snogerup
- Juncus leopoldii Parl.
- Juncus macrocarpus Nees
- Juncus robustus S.Watson[4]
- Castellà: hunco, ira, juncia, junc, junc en borla, junc en flueque, junc espinós, junc redó, junc selvat, junquera, junquilla.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les juncáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Juncus acutus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'abril de 2013.
- ↑ En Flora Ibèrica
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Juncus acutus en PlantList
- ↑ «Juncus acutus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 22 de setembre de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program.
- Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20041119200812/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?447103 (10 dic 2007)
- Perdomo Molina, A. C. i Cubas Hernández, Fátima (2002). El junc: un recurs tradicional dels ecosistemes humits de Canàries. La Pallera: Quadern d'Etnografia Canària. II Época. Nº 12. Agost , pp. 11/17. ISSN 1136-4467/ISBN 84-922961-3-5.[1].
- "Biotemas": Schardosim, Alecsandro; Klein Vanilde, Citadini-Zanette, Robson dos Sants (September 2007). "Florística i estructura comunitària de restinga herbàcea no municipi de Araranguá, Santa Catarina" (en Portugués). Biotemas 20 (3): 15-26. ISSN 0103-1643. Retrieved on 2008-04-25.
- Paspalum vaginatum [2]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Juncus acutus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juncus acutus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Juncus acutus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.