Llei de reciprocitat quadràtica
En matemàtica, dins de la teoria de números, la llei de reciprocitat quadràtica designa a la «teorema áureo» que relaciona la solubilidad de dos congruèncias de segon grau relacionades:
a on i són número primo impars.[1] Esta proposició va ser descoberta per Carl Friedrich Gauss als 18 anys d'edat i la va demostrar un any despuix.[2] És reconeguda com un dels resultats més preciosos de la teoria dels números; va ser formulada pel prolífic Leonhard Euler en 1783, i tretze anys despuix es va encarregar de provar-la Gauss.[3]
Enunciat
[editar | editar còdic]L'enunciat de la teorema áureo és el següent:
|
L'enunciat pot simplificar-se utilisant el símbol de Legendre:
llavors l'enunciat de la teorema pot resumir-se de la següent forma:
Com és parell si algun dels primers p o q és congruent en 1 mod 4, i és impar en un atre cas, és igual a 1 si p o q és congruent en 1 mod 4, i és igual a –1 si abdós són congruents en 3 mod 4.
Algunes de les demostracions més senzilles de la llei de reciprocitat quadràtica utilisen el lema de Gauss que tracta sobre residus quadràtics, i que ell mateixa va utilisar en dos de les seues huit demostracions.
Història
[editar | editar còdic]La teorema (com a conjectura) va ser enunciat inicialment per Euler en 1742 en una carta a Goldbach. Al voltant de mig sigle despuix, en 1798 Legendre va publicar una demostració que es basava en arguments no provats.
La teorema va ser, per primera volta, fefaentment demostrat per Gauss,[4] en 1801 en el seu llibre Disquisitones Arithmeticae, a on dona dos demostracions del mateix. Gauss ho tenia en gran estima i ho va denominar la teorema áureo.
Ya en el XXI, en el llibre Reciprocity Laws: From Euler to Eisenstein, de Franz Lemmermeyer, publicat en 2000, apareixen citades 196 demostracions diferents de la llei de reciprocitat quadràtica.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Es parla de número primo impar en referir-se a qualsevol número primo major que 2, ya que este és l'únic número primo parell.
- ↑ T. M. Apostol: Introducció a la teoria analítica de números, pág. 232 ISBN 84-291-5006-4
- ↑ Burton W. Jones, Teoria dels números, Editorial Trillas S. A., Ciutat de Mèxic (1969), pág. 138.
- ↑ Gauss, DA § 4, arts 107–150
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de reciprocidad cuadrática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.