Anar al contingut

Llei de reciprocitat quadràtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, dins de la teoria de números, la llei de reciprocitat quadràtica designa a la «teorema áureo» que relaciona la solubilidad de dos congruèncias de segon grau relacionades:

x2p(modq)
y2q(modp)

a on p i q són número primo impars.[1] Esta proposició va ser descoberta per Carl Friedrich Gauss als 18 anys d'edat i la va demostrar un any despuix.[2] És reconeguda com un dels resultats més preciosos de la teoria dels números; va ser formulada pel prolífic Leonhard Euler en 1783, i tretze anys despuix es va encarregar de provar-la Gauss.[3]

Enunciat

[editar | editar còdic]

L'enunciat de la teorema áureo és el següent:


Si cap dels cosins p o q pertany a la successió 4k+1 llavors una de les congruència té solució si i només si l'atra no té solució. Si algun dels cosins pertany a la successió 4k+1 llavors o ben abdós congruència tenen solució o ben cap de les dos té solució.

L'enunciat pot simplificar-se utilisant el símbol de Legendre:

(pq)={1si x2p(modq),1en otro caso,

llavors l'enunciat de la teorema pot resumir-se de la següent forma:

(pq)(qp)=(1)(p1)(q1)4.

Com (p1)(q1)4 és parell si algun dels primers p o q és congruent en 1 mod 4, i és impar en un atre cas, (pq)(qp) és igual a 1 si p o q és congruent en 1 mod 4, i és igual a –1 si abdós són congruents en 3 mod 4.

Algunes de les demostracions més senzilles de la llei de reciprocitat quadràtica utilisen el lema de Gauss que tracta sobre residus quadràtics, i que ell mateixa va utilisar en dos de les seues huit demostracions.

Història

[editar | editar còdic]

La teorema (com a conjectura) va ser enunciat inicialment per Euler en 1742 en una carta a Goldbach. Al voltant de mig sigle despuix, en 1798 Legendre va publicar una demostració que es basava en arguments no provats.

La teorema va ser, per primera volta, fefaentment demostrat per Gauss,[4] en 1801 en el seu llibre Disquisitones Arithmeticae, a on dona dos demostracions del mateix. Gauss ho tenia en gran estima i ho va denominar la teorema áureo.

Ya en el XXI, en el llibre Reciprocity Laws: From Euler to Eisenstein, de Franz Lemmermeyer, publicat en 2000, apareixen citades 196 demostracions diferents de la llei de reciprocitat quadràtica.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Es parla de número primo impar en referir-se a qualsevol número primo major que 2, ya que este és l'únic número primo parell.
  2. T. M. Apostol: Introducció a la teoria analítica de números, pág. 232 ISBN 84-291-5006-4
  3. Burton W. Jones, Teoria dels números, Editorial Trillas S. A., Ciutat de Mèxic (1969), pág. 138.
  4. Gauss, DA § 4, arts 107–150
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]