Anar al contingut

KOI-4878.01

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Impressió artística de KOI-4878.01.

KOI-4878.01 és un exoplaneta no confirmat que orbita al voltant de KOI-4878, una estrela tipo G (nana groga) situada a aproximadament 1135±7 anys llum d'acort a la missió Gaia.[1] La lluminositat de l'estrela, superior a la del Sol, fa que el seu zona habitable es trobe més alluntada de l'astre principal que en el sistema solar. Per tant, encara que el periodo orbital del planeta siga de 449,015±0,021 dies terrestres, la seua òrbita està en la zona de habitabilitat de l'estrela. De ser confirmat, KOI-4878.01 podria ser l'exoplaneta més semblat a la Terra en térmens de IST (0,98). Té un eix semimayor d'1,137 +0,053/-0.040 (UA)

El telescopi espacial Kepler ha registrat quatre trànsits fins a la data.[2]


Característiques i habitabilitat

[editar | editar còdic]

Segons l'archiu de la NASA, si la seua presència fora confirmada, KOI-4878.01 tindria un índex de similitut en la Terra (IST) de 98 %, el major detectat fins ara. Les seues característiques estimades són típiques d'un anàlec a la Terra, completant una òrbita entorn a l'estrela amfitriona (llaugerament menys massiva que el Sol, pero en un volum aproximadament un 5 % major, i una temperatura d'al voltant de 6031 K) cada 449 dies, per lo que és provable que es trobe en la zona habitable de l'estrela. La seua massa calculada seria 0,99 voltes major que la de la Terra, en un ràdio una miqueta de (1,05) i una temperatura mija de TICIANO -16,5 °C (17,85 °C considerant una atmòsfera semblant a la de la Terra, la mija de la qual és de 14 °C).[3] La seua estrela amfitriona, KOI-4878, està ubicada a 1075,2 anys llum.[1] Té una temperatura efectiva que és 0,92 de la Terra.[4]

La metalicidad de KOI-4878 no és molt baixa, lo que pot supondre una presència significativa d'elements pesats en el sistema. En una densitat pròpia d'un planeta telúric, deu tindre una composició semblant a la dels seus homòlecs del sistema solar. Un atre punt a favor de l'habitabilitat de el KOI-4878.01 és el seu periodo orbital, que supera àmpliament el llímit d'anclaje per marea.[1]


El hidrogen i el oxigen són molt comuns en el univers, i és provable que estiga present en la majoria dels planetes, per lo manco en els estats inicials de la seua formació. Este fet, junt en la temperatura mija, massa i tamany de KOI-4878.01, fan molt provable la presència d'aigua sobre la seua superfície. És possible que el seu menor densitat en relació en la Terra es dega a un excés d'aigua en la seua corfa i que es tracte d'un planeta oceànic.[1]

Considerant les seues característiques, si l'existència de KOI-4878.01 fora confirmada, la provabilitat de que hi haja algun tipo de forma de vida sobre la seua superfície és elevada.[1]

L'últim trànsit donat es va donar el 18 de juny de 2020.[5]

Detecció d'exoplanetes

[editar | editar còdic]

Un anàlisis de les senyes de Kepler des del primer al decimosegundo trimestre va revelar tres possibles events de trànsit igualment espayats en el temps. Un postanálisis en el trimestre setze va mostrar que els events varen ocórrer en un periodo de 449 dies, varen tindre una duració de 12 hores i mija i una profunditat de trànsit de 94 ppm.

Vore també

[editar | editar còdic]
Llista d'exoplanetes potencialment habitables
Planeta Ricitos d'Or
Anàlec a la Terra
Planeta oceànic
Kepler-1410b
Kepler-438b
Kepler-452b

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «HEC: Data of Potentially Habitable Worlds - Planetary Habitability Laboratory UPR Arecibo» (en en). Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2012. Consultat el 14 d'agost de 2015.
  2. «NASA Exoplanet Archive» (en en). NASA. Consultat el 14 d'agost de 2015.
  3. «What is the Earth’s Average Temperature?» (en en). Universe Today. Consultat el 25 de febrer de 2016.
  4. doi:10.1051/0004-6361/201628337.Consultat el 9 de setembre de 2019.
  5. «NASA Exoplanet Archive» (en en). NASA. Consultat el 18 d'abril de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]