Kepler-438b

Tamany aproximat de Kepler-438b, en comparació a la Terra.

Kepler-438b i la seua estrela.

Kepler-438b (anteriorment com KOI-3284.01) és un exoplaneta confirmat que pertany al sistema Kepler-438, situat a 472.9 anys llum ─o 145 pársecs─ del sistema solar. El seu descobriment va ser estadísticament confirmat en giner de 2015 gràcies a les observacions del telescopi espacial Kepler, que havia registrat repetits trànsits entre el planeta i la seua estrela. En la mateixa conferència, els experts varen fer públic la troballa d'atres sèt planetes que, junt a Kepler-438b, varen reescriure el catàlec d'exoplanetes confirmats potencialment habitables, en tres integrants entre els quatre planetes extrasolars més semblants a la Terra.

El seu massa, ràdio i temperatura d'equilibri ho convertien en el major candidat a anàlec terrestre trobat fins a la data del seu descobriment. Donada la relació establida per la astrobiología entre el grau de parentesc d'un planeta en la Terra i la seua habitabilitat potencial, va ser considerat com el millor candidat per a albergar vida extraterrestre fins que investigacions posteriors varen determinar que per la gran cantitat de radiació que rep de la seua estrela, no és habitable.No obstant, en juny de 2022, un grup de científics de China i Estats Units varen informar el descobriment d'una «misteriosa» senyal de ràdio procedent de la regió a on es localisa este planeta, esperant realisar més anàlisis per a confirmar este descobriment.

Característiques

En una massa de 0.54 M_☉, un radi de 0.46 R_☉ i una temperatura superficial de 3475 °C, Kepler-438 és una nana taronja de tipo K-tardà. Les estreles d'este tipo, en un tamany i lluminositat molt inferiors als del Sol, presenten una dinàmica molt activa, especialment si són jóvens i més encara si són estreles fulgurants, conten en una zona de habitabilitat chicoteta i molt pròxima a ella i són molt longeves, tarden entre 15 000 i 30 000 millons d'anys en abandonar la seqüència principal. Com a conseqüència, Kepler-438b, que completa la seua òrbita en sol trentacinc dies, permaneixeria en la zona habitable del sistema. Una òrbita tan reduïda supon una alta exposició a los efectos de la seua estrela, tant als vents estelars com a l'interacció gravitatoria. D'esta manera, és possible que es trobe ancorat per marea.

Kepler-438b posseïx una massa 1.27 voltes major que la terrestre i un ràdio 1.12 voltes superior. La seua densitat és alguna cosa menor que la de la Terra, uns 4.96 g/cm³; i el seu temperatura mija superficial, considerant una atmòsfera similar a la terrestre, és de 37.45 °C front als 14 °C de la Terra.

Possibilitats de vida

Vore també: Habitabilitat en sistemes de nanes roges

Les característiques estimades per a Kepler-438b són molt distintes a les de la Terra. La capacitat real del planeta per a albergar vida depén de molts factors que són desconeguts.Plantilla:CR Els majors problemes que presenta de cara a el habitabilitat, partint de les senyes disponibles, són:

Acoplament de marea

És molt provable que la rodalia del planeta respecte al seu estrela duga com a conseqüència un anclaje per marea, és dir, una sincronisació entre l'òrbita i la rotació de Kepler-438b. D'esta manera, contaria en un hemisferi diürn i un atre nocturn, dividits per un terminador o zona del crepúscul immòvil. En planetes poc massius ancorats per marea respecte a la seua estrela, tota l'atmòsfera es congelaria en la cara nocturna, pero Kepler-438b conta en la massa suficient com per a que s'assumixca una atmòsfera significativa capaç de repartir la calor. No obstant, l'alta temperatura mija del planeta supondria un clima incinerador en el costat diürn impossibilitant la presència de vida complexa, mentres que el terminador i la cara nocturna no contarien en la llum necessària per a que pogueren desenrollar-se organismes fotosintéticos.

Donada l'alta provabilitat de anclaje, Kepler-438b podria carir de magnetosfera o que esta siga massa tènue per a compensar l'elevada exposició als vents estelars de la seua estrela, tan sol a 0.17 UA, just en el llímit intern de la zona habitable del sistema.

Temperatura

La temperatura mija de Kepler-438b, considerant un albedo i una composició i densitat atmosfèrica paregudes a les de la Terra, seria de 37,45 °C, que ho convertirien en un mesoplaneta. Considerant els 14 °C de mija terrestre, el clima de l'exoplaneta sembla ser molt més càlit, lo que podria agravar-se tenint en conte la seua proximitat respecte a la seua estrela, que possibilitaria una elevada fotólisis del aigua superficial per efecte de la major exposició a la radiació ultravioleta i, en conseqüència, provocar un intens escape hidrodinàmic del seu hidrogen, convertint-ho en un planeta desert. En última instància, este procés podria culminar en un efecte hivernàcul descontrolado semblant al de Venus.

Els experts calculen que Kepler-438b rep aproximadament un 40 % més de llum que la Terra ─en comparació, Venus rep el doble─ i que la provabilitat de que se situe en la zona habitable del sistema Kepler-438 és del 70 %.

Atmòsfera

Els components de la atmòsfera de la Terra són comunes en el univers i és possible que la majoria dels planetes conten en ells o que els hagen tingut en algun moment de la seua història. No obstant, els cossos tan exposts a los efectos de la seua estrela com Kepler-438b, poden perdre una part significativa per l'escape hidrodinàmic. En tal cas, seria possible una alta concentració d'oxigen inorgànic inclús si el planeta carix de vida.

Estabilitat estelar

Totes les estreles fulgurants són de tipo M, o K-tardans com Kepler-438. Si és el seu cas, els efectes podrien ser devastadors per a qualsevol forma de vida que poguera sorgir en Kepler-438b per la seua proximitat i ya de per sí alta temperatura mija, ya que les estreles fulgurants són capaces de multiplicar per quatre la seua temperatura superficial durant cada episodi (que pot durar des d'uns pocs minuts fins a vàries hores). Noves observacions podran tirar més informació al respecte.

Vore també

Exoplaneta
Anàlec la Terra
Planeta Ricitos d'Or
Zona habitable
Anex:Exoplanetes confirmats potencialment habitables
Anex:Planetes extrasolars potencialment habitables

Bibliografia

14(1)

50-66.