Anar al contingut

Litchi chinensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Starr-090617-0938-Litchi chinensis-fruiting habit-Haiku-Maui (41353189901).jpg
Litchi chinensis (Litchi chinensis)



Litchi chinensis, conegut normalment com lichi o lechias,[1]és un arbre frutal tropical originari del sur de China. És l'únic representant del gènero Litchi.

Existixen tres subespecies distintes de lichi. La més comuna és el lichi de Indochina, que es troba en China meridional, Malàsia i el nort de Vietnam. Les atres dos són el lichi filipí (cridat localment alupag o matamata) que només es troba en Filipines i el lichi javanés cultivat en Indonèsia i Malàsia.[2][3]L'arbre s'ha introduït en tot el surest asiàtic i sur d'Àsia.[3] El cultiu en China està documentat des de el XI. [2] China és el principal productor de lichis, seguit d'Índia, Vietnam, atres països del surest asiàtic, atres països del sur d'Àsia, Madagascar i Suràfrica. És un arbre perennifolio alt, que dona menudes frutes carnosas i dolces. L'exterior del frut és un clafoll bla de color roig rosat i textura rugosa.

Les llavors del lichi contenen metileno ciclopropil glicina, que ha causat hipoglucemia associada a brots d'encefalopatia en chiquets indis i vietnamites desnutridos que varen consumir lichi. [4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Litchi chinensis és el únic membre del gènero Litchi de la família nabiu, Sapindaceae.[2]


Va ser descrita i nomenada pel naturaliste francés Pierre Sonnerat en el seu relat "Voyage aux Indes Orientals et à la Chine, fait depuis 1774 jusqu'à 1781' (traducció: "Viage a les Índies Orientals i a la China, realisat entre 1774 i 1781"), que va ser publicat en 1782. Existixen tres subespecies, determinades per la disposició de les flors, la gruixa de les ramitas, els fruts i el número d'estams.

  • El Litchi chinensis subsp. chinensis és l'únic lichi comercialisat. Creix de forma selvada en el sur de China, en el nort de Vietnam i en Camboya. Té ramitas fines, les flors solen tindre sis estams, els fruts són plans o en protuberàncies de fins a Plantilla:Convert.
  • Litchi chinensis subsp. philippinensis (Radlk.) Leenh. És comú en estat selvat en Filipines i rara volta es cultiva. Cridada localment alupag, mata-mata, o matamata per la seua apariència similar a un ull quan s'obri el frut, té ramitas primes, de sis a sèt estams, fruts llarcs i ovalats en protuberàncies puntagudes de fins a Plantilla:Convert. [5]
  • Litchi chinensis subsp. javensis. Només es coneix en cultiu, en Malàsia i Indonèsia. Té ramitas grosses, flors en sèt a onze estams en arracades sésiles, frut pla en protuberàncies de fins a Plantilla:Convert. [2][6]

Descripció

[editar | editar còdic]

El litchi és un arbre de full perenne de tamany mig, que pot alcançar una altura de 12 m. Forma una densa copa redonejada.
La corfa de tronc i branques és de color grisáceo, plana, la superfície del tronc pot ser irregular i estriada. Fulls coriáceas de color rojós les jovenils i vert lluent en madurar; són pinnadas, dividides en 4 a 8 parells de folíols elíptics o lanceolados, cada u de 5 a 7 cm de llongitut.
Inflorescència en panícula molt ramificada d'entre 5 a 30 cm de llongitut, en numeroses florés menudes (4-5 mm de diàmetro) de color blanc groguenc o verdoso, en cáliz tetrámero i sense corola. És una espècie monoica, per lo que té flors femenines i masculines funcionals; les masculines sorgixen primer. És polinizada per diferents insectes, mosques, avespes, abelles i inclús formigues.
La fruta és una drupa ovoide, acorazonada o casi redona d'uns 2,5 cm de diàmetro o major. La part exterior (epicarpi) és de color rosa intens a roig, de textura plana o rugosa en protuberàncies; fina i fàcil de retirar. El mesocarpi (interior) està format per una polpa sucosa blanca i translúcida, de sabor dolç i fragant. En el centre es troba la llavor rodejada per un dur endocarpi.[7]

Fruta

[editar | editar còdic]

El lichi dona fruts carnosos que maduren en 80-112 dies depenent del clima, l'ubicació i el cultivar. La forma dels fruts varia de redona a ovoide o acorazonada, de fins a 5 cm de llarc i 4 cm d'ample, en un pes aproximat de 20 g.[8][9]

La pell, fina i dura, és verda quan està inmadura, madura a roig o roig rosat, i és plana o està coberta de menudes protuberàncies esmolades de textura rugosa. La corfa no és comestible, pero es lleva fàcilment per a deixar al descobert una capa de polpa blanca translúcida en olor floral i sabor dolç.[8] La pell es torna marró i seca quan es deixa fora despuix de la collita.


La part carnosa i comestible del frut és un arilo que rodeja una llavor no comestible de color marró obscur d'1 a 3,3 cm de llarc i de 0,6 a 1,2 cm d'ample. Alguns cultivares produïxen un alt percentage de fruts en llavors abortades i arrugades, conegudes com "llengües de pollet". Estos fruts solen tindre un preu més elevat, degut a que la seua polpa és més comestible.[6] Ya que el sabor floral es pert en el procés de enlatado, el frut sol consumir-se fresc.[8]

Distribució geogràfica i hàbitat

[editar | editar còdic]

Espècie nativa de China, Malàsia i Vietnam. Es distribuïx àmpliament per les regions tropicals i subtropicales d'Àsia, Índia, Austràlia i Sudamérica.[7] Requerix un clima subtropical o a lo manco lliure de gelades, en periodos secs i #fresca i estius en temperatures altes, abundants precipitacions i humitat.[10]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

S'han descrit tres subespecies:

  • Litchi chinensis subsp. chinensis- Creix en forma salvage en el sur de China, el nort de Vietnam i Camboya.
  • Litchi chinensis subsp. philippinensis (Radlk.) Leenh. - Creix en forma salvage en Filipines.

Usos i cultiu

[editar | editar còdic]

S'utilisa com arbre ornamental en parcs i jardins.
Es cultiva en alguns llocs com a arbre melífero, per la seua fruta rica en minerals (calcio i fòsfor) Vitamina C, A, B1 i B2.[7]

Història

[editar | editar còdic]

El cultiu del lichi va començar en la regió del sur de China, remontant-se a 1059 d. C., Malàsia i el nort de Vietnam.[2] Registres no oficials en China fan referència al lichi ya en l'any 2000 a. C..[11] seguixen existint arbres selvats en parts del sur de China i en l'illa d'Hainan. Esta fruta s'utilisava com manjar en la cort imperial chinenca.[12]

En el I, durant la dinastia Han, els lichis frescs eren un artícul de tribut popular, i la seua demanda en la Cort Imperial era tal que un servici especial de mensageria en cavalls veloços duya la fruta fresca des de Guangdong.[13] Va haver una gran demanda de lichis en la dinastia Song (960-1279), segons Cai Xiang, en la seua obra Li chi pu (Tractat sobre els lichis). També era la fruta favorita de la concubina del Emperador Xuanzong de Tang, Yang Guifei. L'emperador va fer que li dugueren la fruta a la capital en grans despeses.[8]


El lichi va atraure l'atenció de viagers europeus com el bisbe, explorador i sinólogo espanyol Juan González de Mendoza, que en la seua Història del gran i poderós regne de China (1585; traducció anglesa de 1588), basada en els informes de flares espanyols que havien visitat China en la década de 1570, elogiava la fruta de la següent manera:[14]

Tenen una espècie de prunes, que criden lechias, que són d'un sabor molt agradable, i mai fan mal a ningú, encara que mengen un gran número d'elles.

Més vesprada, el lichi va ser descrit i introduït en Occident en 1656 per Michal Boym, un misionero jesuïta polac (en aquella época Polònia estava inclosa en la Mancomunidad Polac-Lituana).[15]

El lichi es va introduir en la regió de Pakistan (llavors Raj britànic) en 1932 i va seguir sent una planta exòtica fins a la década de 1960, quan va escomençar la producció comercial. La producció del cultiu es va estendre des de Begum Kot (districte de Lahore), en Punjab, fins a Hazara, Haripur i Mirpur Khas.

Doble domesticació

[editar | editar còdic]

Els estudis genómicos indiquen que el lichi és el resultat d'una doble domesticació per cultiu independent en dos regions diferents de l'antiga China.[16]

Cultivares

[editar | editar còdic]

Existixen numerosos cultivares de lichi, en una considerable confusió sobre la seua denominació i identificació. El mateix cultivar cultivat en climes diferents pot produir fruts molt distints. Els cultivares també poden tindre sinònims diferents en distintes parts del món. Els països del surest asiàtic, junt en Austràlia, utilisen els noms chinencs originals per als principals cultivares. Índia cultiva més d'una dotzena de varietats diferents. Suràfrica cultiva principalment el cultivar "Mauritius". La majoria dels cultivares cultivats en Estats Units es varen importar de China, llevat el "Groff", que es va desenrollar en l'estat de Hawái.[9]


Els distints cultivares de lichi són populars en diverses regions i països. En China, els cultivares més populars són Sanyuehong, Baitangying, Balla, Muzaffarpur, Samastipur, Shuidong, Feizixiao, Dazou, Heiye, Nuomici, Guiwei, Huaizhi, Lanzhu i Chenzi. En Vietnam, el cultivar més popular és Vai Thieu Hai Duong. En EE. UU., la producció es basa en varis cultivares, com Mauritius, Brewster i Hak Ip.[6][17] En l'Índia es cultiven més d'una dotzena de varietats, entre elles Shahi (major percentage de polpa), Dehradun, Early Large Ret, Kalkattia i Rose Scented. [9][18]


Toxicitat

[editar | editar còdic]

La fruta conté aminoàcits inusuals que interrompen la gluconeogénesis i la β-oxidació dels #àcit grassos. Açò ha segut ben establit en relació en el lichi, pero més particularment, en el frut del seu cosí, la planta akí (Blighia sapida), un membre de les Sapindaceae originàries d'Àfrica occidental i que varen ser transplantades en el XVIII al Carib.[19]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lychee. En: Fruits of Warm Climates, West Lafayette, Indiana, EE.UU.: Centre de Nous Cultius i Productes Vegetals, Universitat de Purdue, Departament d'Horticultura i Arquitectura del Paisage, pp. 249-259.
  3. ↑ 3,0 3,1 «org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:783539-1 Litchi chinensis Sonn. | Plants of the World Online | Kew Science».
  4. ↑ “L'enigma de la toxicitat del lichi: una preocupació sanitària emergent en el sur d'Àsia” (2017). The Lancet Online, 30 de giner de 2017 (4): i383–i384. PMID 28153516.Aakash Shrivastava (2017). “Associació de l'encefalopatia tòxica aguda en el consum de lichi en un brot en Muzaffarpur, Índia, 2014: a case- control study”. The Lancet 30 giner 2017 (online) (4): i458-i466. PMID 28153514.
  5. ↑ Plantilla:GRIN
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Courtney Menzel (2005). Litchi and longan: botany, production and uses, Wallingford, Oxon, UK: CABI Pub, p. 26. ISBN 978-0-85199-696-7.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Litchi chinensis» (en anglés). Agroforestree Database:a tree reference and selection guide version 4.0. Consultat el 6 d'abril de 2019.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 (2006) The Oxford companion to food, Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, p. 467. ISBN 978-0-19-280681-9.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 (2005) Processat de frutes: ciència i tecnologia, Boca Raton: CRC Press, p. 687. ISBN 978-0-8493-1478-0.
  10. ↑ «Fruits of warm climates» (en anglés). Purdue University center for New Crops & Plants Products. Consultat el 6 d'abril de 2019.
  11. ↑ (1994) Handbook of environmental physiology of fruit crops, Boca Raton: CRC Press, pp. 123–140. ISBN 978-0-8493-0179-7.
  12. ↑ (1997) Chinenca's Imperial Way: Retracing an Historical Trade and Communications Route from Beijing to Hong Kong, China Books, p. 17. ISBN 9622175112.
  13. ↑ Yu, Yingshi (2016). Chinese History and Culture. Volume 1, Sixth Century B.C.I. to Seventeenth Century, New York: Columbia University Press, pp. 114. OCLC 933211532. ISBN 978-0-231-54201-2.
  14. ↑ Juan González de Mendoza, The history of the great and mighty kingdom of China and the situation thereof. English translation by Robert Parke, 1588, in an 1853 reprint by Hakluyt Society. Page 14. The Spanish version (in a 1944 reprint) has lechías.
  15. ↑ Kajdański, Edward (1999). «Flora Chin», Michał Boym: ambasador Państwa Środka (en pl), Warszawa: Książka i Wiedza, p. 183. ISBN 9788305130967.
  16. ↑ “Two divergent haplotypes from a highly heterozygous lychee genome suggest independent domestication events for early and clapix-maturing cultivars” (en) . Nature Genetics 54 (1): 73–83. doi:10.1038/s41588-021-00971-3. ISSN 1546-1718. PMID 34980919.
  17. ↑ Boning, Charres R. (2006). Florida's Best Fruiting Plants: Native and Exotic Trees, Shrubs, and Vines, Sarasota, Florida: Pineapple Press, Inc., p. 132.
  18. ↑ (1995) Handbook of fruit science and technology: production, composition, storage, and processing, Nova York: M. Dekker, p. 436. ISBN 978-0-8247-9643-3.
  19. ↑ Spencer, Peter S.; Valerie S. Palmer. «The enigma of litchi toxicity: an emerging health concern in southern Àsia» (en anglés). thelancet.com. Consultat el 04/02/17.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Litchi_chinensis&oldid=592024»