Kubaba
Karkemish
Kubaba (en el Weidner o Crònica d'Esagila;[1] Sumerian: Kug-Bau) va ser l'única reina de la Llista Real Sumerio, que li va establir un regnat de 100 anys, en el periodo arcaic III (ca. 2500-2330 a. C.) de Sumerio. És una de les escasses dònes que han governat en dret propi en el història d'Iraq. La majoria de les versions de la llista de reis la coloca solitària en la seua dinastia, de Kish III, que va seguir a la derrota de Sharrumiter de Mari, pero atres versions la donen en la quarta dinastia, que va succeir a la primacia del rei d'Akshak.
Kubaba és, per concepte històric i fins que es comprove lo contrari, la primera dòna en el història mundial en ser gobernant d'un territori independent, la primera dòna en ser una monarca reinante i posseiria segons la llista oficial sumerio, un dels regnats més llarcs de l'història, ya que se li va establir un periodo com a governant d'un sigle, en algun punt de l'any 2500 a.c. i el 2330 a.c.
El seu fill, Puzur-Suen i el seu net, Ur-Zababa la varen seguir en el tro de Sumer, com a dinastia Kish IV en la llista de reis, en algunes còpies, com a successors directes, i en unes atres, en intervenció de la dinastia de Akshak. Ur-Zababa és conegut també com el rei que es diu que va regnar en Sumer durant la joventut de Sargon el Gran del Imperi acadio, el qual va posar a gran part del pròxim orient baix el seu mandat militar, poc despuix.
Deesa
[editar | editar còdic]Els santuaris en honor de Kubaba s'estenien per tota Mesopotamia.[2][3] En l'àrea hurrita, es pot identificar en Kebat, o Hepat, un títul de la deesa mare hurrita, Hannahannah.
Kubaba es va convertir en deesa tutelar protectora de l'antiga ciutat de Karkemish, en l'alt Éufrates, durant els periodos hurrita tardà i hitita primerenc.[4] Alguns relleus, hui en el Museu de les Civilisacions de Anatolia, en Ankara, la mostren assentada, en un tocat cilíndric, i sostenint un espill circular en una mà, i una càpsula de rosella o una granada en l'atra. Ella va jugar un paper important en els texts luvitas, i un paper menor en els hititas, especialment en els rituals hurritas.
Segons Mark Munn, el seu cult es va estendre posteriorment, i el seu nom va ser adaptat al de la deesa principal dels regnes neohititas en Anatolia, que va evolucionar a matar (mare) en Frigia, o a matar kubileya (Cibeles),[5] l'image del qual apareix, en inscripcions en escultures de pedra.[6]
El seu nom bregue era Kuvav o Kufav, transcrito pels grecs jonios en Kybêbê; Jan Bremmer destaca en este context de el VII Semónides de Amorgos, que crida al seu Helena, seguidora d'un kybêbos,[7] i observa que en els sigles següents ella va ser helenizada per Hiponacte com "Kybêbê, filla de Zeus".[8] Les deeses frigias, per una atra part, tenen poc semblat en Kubaba, que era deidad sobirana en Sardes, coneguda pels grecs com Kybebe.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Weidner Chronicle (ABC 19) or Esagila Chronicle
- Archivat el 28 de febrer de 2006 archivat en Wayback Machine..
- ↑ The Weidner "Chronicle" mentioning Kubaba from Grayson, A.K. (1975) "Assyrian and Babylonian Chronicles"
- ↑ Munn, Mark (2004). "Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context": Emory University cross-cultural conference "Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia" (Abstracts)
- ↑ F. Graf, Nordionische Kulte (Rome) 1985:111, noted by Jan N. Bremmer, "Attis: A Greek God in Anatolian Pessinous and Catullan Rome" Mnemosyne, Fourth Séries, 57.5 (2004:534-573) p. 539.
- ↑ Munn, 2004
- ↑ C.H.E. Haspels, The Highlands of Phrygia 1971, I 293 no 13, noted in Walter Burkert, Greek Religion, 1985, III.3.5 notes 17 and 18.
- ↑ Bremmer 2004:539 notes Semonides Fr 39 (West).
- ↑ Bremmer 2004:539 notes Hipponax Fr 125 Degani equivalent to Fr 127 West.
- ↑ Herodotus 5.102.1, noted by Munn 2004
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kubaba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.