Llac de Ocrida
El llac de Ocrida, llac Ohrid o llac Okhrid Plantilla:Lang-mk [ˈɔxridzkɔ ˈɛzɛrɔ]) està situat en la frontera entre el suroest de Macedònia del Nort i est d'Albània, que té una superfície de 358 km². És el llac més profunt dels Balcans (288 m), cita requerida
Alimentat gràcies a infiltracions pel llac Prespa, situat al surest, el llac de Ocrida drena cap al nort pel Drin Negre, que desemboca en el mar Adriático. És conegut per les seues aigües clares, a voltes transparents fins a una profunditat de 22 metros, i per la seua rica i variada fauna, incloses algunes espècies endèmiques.
El seu nom prové de la ciutat d'Ocrida en la vora oriental del llac. Esta ciutat és la capital turística de Macedònia del Nort, i el llac, rodejat de vàries plages i monasteris bizantins, és una de les majors atraccions del país. Per un atre costat, també està inscrit des de 1979 com Patrimoni de la Humanitat pel seu caràcter natural excepcional, i en 1980 la classificació s'ha estés també als llocs històrics i culturals ribereños.
Geografia
[editar | editar còdic]Topografia
[editar | editar còdic]El llac de Ocrida està situat en el centre-oest de la península d'els Balcans de l'Europa suroriental. Ho compartixen Albània, a l'oest, i Macedònia del Nort, en la que es enclavan dos terços de la seua superfície, a l'est.[1] Està rodejat per atres grans llac; el més propenc és el Prespa, a pocs quilómetros al sur, l'extensió del qual es repartixen la Macedònia del Nort, Grècia i Albània. En Grècia també es troben els llac Orestias i Vegoritis que, no obstant, són molt menors.
El llac de Ocrida és profunt, en un màxim de 288 m, 70 metros en el seu costat oriental, i un promig de 151 m.[2] Està a 693 metros d'altitut i situat en la zona d'orogénesis de les plaques eurasiática i africana. Va ser, per tant, format per una activitat tectónica intensa, que es va traduir en un alçament del terreny fa quatre millons d'anys. El llac es troba en una zona de mija montanya; els cims de les montanyes que ho rodegen apleguen als 2000 m d'altitut.[3] El seu orige va ser un rar fenomen geològic i la seua edat és comparable a la d'alguns grans llac, com el Titicaca o el Baikal.[3]
Forma un óval allargat, orientat en sentit nort-sur, en 30 km de llongitut i 14,5 d'ample.[1] a 11 km d'ample.[2] El llac té costes molt rectes, de 87,5 km de llarc[4] i no té cap illa.
El llac de Ocrida està excavat en una densa pedra calcàrea, que li impedix l'evacuació. Al contrari que el llac Prespa, a 855 metros d'altura, que té un fondo càrstic i es buida llentament en el Ohrid a través d'una ret de galeries subterrànees, situades en les montanyes Galitchitsa. L'aigua del llac Prespa sorgix llavors en moltes fonts, a sovint en el fondo del mateix llac de Ocrida. Les fonts de Sant Naum, en la frontera entre Macedònia del Nort i Albània, són les més conegudes i proporcionen més de la mitat de l'aigua del llac. El llac, gràcies a 40 rius i rieres, drena un espai d'1.487 km². Abans de la desviació del riu Sateska en 1962, esta àrea estava llimitada a 1.042 km².[1] La profunditat i l'arribada difusa de l'aigua del llac ocasionen un periodo llarc de retenció, l'aigua tarda aproximadament 70 anys en renovar-se, mentres que en el llac Prespa l'aigua es renova en tan sol 11 anys. El llac té les seues costes prou rectes i en una llongitut de 87,5 km.[4]
El llac pert el 28 % de la seua aigua per evaporament,[1] el restant fluïx cap a l'extrem nort del llac i forma el Drin Negre, que travessa el nort d'Albània i desemboca en el mar Adriático, despuix d'haver-se unit al Drin Blanco.
La transparència de l'aigua es deu als baixos nivells de fòsfor, fenomen cridat oligotrofía. El llac de Ocrida conté solament el 4,5 μg de fòsfor per litro,[5] mentres que el llac Ginebra, per comparació, encara que no està contaminat per les emissions de fòsfor, conté 10 miligrams per litro.[6]
Clima
[editar | editar còdic]La zona entorn al llac de Ocrida té un clima continental. Els estius són calorosos, en una mija de 21,2 °C i una màxima de 34,4 °C en agost i els hiverns prou frets, en 1.5 °C de mija en giner i un mínim de -17,2 °C. Les precipitacions de cada any aporten aproximadament 759 mm d'aigua. Domina el vent del nort en l'autumne i l'hivern, mentres que els vents del sur i surest ho fan en la primavera i l'estiu. Els vents són generalment dèbils, en un promig de 3,4 metros per segon.[7]
L'aigua més profunda del llac té una temperatura mija de 6 °C, mentres que en la superfície alcança de 24 a 26 °C.[7]
Animals i vegetals
[editar | editar còdic]El llac de Ocrida és la llar de moltes espècies vegetals i animals, entre els quals més de 200 són endèmiques. Algunes espècies són molt antigues, les més antigues varen aparéixer durant l'Era Terciaria i, a voltes, el llac és cridat «museu de fòssils vivents».[8]
Vida selvada
[editar | editar còdic]Este apartat no inclou una llista exhaustiva de les espècies que es troben en i al voltant del llac Ohrid, sino només unes poques famílies, gèneros i espècies importants de la vida selvada.
Peixos
[editar | editar còdic]
El llac conta en 17 espècies de peixos originals, pertanyents a 4 famílies, salmónidos, cyprinidae, cobitidae i anguillidae. Els més emblemàtics del llac Ohrid són la trucha del Ohrid i la belvica, peixos d'aletes radiadas, molt peixcades i comercialisades en la regió. Un estudi realisat en 1929 demostra que estes dos espècies representen un total del 45,6% de les captures, pero hi ha solament 9 kg de peixos per hectàrea en el costat macedonio, lo que dona una idea del baix contingut en nutrients de l'aigua.[8]
l'anguila europea és una atra de les espècies característica del llac. Naixen en el mar dels Sargazos i després apleguen al mar Mediterrànea i d'ahí al Drin Negre per a viure durant una década en el llac Ohrid. En la madurea, les anguiles retornen a la mar a on varen nàixer, a on desovan i moren, i la seua progenie, instintivament, torna al llac, per lo que el cicle continua.[9]
El llac alberga també carpas, barps.[10] i coregonus.[11]
Mamífers
[editar | editar còdic]Les afores del llac estan habitades per vàries espècies rares, algunes de les quals estan extintes o en perill d'extinció en el restant d'Europa. Els animals salvages són més comuns en les montanyes Galitchitsa, situada entre el llac Ohrid, i el llac Prespa i que formen un dels tres parcs de Macedònia del Nort. Hi ha gat cervals, orsos , cérvols, rabosots i llops.[12]
Aus
[editar | editar còdic]En les riberes del llac existixen vàries espècies d'aus, principalment aquàtiques, com el Pelícano, el porrón pardo, l'àguila motejada i l'àguila imperial.[4]
Invertebrats
[editar | editar còdic]Entre les espècies aquàtiques, també hi ha closcas, carrancs, esponges, etc. L'esponja de Ohrid, endèmica, viu ent els 40 i 50 metros de profunditat. El plàncton inclou també espècies particulars del llac.[8] També hi ha baix la superfície una espècie de caragol d'uns trenta millons d'anys d'edat.[13]
Flora
[editar | editar còdic]Fins a una certa profunditat, el fondo del llac estan cobertes d'algas. Les espècies més notable és el alga hara, que pot créixer entre els 6 i els 15 metros de profunditat i forma un círcul que seguix la vora del llac.[8] En les afores destaquen els arbres com el castany l'avet grec, l'avellaner, el boj i el roure.[12]
Economia
[editar | editar còdic]Societat
[editar | editar còdic]Existixen tres ciutats en les vores del llac, Ocrida i Struga en el costat macedonio i Pogradec en la part albanesa. Ohrid, la més poblada, contava en 42.003 habitants en 2002. Entre estes ciutats hi ha varis pobles, que viuen principalment de la peixca. Hi ha al voltant de 106.000 habitants en la part macedonia de la conca, i 61.000 en la part albanesa.
La desocupació és molt alt en la regió, en 1998, l'Institut Nacional d'Estadística d'Albània donava una taxa de desocupació d'entre el 26 i el 48% en la conca del Ocrida. En 1994, l'Institut macedonio estimava que més de la mitat de la població dels municipis macedonios estaven desocupats o empleats en llocs de treball estacionals, sense beneficis.[4]
Activitats
[editar | editar còdic]
La peixca és un recurs important per als habitants de la conca del llac, que venen els seus captures en els mercats albanés o macedonio i en els numerosos restaurants situats en les vores del llac. La regió és també molt visitada; Ohrid és la capital turística de Macedònia del Nort i Pogradec és un lloc molt conegut pels albanés. El nomenament de la part macedonia com Patrimoni de la Humanitat en 1979 va permetre, durant un temps, un gran auge de la regió, pero des de l'independència, els problemes econòmics i ètnics de Macedònia del Nort ha reduït el número de visitants anuals. Els hotels de Ohrid, per eixemple, han caigut en el seu número de pernoctaciones en un 70% entre 1991 i 2004.[4]
Els boscs cobrixen més de 70 000 hectàrees de la conca del llac i de l'indústria de la fusta és un atre recurs per a la regió. No obstant, els boscs d'Albània, poc protegits i subjectes a incendis periòdics estan en males condicions i en perill d'extinció. El massiç macedonio, protegits pel Parc Nacional Galitchitsa, està en millors condicions i és més productiu.[4]
Degradació i protecció de la naturalea
[editar | editar còdic]El llac es veu amenaçat per molts factors, tots relacionats en la presència i l'activitat humana.
Contaminació de l'aigua
[editar | editar còdic]La contaminació de l'aigua és el primer problema ambiental del llac. Les aigües estan contaminades pels pesticidas i fertilisants utilisats pels agricultors en les vores del llac, i també per les abocats locals. Per eixemple, fins al 2006, la ciutat de Pogradec abocava el 30% de les seues aigües residuals al llac sense cap tractament. Des de llavors s'ha construït una depuradora d'aigües residuals.[4]
En Pogradec també són vàries les plantes metalúrgiques que descarrega en el llac els residus tòxics derivats del tractament dels minerals. Les mines i els residus derivats de sus labores causen una contaminació bacteriològica del llac, a través d'una proliferació d'organismes nocius a les espècies naturals allí existents.[4]
Eutrofización
[editar | editar còdic]El llac, naturalment pobre en minerals i nutrients, coneix des de fa alguns anys un procés d'eutrofización, és dir, un aument en la concentració d'elements com el fòsfor. El percentage de fòsfor en les aigües del llac ha aumentat de 3 a 4 voltes en comparació al medit durant la Segona Guerra Mundial.[4] La eutrofización està causada per rebujos humans i animals i provoca el oscurecimiento de les aigües del llac per la proliferació de fitoplàncton i la desaparició d'espècies endèmiques. Per a remediar esta situació, els governs macedonio i albanés han construït una planta de tractament d'aigües residuals prop de Pogradec, esta planta deu eliminar el 80% dels continguts de fòsfor en el llac.[4]
Problemes lligats a l'urbanisació
[editar | editar còdic]
En Albània, la regió de Pogradec es veu especialment afectada per l'urbanisació massiva, que destruïx el mig ambient natural. En Macedònia del Nort, les zones més danyades són les costes propenques a Ohrid i Struga.[4] Els edificis, en ocasions, són construccions illegals. La deterioració de les vores accelera l'erosió i favorix la proliferació d'espècies resistents com la canya i posa en perill atres plantes i animals que veuen el seu mig ambient destruït.
Problemes lligats a la peixca
[editar | editar còdic]La peixca, encara que es tracta d'una font d'ingressos per a la població local, causa la desaparició de moltes espècies de peixos; les més amenaçades són la trucha, l'alburno i la carpa.[4] La situació és molt diferent en els distints Estats, cada u en la seua pròpia situació econòmica i els seus propis reglaments. Per lo tant, si ya en 1992, les captures varen aumentar en Albània, la protecció de vàries espècies i l'establiment de quotes ha reduït el número de captures en Macedònia del Nort.[4] L'instalació de parcs d'crío, sobretot per a la trucha arc iris, ha permés igualment la reducció de la peixca en Macedònia del Nort. Albània no ha començat a establir llímits a la peixca fins al 2002. Ademés d'estar amenaçats per la peixca, els peixos són molt sensibles a la contaminació de les aigües del llac.[4]
Notes, fonts i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (en anglés) Global environemental facilities, World Bank - Lake Ohrid conservation project.
- ↑ 2,0 2,1 «Petit Futé» Macedònia, Dominique i Jean Auzias Pablo Labourdette, París, 2005, pág. 120.
- ↑ 3,0 3,1 op. cit., Auzias i Labourdette, pág. 122.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 (en anglés) UNESCO - Report about the Lake Ohrid watershed region.
- ↑ També pdf - Eutrofización de l'antic llac Ohrid
- ↑ Aqueduc.info - Encara massa fòsfor en el llac Ginebra, 24 de febrer de 2004, carta de decembre de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Lake Ohrid - Main Geografic. (anglés)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 (en anglés) / eng / ohez / oezi.htm Sitie Web de la Municipalitat de Ohrid - Fauna i flora fesdssa del llac [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Europa oriental, Tom Els capitans, Brett Atkinson, Greg Bloom..., Lonely Planet, 2007, pág. 474.
- ↑ op. cit., Auzias i Labourdette, pág. 123.
- ↑ Petit Futé Albània, Auzias Dominique i Jean-Paul Labourdette, París, 2006, pág. 159.
- ↑ 12,0 12,1 (en anglés) Ohrid Info - Parc Nacional Galicica.
- ↑ op. cit.Tom Masters, Brett Atkinson, Greg Bloom ..., pág. 50.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Un pays inconnu, la Macédoine, Georges Castellan, éd. Arméline, Brest, 2003.
- Petit Futé Macédoine, Dominique Auzias et Jean-Paul Labourdette, París, 2005.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llac Ohrid.- Site de l'UNESCO, fiche «Patrimoni natural et cultural de la regió de Ohrid». (francés)
- Site oficial de la ciutat de Ohrid. (anglés)
Exploring Macedònia en Wayback Machine (archivat el 14 de maig de 2007). (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lac d'Ohrid» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.