Les metamorfosis (Apuleyo)

Archiu:Apuleius Metamorphoses 1.1–3.jpg

Les metamorfosis (Apuleyo)

Les metamorfosis d'Apuleyo —que, segons Agustín de Hipona, es coneixia com L'asno d'or (Asinus aureus)— és l'única novela llatina completa que s'ha pogut trobar. Va ser escrita en el II, i era una adaptació d'un original grec, l'autor del qual va ser possiblement Lucio de Patras (si és que eixe nom no deriva simplement del personage principal i narrador de l'obra). El text grec es va perdre, pero existix Λούκιος ἢ ὄνος (Lucio o l'Asno), història similar d'autor desconegut que provablement siga un abreujament o epítome del text de Lucio de Patras, en l'Antiguetat erròneament atribuïda a Luciano de Samosata, contemporàneu de Apuleyo.

Novela picaresca

És una obra imaginativa, irreverent i entretinguda que consigna les ridícules aventures de Lucio, jove viril obsessionat en la màgia. Trobant-se en Tesalia, “breçol de la màgia”, Lucio busca fervientement l'oportunitat de ser testic de l'us de la màgia. El seu entusiasme desmesurat ho du a vore's transformat accidentalment en asno. Baixe esta forma, Lucio, membre de l'aristocràcia romana, es veu forçat a ser testic i víctima de les misèries dels esclaus i desposseïts, reduïts —de la mateixa manera que ell— a poc més que bésties de càrrega per la seua explotació a mans de rics terratinents.

L'asno d'or és l'única obra de lliteratura greco-romana antiga en examinar de primera mà la terrible condició de les classes baixes. No obstant, a pesar de la serietat del tema que aborda, la novela no deixa de ser imaginativa, ingeniosa, i a sovint sexualment explícita.

El seu text prefigura el gènero de la novela picaresca per episodis, cultivat per Quevedo, Rabelais, Boccaccio, Voltaire, Defoe i molts uns atres.

Història i estil

En el història principal s'inserten vàries narracions divertides, moltes de les quals semblen estar basades en relats folklòrics, i que inclouen els tòpics comuns d'esposes adúlteras i amants sagaces, ademés de les transformacions màgiques que caracterisen a la novela. La més extensa d'estes és el història de Cupido (Eros) i Psique, que trobem ací per primera volta en la lliteratura occidental.

L'estil de Apuleyo és tan amé com les seues històries, puix a pesar de no ser romà de naiximent, va anar un mestre de la prosa llatina capaç de jugar en el ritme i la rima de l'idioma com si fora el propi.

En l'últim capítul l'estil canvia abruptament. En la seua desesperació, Lucio solicita ajuda divina i és escoltat per la deesa Isis. En la seua ajuda conseguix tornar a la seua forma humana, per a després transformar-se en un iniciat i dedicar la seua vida als misteris i el cult d'Isis i Osiris. El humor dels capítuls anteriors dona pas a un estil igualment poderós i casi poètic que retrata les experiències religioses de Lucio. El significat d'este capítul encara dona lloc a debats sobre els seus possibles significats en relació en la totalitat de la novela. El llibre pot considerar-se com un testament a l'estil de Isaías. Els primers dèu capítuls estan plens de complicacions i plaers d'esclaus; pero solament en l'últim, en descobrir la religió, el protagoniste conseguix trobar el plaer diví i rebuja els plaers de la carn. La novela també pot ser vista com una autobiografia, la culminació de la qual serien les experiències religioses de l'autor. També podria tractar-se completament d'una sàtira, el capítul final de la qual seria una crítica desapiadada a la religió.

En el XX, Thomas Edward Lawrence va dur en el seu equipage una còpia de L'asno d'or durant tota la Tumult Àrap. Va ser ell qui va donar a conéixer el llibre a Robert Greus, que seria despuix traductor de l'obra.