Anar al contingut

Kalpa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Kalpa (Vedanga).

Kalpa és un terme sánscrito que significa eón o llarc periodo i és utilisat principalment en les cosmogonias budista i hinduista.

Segons el budisme

[editar | editar còdic]

En el budisme existixen quatre tipos diferents de kalpas:

  • el kalpa d'us més comú dura uns 16 millons d'anys;
  • un kalpa de curta duració medix uns 1000 kalpa comuns, o siga 16 000 millons d'anys;
  • un kalpa de tamany mig dura uns 320 000 millons d'anys (0.32 billons d'anys), equivalent a uns 20 kalpas curts;
  • un gran kalpa dura uns 4 kalpas de tamany mig, uns 1.28 billons d'anys.

Buda Gautama no va parlar sobre la duració exacta d'un kalpa en anys, pero va oferir vàries analogia per a calcular-ho:

Imagina una enorme gaveta buida en l'inici d'un kalpa, en una llongitut d'arestes d'uns 25,6 km; una volta cada cent anys, insertem una pepita de mostaça en la gaveta. Quan la gaveta s'òmpliga, el kalpa terminarà.
Buda[1]
Imagina una montanya de roca en unes mides de 26 km d'esgambi per 26 km de llongitut i 26 km d'altura. Prenem un chicotet tros de tela i la freguem en ell una volta cada 100 anys. Quan la montanya desaparega desgastada, el kalpa terminarà.
Buda[1]

En una ocasió, varis monges varen voler saber quants kalpas havien transcorregut fins a la data. Buda els va donar una analogia sorprenent:

Si contes el número total de grans d'arena de les profunditats del riu Ganges, des d'a on comença fins a a on desemboca en la mar, inclús eixe número serà menor que el número de kalpas que ya han transcorregut.
Buda[1]

Segons el hinduismo

[editar | editar còdic]

D'acort al text épico-mitològic hinduista Majabhárat (del sigle III a. C.), un kalpa és un dia (les 12 hores de vigília) del deu Brahmā de quatre caps i equival a 4320 millons d'anys terrestres.

Dos kalpas constituïxen un dia i una nit (o siga, 24 hores) de Brahmā.

30 d'estos «dies» de 24 hores formen un més de Brahmā, que equivalen a 259 200 millons d'anys terrestres.

12 mesos de Brahmā constituïxen un dels seus anys i 100 d'eixos anys representen la duració de la vida de Brahmā.

El Majabárat afirma que han transcorregut ya 50 anys de Brahmā i estem ara transcorrent l'any número 51, que es diu kalpa shueta-varaja (‘el eón del [avatar] Javalí blanc’). Al final d'un kalpa, el deu Brahmā mor i desapareix el món que ell va crear.

El «Llibre Guiness dels récorts»

[editar | editar còdic]

El Llibre Guinness dels récorts inclou el kalpa hinduista de 4320 millons d'anys com la major mida de temps de la que es té referència.[2]

Segons els brahma kumaris

[editar | editar còdic]

Segons el joyer indi Lejrash Kirpalani (1884-1969) ―creador de la secta hinduista Brahma Kumaris― el kalpa no duraria 4320 millons d'anys terrestres (com afirmen les escritures sagrades hinduistas) ni tampoc seria la duració d'un sol dia en la vida del deu Brahmā, sino que duraria solament 5000 anys terrestres i seria la duració de la vida de l'ànima en la Terra.

Consideren que la llar de l'ànima no és la Terra, sino la morada suprema, Paramdham, i allí les ànimes residixen en el deu Shiva i després cada u al seu temps descendix a la Terra per a prendre un cos, reencarnar i aixina poblar este món material.


El cicle complet d'un ànima en el món, el kalpa, dura 5000 anys i està dividit en quatre parts iguals:

  • l'edat d'or (satia-iuga o era de la veritat, de 1250 anys)
  • l'edat d'argent (duapara-iuga o segona era, de 1250 anys)
  • l'edat del coure (treta-iuga o tercera era, de 1250 anys, en la que apareixen els fundadors de les «religions corporals» principals:
    • la religió judeua (per Abraham, cap a el VII)
    • la religió budista (per Buda, cap a el IV)
    • la religió cristiana per Crist (cap a el I) i
    • la religió musulmana (per Mahoma [571-632])
  • l'edat de ferro (1250 anys, entre 632 i 1882), que és quan el món alcança la seua màxima degradació en tots els nivells.

En eixe any, el deu Shiva descendiria sobre la Terra i adoptaria un cos incògnit per a molts i donaria tot el coneiximent del verdader raer ioga, el verdader Gita (text hinduista del sigle III a. C.), per a que abans de la destrucció del món els seus devots es nutriren d'este coneiximent i retornaren a la llar oblidada, Param-dham (la ‘morada suprema’).[3]

Com en el XIX no va succeir el fi del món, l'organisació ha realisat vàries prediccions fallanques sobre la violenta destrucció del món entre 1987 i 2008.

  1. 1,0 1,1 1,2 Epstein, Ronald (2003). Buddhism A to Z, Burlingame (estat de Califòrnia): The Buddhist Text Translation Society.
  2. McWhirter, Norris (novembre de 1980). Guinness Book of World Records 1981, Nova York: Sterling Publishing Co. Inc..
  3. https://www.brahmakumaris.org (en anglés, consultat en 2022).

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]