Kroenleinia grusonii

Archiu:Echinocactus grusonii (aka).jpg

Kroenleinia grusonii

Kroenleinia grusonii, coneguda comunament com a assent de sogra, és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae. El gènero monotípico al que pertany, Kroenleinia, junt en els seus gèneros parents Echinocactus i Ferocactus, són vulgarmente coneguts com cactus barril. És endèmica del centre de Mèxic, a on es distribuïx en els estats de Querétaro i Zacatecas.

Es tracta provablement d'una de les espècies de cactus més cultivades i difoses del món. Els seus eixemplars apareixen en numeroses coleccions públiques i privades, i també s'utilisen en freqüència com planta ornamental d'interior, especialment en ampits i espais ben allumenats.

Descripció

Kroenleinia grusonii és una espècie de cactus de creiximent llent i hàbit generalment solitari, encara que els eixemplars adults poden produir ramificacions des de la base en l'edat. Presenta tallos de globosos a cortament cilíndrics, en l'epidermis de color vert clar. Alcança de 20 a 130 cm d'altura, encara que alguns eixemplars excepcionals poden superar els 2 m, i de 40 a 80 cm de diàmetro. L'àpiç és pla o llaugerament deprimit i apareix densament cobert per abundant llana blanquecina o groguenca.

Archiu:Echinocactus grusonii ies.jpg

Detall de l'areola

Posseïx de 21 a 37 costelles estretes, ocasionalment fins a 40, sobre les que es disponen grans areolas allargades i molt pròximes entre sí, que apleguen a unir-se en plantes adultes. Carix de glàndules nectaríferas. Les espines són robustes, rígides i presenten estrías travesseres. Inicialment mostren un color groc dorat molt característic, encara que s'enfosquixen en el temps. Entre elles destaquen de 3 a 4 espines centrals rectes i esteses, que alcancen fins a 5 cm de llongitut. També presenta de 8 a 10 espines radials alguna cosa divergents, de fins a 3 cm de llarc.

Archiu:Bunga cactus.jpg

chicoteta planta en els tubèrculs molt marcats

De la mateixa manera que ocorre en algunes espècies de Echinocactus i Ferocactus, les plántulas mostren tubèrculs marcats i les costelles encara no apareixen clarament definides, per lo que recorden superficialment a espècies del gènero Mammillaria.

Les flors són diürnes i de color groc. Sorgixen formant un anell en la part superior de la planta, encara que solen passar desapercebudes pel seu chicotet tamany en comparació al cos del cactus i a l'abundant llana cremosa de l'àpiç. Tenen forma entre cortament infundibuliforme i campanulada, en escamas proveïdes de chicotetes espines parduzas. Medixen de 4 a 6 cm de llarc i de 3 a 5 cm de diàmetro, i són polinizadas principalment per abelles. La floració té lloc des de finals de primavera fins a estiu, únicament en eixemplars madurs que reben abundant exposició solar.

Archiu:Echinocactus grusonii bluete.jpg

Detall de les flors

Els fruts són globosos o llaugerament allargats, carnosos i de color verdoso. Alcancen entre 1,2 i 2 cm de llongitut i permaneixen coberts per escamas i abundant llana blanca. En madurar se sequen i permaneixen tancats, sense obrir-se de forma natural per a lliberar les llavors. En el seu interior contenen polpa blanca i llavors ovalades, planes i de color marró obscur lluent.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural d'esta espècie se situa en el centre de Mèxic, en particular en els estats de Querétaro i Zacatecas. En Querétaro, l'espècie es troba en la vall del riu Moctezuma, especialment en les afores de la presa de Zimapán, en la localitat de Taula de León. En Zacatecas, la seua presència es coneix en Sant Rafael de les Taules.

Habita principalment en biomas desérticos i de xara seca, a on creix entre els 1400 i 1900 m s. n. m. Es desenrolla en xares semidesérticos, sobre ales d'inclinament mig a pronunciada, entre roques volcàniques o en sols calcáreos. La duració estimada d'una generació en esta espècie és d'aproximadament dèu anys.