Llengües d'Europa
Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les distintes comunitats establides de modo permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
L'estudi d'estes, el seu desenroll històric, els seus condicionants sociollingüístics i atres aspectes constituïxen en sí mateixa un camp de coneiximent denominat eurolingüística.
La gran majoria dels idiomes europeus es troben emparentats filogenéticamente entre sí, formant part de la família de llengües indoeuropeas.
Introducció
[editar | editar còdic]La gran majoria d'idiomes d'Europa conten en algun estàndart escrit o lliterari reconegut per la majoria dels seus parlants. Açò contrasta àmpliament en la situació entre les llengües autòctones d'Àfrica, Amèrica, Oceania i un número important de llengües d'Àsia, que no tenen una ortografia estandardisada ni són usualment usades en el registre escrit.
Igualment és comú el coneiximent d'un idioma estàndar per part de tota la població d'un país, que és usat com a modo de comunicació no solament entre els monolingües en eixa llengua sino també quan persones les llengües regionals de les quals són diferents es comuniquen entre sí. El bilingüisme és molt manco freqüent en Europa que regions del món més diverses, com certes àrees d'Àfrica.
El Consell d'Europa, organisació internacional que agrupa a tots els estats europeus llevat Bielorússia, Kazakhstan i Ciutat del Vaticà, promou la promoció de totes els idiomes europeus en especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals. En est, els estats que ho han ratificat, definixen estos idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau.
Coneiximent d'idiomes en Europa
[editar | editar còdic]En la gran majoria dels països tenen per llei l'ensenyança de per lo manco l'anglés, mentres que hi ha uns atres que admeten en l'ensenyança obligatòria dos o inclús tres idiomes. Debido a ello, en Europa hi ha una gran diferència sobre el número de natius i el número total de persones que es poden comunicar en cert idioma.
La següent taula és una llista dels dèu idiomes més parlats en el continent.
| Idioma | Parlants en total en Europa | Països europeus en que és oficial[1] |
|---|---|---|
| Inglés | 260000000[2] | Regne Unit, Irlanda (cooficial idioma gaèlic irlandés modern), Malta (cooficial idioma maltés) |
| Rus | 160000000[3] | Rússia, Bielorússia |
| Francés | 135000000[4] | França, Bèlgica, Suïssa, Luxemburc, Mónaco |
| Alemà | 125000000[5] | Alemània, Àustria, Suïssa, Luxemburc, Liechtenstein |
| Italià | 82000000[6] | Itàlia, Suïssa, Sant Marino, Vaticà, |
| Espanyol | 76000000[7] | Espanya |
| Polac | 39000000[8] | Polònia |
| Ucranià | 33000000[9] | Ucrània |
| Rumà | 28000000[10] | Romania, Moldàvia |
| Neerlandés | 23000000[11] | Països Baixos, Bèlgica |
- Mapes dels idiomes més parlats en l'Unió Europea:
En l'Unió Europea, els tres idiomes més parlats són l'anglés, el francés i l'alemà, els quals són els tres "idiomes de treball", a partir dels quals es traduïxen els texts oficials a totes els demés idiomes oficials de l'organisació.
-
Coneiximent de l'anglés
-
Coneiximent del francés
-
Coneiximent de l'alemà
-
Coneiximent de l'italià
-
Coneiximent de l'espanyol
-
Coneiximent del rus
-
Coneiximent del polac
-
Coneiximent del rumà
Cronologia de primers llibres impresos
[editar | editar còdic]Els primers escrits en moltes llengües europees varen aparéixer entre la segona mitat d'el XV i la primera mitat d'el XVI:[12]
- 1452-1453 primer fragment de llibre imprés en alemà
- 1453-1454 primer fragment de llibre imprés en llatí
- 1454-1455 primer llibre imprés en llatí conservat complet
- 1461 primer llibre imprés en alemà conservat complet
- 1468 primer llibre imprés en chec
- 1470 primer llibre imprés en italià
- 1471 primer llibre imprés en grec
- 1472 primer llibre imprés en espanyol
- 1473 primer llibre imprés en anglés
- 1474 primer llibre imprés en català
- c. 1476 primer llibre imprés en francés
- 1477 primer llibre imprés en neerlandés
- 1478 primera Bíblia impresa en valencià
- 1483 primer llibre imprés en croata
- 1483 primer llibre imprés en eslau eclesiàstic
- 1489 primer llibre imprés en portugués
- 1492 Nebrija, Gramàtica castellana (primera gramàtica impresa d'una llengua vernàcula)
- 1495 primer llibre imprés en danés
- 1495 primer llibre imprés en suec
- 1499 primer llibre imprés en bretón
- 1501 primer llibre imprés en provençal
- 1522 primer llibre imprés en polac
- 1522–34 Bíblia de Lutero
- 1525 primer llibre imprés en letó
- 1526 primer llibre imprés en grec modern
- 1527 primer llibre imprés en hongarés
- 1533 Optát, Grammatika česka
- 1534 Ickelsamer, Teutsche Grammatica
- 1534 primer llibre imprés en mallorquí
- 1535 primer llibre imprés en estonio
- 1535 primer llibre imprés en yiddish
- 1536 Oliveira, Grammatica de linguagem portuguesa
- 1539 Sylvester, Grammatica Hungarolatina
- 1540 primer llibre imprés en islandés
- 1541 Bíblia en suec
- 1544 primer llibre imprés en rumà
- 1545 primer llibre imprés en vasc
- 1546 primer llibre imprés en galés
- 1547 primer llibre imprés en lituà
- 1550 Bíblia en danés
- 1551 primer llibre imprés en eslové
- 1555 primer llibre imprés en albanés
- 1557 primer llibre imprés en romanche
- 1557 R. Estienne, Grammaire français
- 1563 Bíblia protestant en polac
- 1565 primer llibre imprés en gascó
- 1566 primer llibre imprés en búlgar
- 1567 primer llibre imprés en gaèlic escocés
- 1567 primer llibre imprés en irlandés
- 1595 Binimèlis, Gramàtica mallorquina
- 1639 primer llibre imprés en asturià
- 1642 Bíblia en finés
- 1649 primer llibre imprés en lapón
- 1649 Lingua finnica institutio
- 1651 Jonas, Grammatica islandica
- 1653 Klein, Grammatica Lituanica
- 1659 Maunoir, Gramàtica del bretón
- 1676 L. Cendrós, Gramatica cathalana, breu i clara
- 1700 primer llibre imprés en córnico
- 1707 primer llibre imprés en manés
- 1726–39 Diccionari de la llengua castellana
- 1729 primer llibre imprés en turc
- 1755 Johnson, A Dictionary of the English Language
- 1755 Lomonosov, gramàtica del rus
- 1810 primer llibre imprés en gallec[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ d'iure o de facto
- ↑ Dels quals, 63 millons de parlants natius en Europa. Segons Ethnologue, és la llengua més parlada del món (principalment pel número de parlants com 2dona. llengua).
- ↑ Dels quals, 106 millons de parlants natius en Europa. Segons Ethnologue, en la Federació Russa hi ha 134 millons de parlants de rus (Rússia europea més Rússia asiàtica), sent la 9na. llengua més parlada del món.
- ↑ Dels quals, 71 millons de parlants natius en Europa. Segons Ethnologue, a nivell mundial hi ha 310 millons de francòfons (dels quals 81 millons de parlants com a llengua materna), sent la 5ta. llengua més parlada del món. Segons l'OIF, hi ha 321 millons de parlants de francés en el món.
- ↑ Dels quals, 73 millons de parlants natius en Europa. Segons Ethnologue, a nivell mundial hi ha 133 millons de parlants d'alemà (dels quals, 75 millons de parlants com a llengua materna).
- ↑ Dels quals, 65 millons de parlants natius en Europa.
- ↑ Dels quals, 38 millons de parlants natius en Europa.
- ↑ Dels quals, 38,5 millons de parlants natius en Europa.
- ↑ Dels quals, 32,6 millons de parlants natius en Europa.
- ↑ Dels quals, 24 millons de parlants natius en Europa.
- ↑ Dels quals, 22 millons de parlants natius en Europa.
- ↑ Peter Burke (2004): Languages and Communities in Early Moder Europe, Cambridge University Press.
- ↑ [1]
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Joachim Grzega: EuroLinguistischer Parcours: Kernwissen zur europäischen Sprachkultur, IKO, Frankfurt 2006, ISBN 3-88939-796-4 (llibre bàsic, per a un públic general, en alemà)
- Joachim Grzega: Europas Sprachen und Kulturen im Wandel der Zeit, Tübingen: Narr 2012.
- Joachim Grzega (eds.): The Routledge Handbook of Eurolinguistics, London: Routledge 2025.
- Mapa Europako Hizkuntzak (Llengües d'Europa) editat per HABE (Helduen Alfabetatze eta Berreuskalduntzerako Erakundea).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.proel.org/mundo/europa.htm
- EuroLinguistiX (revista, forum, bibliografíe; editat per Joachim Grzega)
- Mapa llingüístic d'Europa de Muturzikin. com en llengua regional. La prioritat es dona als dialectes i llengües minoritaris
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Llengües de l'Unió Europea
- Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals
- Llengües d'Àfrica
- Llengües d'Amèrica
- Llengües d'Àsia
- Llengües d'Oceania
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas de Europa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.