Lema de Euclides

El lema de Euclides (del grec λῆμμα) és una generalisació de la proposició 30 del llibre VII d'Elements de Euclides. El lema assegura que:
Açò pot escriure's en notació moderna com:
La proposició 30 original, més coneguda com a primera teorema d'Euclides diu que:
En notació moderna
El lema de Euclides s'utilisa generalment per a demostrar atres teoremes, per eixemple, és usat per a demostrar el teorema fonamental de l'aritmètica.
Demostració
[editar | editar còdic]- Suponga's, sense pèrdua de generalitat, que p és coprimo en a, que p dividix a ab, i finalment vore que p dividix b. Per definició, p i a sò coprimos si i solament si el mcd(a, p) = 1; i l'identitat de Bézout assegura que existixen número entero x i i tals que:
- Que p dividixca a ab significa que existix un número entero r tal que pr = ab. Tornant a la primera equació i multiplicant en abdós membres per b, s'obté:
- i, en conseqüència
- Sabent que pr = ab, s'obté
- traent p com a factor comú, queda:
- com rx+by és un número entero, es conclou que p dividix a b. Q.E.D.
Història
[editar | editar còdic]El lema apareix per primera volta com la proposició 30 en el Llibre VII dels Elements de Euclides, i s'inclou en pràcticament tots els llibres que cobrixen la teoria elemental de números.[1][2][3][4][5]
La generalisació del lema a número entero va aparéixer en el llibre de text de Jean Prestet Nouveaux Elémens de Mathématiques en 1681.[6]
En el tractat de Carl Friedrich Gauss Disquisitiones arithmeticae, l'enunciat del lema és la Proposició 14 de Euclides (Secció 2), que utilisa per a provar l'unicitat del producte de descomposició dels factors primers d'un número entero (Teorema 16), admetent l'existència com "òbvia". A partir d'esta existència i singularitat, deduïx la generalisació dels número primo als sancers.[7] Per esta raó, la generalisació del lema de Euclides a voltes es denomina lema de Gauss, pero alguns autors opinen que este us és incorrecte per la confusió en el lema de Gauss sobre residus quadràtics.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gauss 2001, p. 14
- ↑ Hardy, Wright & Wiles 2008, Theorem 3
- ↑ Ireland & Rosen 2010, Proposition 1.1.1
- ↑ Landau & Goodman 1999, Theorem 15
- ↑ Riesel 1994, Theorem A2.1
- ↑ Euclid 1994, pàg. 338–339
- ↑ Gauss 2001, Article 19
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Trygve, N. (2001). Introduction to Number Theory. New York: Chelsea. ISBN 0-8218-2833-9
- Tom M., Apostol (1976). Introduction to Analytic Number Theory. New York: Springer-Verlag. ISBN 0-387-90163-9
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lema de Euclides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.