Lava acojinada
La lava acojinada o almohadillada és un tipo de lava que ocorre en forma de coixins o sacs que es formen quan la lava és extruida al fondo d'un oceà, llac profunt o una cavitat plena d'aigua dins d'un glaciar.[1] Les lava acojinadas estan compostes comunament de basalt encara que es coneixen "coixins" de komatita, picrita, boninita, andesita, andesita basáltica i inclús de dacita.[2][3][4][5] Generalment la composició afecta al tamany dels coixins, ya que modifica la viscosidad de la lava.
Ocurrència
[editar | editar còdic]Este fenomen ocorre a on lava intermiges o máficas són extruidas en el sí d'aigua, com per eixemple una dorsal oceànica a on existix una cadena de volcans expulsant lava a l'oceà. La lava que ix a l'exterior es va convertint en nova corfa oceànica. Com la nova corfa oceànica es forma contínuament, noves capes es van formant des del centre de la dorsal, alimentant als dics que descansen sobre la cambra magmática. Les lava acojinadas i les formes de dic complexes formen part de la clàssica seqüència d'ofiolita, que poden observar-se quan un fragment de corfa oceànica ha segut obducido sobre corfa continental.
La presència de "cojínes de lava" en els restants més antics de volcans que tenim en la Terra (Cinturó supracortical de Isua i el cinturó de Barberton) confirma la presència de grans cossos d'aigua sobre la superfície de la Terra en el Eón Arcaic. Generalment les lava acojinadas són usades per a confirmar vulcanisme subaquàtic en els cinturons metamòrfics.
Les lava almohadilladas també es poden associar a volcans subglaciares en les primeres etapes d'una erupció.[6][7]
En Espanya es poden observar en el Barranc dels Oixos en l'Illa La Palma, Canàries, i zones del País Vasc.[8]
Formació
[editar | editar còdic]Les lava acojinadas es creen quan el magma alcança la superfície pero, per l'enorme diferència de temperatura entre la lava i l'aigua, la superfície de la llengua emergent es gela molt ràpit, formant una pell. La llengua continua creixent i inflándose en més lava, formant un lòbul, fins que la pressió del magma es torna suficient per a trencar la pell i començar de nou en la formació d'un atre lòbul. El procés produïx una série de figures en forma de lòbul. La pell es gela molt més ràpit que l'interior, d'ahí, el seu gra molt fi, en una textura cristalina. El magma de l'interior es gela molt més llentament, lo que aumenta el tamany dels grans cap a l'interior.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ volcano, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ McCarthy, T. & Rubidge, B. 2008. The story of earth and life, Chapter 3, The first continent. 60-91, Struik Publishers [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Fang, N. & Niu, Y. 2003. Clapix Paleozoic ultramafic lava in Yunnan, Southwest China and their geodynamic significance. Journal of Petrology 44, 141-158.
- ↑ Kuroda, N., Shiraki, K. & Urà, H. 1988. Ferropigeonite quartz dacites from Chichi-jima, Bonin Islands: Latest differentiates from boninite-forming magma, Contributions to Mineralogy and Petrology, 100, 129-138.
- ↑ Walker, G.P.L. 1992. Morphometric study of pillow-size spectrum among pillow lava, Bulletin of Volcanology, 54, 459-474.
- ↑ Introduction to geology and geodynamics of Iceland, R.G. Trønnes, Nordic volcanological Institute, University of Iceland
- ↑ Scientists Study 'Glaciovolcanoes,' Mountains of Fire and Isse, in Iceland, British Columbia, US ScienceDaily, Apr. 23, 2010
- ↑ Iraganeko Oinatzak. «Visita guiada a les lava acojonidas de Bergara». Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2016. Consultat el 19 de febrer de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lava acojinada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.