Kepler-452b
Kepler-452b és un exoplaneta que orbita a l'estrela Kepler-452 (nana groga de tipo G2) identificat pel telescopi Kepler i confirmat oficialment per la NASA el 23 de juliol de 2015, despuix de registrar varis trànsits entre el planeta i la seua estrela.[1][2] És el primer cos planetari que conta en unes dimensions similars a les de la Terra i que orbita dins de la zona de habitabilitat d'una estrela semblant al Sol.[3]
Situat a 1828.49[4] anys llum del sistema solar, una de les sondes més ràpides llançades per l'humanitat, la New Horizons, tardaria aproximadament 32.4 millons d'anys en aplegar al planeta.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Estrela
[editar | editar còdic]Kepler-452 és una nana groga (classificació estelar tipo G2), en una massa d'1.04 M☉, un ràdio d'1.11 R☉ i una temperatura superficial de 5484 °C.[2] El seu metalicidad, estimada en 0.21, és llaugerament superior a la del Sol, lo que indica una certa abundància d'elements pesats (és dir, tots llevat el hidrogen i el heli).[6] Considerant que el cicle vital de les estreles guarda una relació inversa en la seua massa i lluminositat, i que l'edat del sistema es calcula en uns 6000 millons d'anys, Kepler-452 s'aproxima al final de la seqüència principal, que podria abandonar en els pròxims 2000 o 3000 millons d'anys (ya que la seua lluminositat aumenta en el pas del temps, Kepler-452b deuria traspassar el confín intern de la zona habitable en uns 300 o 400 millons d'anys).[7]
Tamany i òrbita
[editar | editar còdic]En una massa estimada de 4.72 M⊕ i un radi d'1.63 R⊕, Kepler-452b és una supertierra (no obstant, els càlculs de massa en exoplanetes descoberts pel método de trànsit són merament especulatius, basant-se en una densitat similar a la de la Terra).[8] Orbita dins de la zona de habitabilitat de la seua estrela, lleument desplaçat cap a la seua confín intern de la mateixa manera que la Terra, encara que alguna cosa més.[8][9] Com a referència, l'indicador «HZD» (distància respecte al centre de la zona habitable) de l'exoplaneta és de −0.61 front als −0.5 terrestres (−1 representa la vora interna de la zona habitable, 0 el seu centre i +1 la vora externa). Completa una òrbita al voltant de la seua estrela cada 385 dies.[10]
Temperatura
[editar | editar còdic]Per la cantitat de radiació rebuda, la temperatura mija superficial de Kepler-452b, assumint una atmòsfera similar a la de la Terra, seria de 29.35 °C (uns 22 °C per damunt de la mija terrestre).[11] És provable que la seua major atracció gravitatoria (un 77 % major que la de la Terra) suponga una atmòsfera més densa, que podria aumentar considerablement la seua temperatura.[2] Els experts de el PHL de la UPRA estimen que la temperatura mija ideal per a la vida vegetal se situa entorn als 25 °C i que els planetes en atmòsfera més denses favorixen la seua presència. És per això que assigna un valor de 0.93 en SPH («habitabilitat primària comuna» o capacitat per a sustentar vida vegetal) a Kepler-452b, front als 0.72 de la Terra.[2]
Atmòsfera
[editar | editar còdic]Habitualment, els planetes conten en atmòsfera més denses en funció del seu tamany. Estudis realisats per l'equip HARPS-N determinen que existix un llímit de 6 M⊕ o 1.6 R⊕ que separa als cossos terrestres dels jagants gaseosos.[12] Kepler-452b es troba just en el llímit i podria ser un planeta similar a la Terra, un món oceànic, un supervenus o un minineptuno.[13] Pel moment, el PHL assigna un valor de 0.3 al seu HZA (concentració de gasos en l'atmòsfera) front als −0.52 de la Terra (−1 s'assigna a planetes en una atmòsfera pràcticament inexistent i +1 als jagants gaseosos).[2]
La seua massa podria repercutir en una major activitat volcànica, que incrementara la concentració de gasos d'efecte hivernàcul com el CO2.[1] Açò supondria unes temperatures molt superiors a les estimades originalment, que someteren a Kepler-452b a un efecte hivernàcul descontrolado similar al de Venus. Ademés, a pesar de que el seu semieje major és superior al de la Terra (distància entre el planeta i l'estrela, estimat en 1.05 UA), Kepler-452 també és més massiva que el Sol, per lo que rep un 10 % més de lluminositat de la seua estrela. Açò favoriria un possible efecte hivernàcul desbocado en Kepler-452b.[1]
Comparació
[editar | editar còdic]Esta llista reflectix l'ubicació de Kepler-452b entre els 10 exoplanetes confirmats en major IST i les seues característiques principals, en comparació a la Terra:[2]
Observació i exploració
[editar | editar còdic]Ryan Weed de Positron Dynamics diu que en una nau espacial accelerant a 1 g constant fins a una velocitat de 0.9995 c i per la dilatació del temps podríem alcançar Kepler-452b en 12 anys, encara que des de la perspectiva de la Terra haurien passat 1500 anys.[14]
Galeria
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Terraformación
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kepler-452b.
Kepler 452b: Per fi un planeta que s'assembla a la Terra
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]». Consultat el 24 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 PHL.Consultat el 24 de juliol de 2015.
- ↑ «[2]». Consultat el 23 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ «Gaia Archive». gea.esac.eixa.int. Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ «NASA telescope discovers Earth-like planet in star’s ‘habitable zone». BNO News. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2015.
- ↑ «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 24 de juliol de 2015.
- ↑ «[3]». Consultat el 24 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ 8,0 8,1 «[4]». Consultat el 23 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ «[5]». Consultat el 23 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ «[6]». Consultat el 23 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ «[7]». Consultat el 19 d'agost de 2015 (en anglés).
- ↑ «[8]». Consultat el 24 de juliol de 2015 (en anglés).
- ↑ (2015).The Astrophysical Journal.801(1)
- 41.doi:10.1088/0004-637X/801/1/41.Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=EBebWBjpWIQ?t=13m22s Have you ever imagined how interstellar travel could work? | Ryan Weed | TEDxDanubia
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kepler-452b» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.