Rebelió àrap

Archiu:030Arab.jpg

Rebelió àrap

Plantilla:Per a Plantilla:Campanya Primera Guerra MundialLa Rebelió àrap (en àrap, الثورة العربية الكبرى, al-Thawra al-‘Arabiyya al-Kubrā ‘Gran tumult àrap’) va ser una sublevació iniciada pel jerife de la Meca contra l'Imperi otomà sobre Palestina en l'objecte de crear un estat àrap unificat des d'Alep en Síria fins a Aden en el Yemen. La rebelió va començar el 5 de juny de 1916 i declarat el 8 de juny per Husayn ibn Ali (jerife de la Meca) i va durar dos anys, de 1916 a 1918, donant lloc a un efímer regne àrap que pronte va ser substituït per la divisió colonial que dona lloc a l'actual mapa d'Orient Mig.

Els àraps baixe l'administració otomana

A principis de el XX, l'Imperi otomà havia perdut la major part de les seues possessions europees en els Balcans, restant a penes Albània i la regió de Tracia, en la nova frontera a penes a 200 quilómetros d'Estambul. El govern otomà va decidir reforçar llavors les possessions asiàtiques des de 1908 i baixe l'influència de l'èlit nacionalista dels Jóvens Turcs es plantejava establir aliances més sòlides en el grup ètnic més numerós de l'imperi, després del turc: els àraps, tendint paulatinament cap a un model bicéfal similar al austrohúngaro.

Els pobles àraps, no obstant, vivien des de feya unes décades la seua Nahda o renaixença cultural que duya aparellada la formació d'una consciència nacional pròpia que oponien a la difusa "identitat oficial" otomana i inclús a la pertinença a la fe islàmica oficial de l'Imperi i comú a la major part dels seus súbdits. Aixina mateix, l'aristocràcia àrap, que per llarc temps havia gojat de certa autonomia en qüestions culturals i d'administració interna, escomençava a resentir el programa dels Jóvens Turcs que desijaven resaltar el caràcter turc de les institucions governamentals.

Este nacionalisme àrap incipient va ser en un primer moment cultural i en el temps es va concretar en reivindicacions d'autogovern. En totes les capitals àraps de l'Imperi varen sorgir fòrums i organisacions nacionalistes les activitats de les quals varen ser reprimides per les autoritats otomanes, encara que la seua força era tal que en ocasions varen tindre que transigir davant elles. Va ser especialment important en este sentit el Congrés Panárabe celebrat en París en 1913.

Un element de molta importància en els enfrontaments polítics de la regió era la construcció del Ferrocarril del Hiyaz, en l'excusa de facilitar el pelegrinage a La Meca, anava a servir en realitat per a la movilisació ràpida de tropes otomanes aixina com eixercir un control més directe de la burocràcia d'Estambul sobre els territoris àraps. Conectava Damasc i Medina i era vist pels nacionalistes àraps com una amenazadora ferramenta de penetració i control imperials.

En esclatar la Primera Guerra Mundial, el sultà otomà Mehmed V, en la seua calitat de califa o cap del Islam, va cridar als seus súbdits musulmans al yihad contra els aliats (França, Gran Bretanya i Rússia). Este intent, habitual per una atra part, de manipular els sentiments religiosos dels musulmans en favor dels interessos de les Potències Centrals, va trobar resistència en molts àraps, que, pel contrari, varen vore en l'esclat del conflicte mundial una oportunitat de desfer-se de la tutela otomana.

La rebelió

Archiu:ملك العرب الشريف حسين بن علي.jpg

Husayn ibn Ali, jerife de la Meca

El jerife Husayn ibn Ali (o Husein) de La Meca, guardià dels sants llocs del Islam i figura de prestigi en l'aristocràcia àrap, era pare de dos representants àraps en les institucions d'Estambul —Abd Allah, vicepresident del parlament, i Faysal, diputat per Jedda. Hussein ibn Ali mantenia forts recels davant les intencions del govern otomà de "assimilar" als pobles àraps i aumentar el seu control sobre estos, i havia segut ya tantejat pel Regne Unit a través del seu fill Abdallah com a possible aliat contra els otomans en cas de guerra. Aixina, quan l'Imperi Otomà va entrar en la Primera Guerra Mundial al costat de les Potències Centrals en decembre de 1914, el general britànic Horatio Kitchener va intentar provocar l'alçament de les tropes del jerife en un mensage enviat a través del alt comissari britànic en El Caire en el que es dia que «si la nació àrap es coloca al seu costat en esta guerra, Regne Unit [...] donarà als àraps tota l'ajuda necessària contra una agressió estrangera».

Era l'oportunitat, per al jerife i els nacionalistes àraps, de crear un Estat propi, lliberat de la tutela otomana i en el beneplàcit aliat, que agrupara als àraps del Imperi Otomà. Este primer contacte va derivar en la correspondència Husayn-McMahon entre Husayn i Henry McMahon, alt comissari britànic en El Caire, entre 1915 i 1916. El jerife va voler concretar l'oferiment britànic en la constitució d'un regne àrap que comprenguera Aràbia i els actuals Síria, Líban, Israel, els Territoris Palestins, Jordània i Iraq. Despuix de certes reticències, la part britànica accepta l'idea encara que imponent certes retallades territorials, al marge dels quals «El Regne Unit està preparat per a reconéixer i recolzar l'independència dels àraps en totes les regions compreses dins de les fronteres propostes pel jerife de la Meca» (Carta del 24 d'octubre de 1915). Els territoris exclosos eren els considerats estratègics per als aliats: el llitoral mediterràneu de l'actual Síria, el Líban i el sur d'Iraq.

En les garanties britàniques mencionades, esclata una fracassada rebelió en els suburbis de Damasc a el hora que Husayn es fa nomenar rei dels àraps en La Meca, el 10 de juny de 1916. Un eixèrcit otomà-alemà es prepara per a desplaçar-se cap a Medina. Les tropes àraps varen lliberar primer La Meca i seguidament va ser sitiada Medina, que era la sèu de la guarnició otomana en el Hiyaz comandada per Fahreddin Pashá i que no es va rendir fins al 10 de giner de 1919. Atacant el ferrocarril del Hiyaz varen aïllar a les tropes turques del Yemen. En juny de 1917 prenen el port d'Aqaba (actualment en Jordània), lo que permet l'avituallamiento de l'eixèrcit àrap i els alvanços aliats en la zona. La rebelió proseguix cap al nort, prenent Jaffa, en la costa palestina, el 17 de novembre de 1917. Un més més tarde el general Edmund Allenby ocupa Jerusalem. En setembre de 1918 les tropes àraps entren en Damasc, a on s'intentarà crear les primeres institucions del regne àrap.

Vore també

• Unificació d'Aràbia Saudita

• Front de l'Orient Pròxim (Primera Guerra Mundial)
• Guerra franc-síria
• Captura de Damasc (1920)
• Nacionalisme àrap
• Panarabismo
• Panislamismo
• Regne del Hiyaz
• Ijwán (Aràbia Saudita)
• Thomas Edward Lawrence
• Història d'Aràbia Saudita

Bibliografia adicional

• Cleveland, William L. and Martin Bunton. (2016) A History of the Modern Middle East. 6th ed. Westview Press. (anglés)
• Falls, Cyril (1930) Official History of the Great War Based on Official Documents by Direction of the Historical Section of the Committee of Imperial Defence; Military Operations Egypt & Palestine from June 1917 to the End of the War Vol. 2. London: H. M. Stationary (anglés)

Erickson, Edward. Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War. Westport, CT: Greenwood. ISBN 978-0-313-31516-9. (anglés)

• Khalidi, Rashid (1991). The Origins of Arab Nationalism (en anglés), Columbia University Press. ISBN 978-0-231-07435-3.
• Murphy, David (2008) The Arab Revolt 1916–18 Lawrence sets Aràbia Ablaze. Osprey: London. ISBN 978-1-84603-339-1. (anglés)
• Parnell, Charles L. (August 1979) CDR USN "Lawrence of Aràbia's Debt to Seapower" United States Naval Institute Proceedings. (anglés)
• Anderson, Scott (2014). Lawrence in Aràbia: War, Deceit, Imperial Folly and the Making of the Modern Middle East. Atlantic Books. (anglés)
• Fromkin, David (1989). A Peace to End All Peace. Avon Books. (anglés)
• Korda, Michael, Hero: The Life and Legend of Lawrence of Aràbia. ISBN 978-0-06-171261-6. (anglés)
• Lawrence, T. E. (1935). Seven Pillars of Wisdom. Doubleday, Doren, and Co. (anglés)
• Oschenwald, William. 'Ironic Origins: Arab Nationalism in the Hijaz, 1882–1914' in The Origins of Arab Nationalism (1991), ed. Rashid Khalidi, pp. 189–203. Columbia University Press. (anglés)
• Wilson, Mary C. 'The Hashemites, the Arab Revolt, and Arab Nationalism' in The Origins of Arab Nationalism (1991), ed. Rashid Khalidi, pp. 204–24. Columbia University Press. (anglés)
• "Arab Uprising: Did the Arab Uprising of 1916 Contribute Significantly to the Military and Political Developments in the Middle East?" in Dennis Showalter, ed. History in Dispute: World War I Vol 8 (Gale, 2003) online (anglés)