Kali-iuga

Kali-iuga

El dimoni Kali intenta matar una vaca i és detingut pel rei ari Parellīkṣit, descendent dels Pándavas.

Kaliyuga (del sánscrito कलियुग kaliyuga, lit. ‘era de Kali’) és un periodo que apareix en les escritures hindús. Comunament li'l denomina «era de bregue» o «era de bregue i hipocresia». En sánscrito, kali significa ‘dau’ (o més precisament ‘el costat del dau marcat en un u’: el costat perdedor del dau) i yuga, ‘era’.

Mitologia

La personificació del dimoni Kali

Segons el Bhagavata-purana (4, 8, 3), Kali és un asura de pell morena, fill de Krodha (‘ira’) i Jimsa (‘violència’, en anglés himsa). Va cometre incesto en la seua amiga Durukti (‘calúmnia’) i aixina va tindre dos fills: Bhaia (‘por’) i Mritiu (‘temps’).
La seua segona esposa era la deesa Alaksmi (‘triumfo).

Apareix com un geni malvat en l'episodi de Nala, en el Mahabhárata.

No deu confondre's en la deesa Kalí, que és una entitat diferent al dimoni Kali.

Llegenda

Segons el Mahabhárata, l'era de Kali va iniciar en la mijanit del duodècim dia de la guerra de Kurukshetra (que va durar en total díhuit dies), la nit en que els dos eixèrcits es varen negar a detindre's a la vespradeta (per a orar) i varen seguir matant-se en l'obscuritat, fins a l'amanecer.

A mitan del sigle VI, el astrólogo Ària Bhatta (476-550 d. C.) va determinar per mig de càlculs astrológicos que eixe moment podria haver succeït entre el 17 i el 18 de febrer del 3102 a. C. En l'actualitat els hinduistas sostenen que eixa data és correcta.

Per la presència del deu Krisna en el planeta, la personificació de Kali no es va atrevir a entrar en tota la seua força. Pero en el mateix dia de l'ascensió de Krisna al cel (qui va morir als 125 anys d'edat), Kali va entrar en este món en la forma del delicte de lastimar a una vaca.

Este yuga del vici durarà exactament 1200 anys dels devas (deus) o 432 000 anys dels humans. Al final, naixerà Kalki, el dècim i últim avatar de Visnú, que ―montant un cavall blanc i blandiendo una espasa― matarà a tota la humanitat corrompida, i salvarà als que seguixquen sent devots de Visnú.

Segons l'orientaliste Fernando Sánchez Dragó:

El kaliyuga, que en les tradicions gnósticas del món occidental es designa com a Edat de Ferro, constituïx l'etapa més sinistra i negativa de l'evolució de l'home i es caracterisa pel domini de la mesquinea, per l'absència d'espiritualitat i per la presència ‒marejant, avasalladora‒ de tots els pecats capitals. És el periodo de la degradació generalisada que precedix a la dissolució de l'univers o, com a mínim, de l'espècie humana i a la seua posterior refundació i regeneració. Cunde en dita etapa per doquier la idolatría del Becerro d'Or i és en ella, efectivament, un furibundo llop l'home per a l'home. Tot se li torna ‒se nos torna‒ violència, rapa, beligerància, competitivitat, despropòsit, succedàneu, vici, satiricón i economia. Lo virtual substituïx a lo real, la discòrdia a la concòrdia, la matèria a l'esperit. Prolifera i eixercix el mando en eixe cicle la casta dels shûdra, generadora i responsable de totes les ideologies perverso (…) i abunden a la seua socaire les guerres, la penúria, la fam, l'explotació, la morbidez, la locada i les catàstrofe d'orige natural o artificial.

Cronologia

Segons les escritures védicas, els quatre yugas formen un cicle de 4 320 000 anys (un maha-iuga, o ‘gran era’), que es repetix:

• Satyá-yuga (‘era de la veritat’): la primera era, de 1 728 000 anys de duració. El promig de vida era de 100 000 anys
  • Era d'or, segons una atra nomenclatura.

• Duapára-yuga (‘segona era’): de 1 296 000 anys. El promig de vida era de 10 000 anys.
  • Era d'argent
• Tretā-yuga (‘tercera era’): de 864 000 anys. El promig de vida era de 1000 anys.
  • Era de bronze (no es pretén que coincidixca en l'Edat de Bronze en l'Índia).
• Kali-yuga (‘era de bregue’): de 432 000 anys. El promig de vida és de 100 anys (al començ de l'era, fa 5100 anys).
  • Era de ferro (que tampoc es pretén que coincidixca en l'Edat de Ferro en l'Índia).

En este maja-iuga en particular, les edats es varen permutar: abans de la segona (duapára) va vindre la tercera (tretā).