Kuara
Kuara, Kisiga o Ku'llaura, modernamente llamado jaciment arqueològic de Tell al-Lahm, va ser una antiga ciutat sumerio les ruïnes de la qual se situen en la governació de Vaig donar Car (Iraq), a la vora dreta de l'antiga desembocadura del Éufrates, uns 30 km al surest d'Ur.[1] Segons la ___protected_title_3___ Dumuzid, el llegendari tercer rei d'Uruk, provenia de Kuara.[2] No deu confondre's a este monarca en el deu Dumuzid, que també apareix en este text com "Dumuzid el pastor", descrit com un rei de Bad-Tibira.[3] La deidad local va ser Nergal (en sumerio, Meslamtea)[4] En la mitologia sumerio Kuara es considera el lloc de naiximent del deu Marduk (en sumerio, Asarluhi), fill d'Enki. Els cults tant de Marduk com de Ninehama es varen centrar en la ciutat.[5][6] Kuara, al contrari que atres ciutats mesopotámicas, no apareix mencionada en la Bíblia.[4]
Kuara va ser fundada entorn a l'any 2500 a. C., en temps del periodo dinàstic arcaic, funcionant com a port en el golf Pèrsic de Dilmún.[7] En l'any 709 a. C. el rei assiri Sargón II va tractar de capturar al seu homònim Marduk-apal-iddina II, fugit a Kuara en un intent de salvar-se. l'eixèrcit assiri va sitiar i va destruir la ciutat.[8][9]
Actualment el jaciment arqueològic es compon de dos menuts tossals o tells rodejats per alguns montículs menors, situats junt a un curs sec del Éufrates. L'arqueòlec J. E. Taylor va excavar la ciutat per primera volta en 1855, durant solament uns dies. Llavors va trobar rajoles en inscripcions i una única tablilla escrit en caràcters cuneïformes.[10][11] En 1918 va ser breument excavada de nou per Reginald Campbell Thompson.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frame, Grant (1992). Babylonia 689-627 B.C.: A Political History (en anglés), Estambul: Nederlands Historisch-Archaeologisch Instituut et Istanbul, p. 162. ISBN 90-6258-069-6.
- ↑ Beaulieu, Paul-Alain (2003). The Pantheon of Uruk During the Neo-Babylonian Period (en anglés), Brill, p. 114. ISBN ISBN 90-04-13024-1.
- ↑ Paul-Alain Beaulieu (2003): "The Pantheon of Uruk During the Neo-Babylonian Period", Brill. p. 114
- ↑ 4,0 4,1 www.sarissa.org (en inglés); Sumerian City-States (Última consulta: 7 de juliol de 2012).
- ↑ A. R., George (1992). Babylonian Topographical Texts (en anglés), Peters Publishers. ISBN 90-6831-410-6.
- ↑ Black, Jeremy A. (2004). The Literature of Ancient Sumer (en anglés), Universitat de Óxford, p. 134 i 365. ISBN 0-19-926311-6.
- ↑ Howard-Carter, Theresa (1987). Dilmun: At Siga or Not at Siga?: A Review Article, Journal of Cuneiform Studies, vol. 39, n.º 1 (en anglés), pp. 54-117.
- ↑ Boederman, John (2002). The Cambridge Ancient History (en anglés), Universitat de Cambridge, p. 99. ISBN 0-521-22717-8.
- ↑ Potts, Daniel T. (1997). Mesopotamian Civilization: The Material Foundations (en anglés), Universitat de Cornell, p. 191. ISBN 0-8014-3339-8.
- ↑ Taylor, J. E. (1855). Notes on Abu Shahrein and Tel el Lahm, Journal of the Royal Asiatic Society, vol. 15 (en anglés), pp. 404-415.
- ↑ Sollberger, E. (1972). Mr. Taylor in Chaldaea, Anatolian Studies, vol. 22 (en anglés), pp. 129-139.
- ↑ Campbell Thompson, Reginald (1920). The British Museum excavations at Abu Shahrain in Mesopotamia in 1918 (en anglés), Óxford.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kuara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.