L'Almoloya

L'Almoloya

L'Almoloya és un jaciment arqueològic pertanyent a la Cultura argárica, situat en el municipi de Plec, en la Regió de Múrcia, Espanya, la cronologia de la qual es desenrolla en plena Edat del Bronze, entre el III i II mileni a. C., (anys 2200-1550 a. C.). Assentat en el cerro epónimo, la seua ocupació es va desenrollar a lo llarc de 600 anys. Es considera un dels assentaments més importants de dita cultura. El jaciment va ser donat a conéixer en 1944 per Emeterio Quadrat. En l'any 2013 varen escomençar els nous estudis sobre el lloc, en el marc del proyecte d'investigació arqueològica de La Bastida de Totana.

Ubicació

L'Almoloya es troba ubicada entre els municipis de Plec i Mula en el centre de la Regió de Múrcia, Espanya. El cerro que li dona nom conta en una altitut de 561 metros i una superfície total de 3.800m² en una estructura calcàrea, plana i plana, junt a amplis camps forestals (40% de la superfície total) i parages de vegetació natural. El terreny posseïx importants barrancs, com també numerosos cerros i cadenes montanyoses que superen els 500 metros d'altitut, des del que es goja d'un ampli domini visual de gran part de la Comarca del Riu Mula.

Geològicament, L'Almoloya es presenta com un cerro testic d'un ampli sinclinal. La seua massa és part d'un potent banc calizo desaparegut en els contorns, pertanyent a les formacions eocenas, constituïdes principalment per conglomerats i calcàrees nummulíticas. El camí i pujada a l'Almoloya està situat en direcció suroest, l'ascens al cerro, és molt complex puix presenta varis desnivells i és estret per la qual cosa solament permet l'ascens d'una persona al mateix temps.

L'accés a l'aigua s'obtenia per manantialés propencs com La Portuguesa (a 2100 metros), les Anguiles (a 2200 metros) i Font l'Higuera (a 3300 metros).

Jaciment

El jaciment de l'Almoloya presenta un assentament en el que habitarien aproximadament 250 persones entre els anys 2200-1550 a. C., és dir, que va estar actiu durant més de 600 anys, sent un centre de concentració política i riquea de primer orde dins del territori polític. Després d'eixe temps, les ruïnes varen quedar en total abandó.

Una investigació universitària recent va alvançar, basant-se en paralels de Próximo Oriente i el Egeo, que L'Almoloya va poder haver segut una ciutat sagrada o centre ceremonial de la cultura argárica; allí se celebrarien ritos sagrats en la «Sala d'Audiències», denominada en l'estudi «sanctasanctórum»; es basa, per a extraure tals hipòtesis, entre atres paralels, en la seua orientació, el seu gran semblat en sales rituals de l'Edat del Bronze i anteriors de Próximo Oriente, en l'indivisible barrera en l'época entre lo religiós i lo polític, i en la possibilitat de que els individus de la tomba AY38 (trobada en la «Sala d'Audiències») de dita sala varen ser no mers líders polítics, sino personages de gran calat religiós, representant ell el Sol, i ella la Lluna plena. Per a esta última conclusió, l'investigador es va basar en l'estudi d'Alicia Perea sobre les diademes i els metals en El Argar.

Els pobladors de l'Almoloya vivien en una societat estratificada jerarquizada, vertical o piramidal, això significa que hi havia persones que donaven órdens i que funcionaven per mecanismes d'obligació per a que atres persones obediren. La societat Argárica brinda una de les manifestacions arqueològiques més importants de l'inici de l'Edat del Bronze, en un important llegat patrimonial.

El Argar va desenrollar tècniques ceràmiques sofisticades. El seu mineria i la metalúrgia era prou alvançada, en el bronze, l'argent i l'or que s'extrea, possiblement des de la mina de l'As, es treballava en les armes i les joyes.