Lloc de Esparta
El lloc de Esparta va ser un bloqueig armat lliurat en l'any 272 a. C. entre els epirotas baix el seu rei Pirro i una aliança entre Esparta, baix el mando del rei Areo I i el seu fill Acrótato i Macedònia. La batalla va tindre lloc en Esparta i va terminar en una victòria espartano-macedónica.
A raïl de la campanya inicialment exitosa en Itàlia, el rei Pirro es va vore obligat a retirar-se a Epiro per la República romana. A la seua tornada a Epiro, va anar a la guerra de nou esta volta contra Antígono II Gónatas i li les va arreglar per a prendre el control de Macedònia. En 272 a. C., Cleónimo, un príncip espartano, va parlar en Pirro per a demanar-li ajuda per a respalar el seu dret al tro d'Esparta. Cleónimo estava disgustat pel fet de que havia segut passat per alt en el tro de Esparta en favor del seu nebot, Areo I, i que la seua jove esposa s'havia enamorat del fill de Areo, Acrótato.
Pirro va acceptar la proposta de Cleónimo i varen marchar cap a Esparta al cap del seu eixèrcit. La major part de l'eixèrcit espartano estava en eixe temps fent campanya en Creta en Areo.
Antecedents
[editar | editar còdic]Epiro
[editar | editar còdic]En 281 a. C., a petició de la polis de Tarento,[1] Pirro, el rei de l'Estat grec d'Epiro, va anar en un eixèrcit de 25 500 hòmens i 20 elefants a Itàlia per a ajudar-los a lluitar contra els romans. Els romans havien conseguit conquistar la major part d'Itàlia i apuntaven ara en prendre a les ciutats gregues en la Magna Grècia, despuix d'aplegar a Itàlia en 280 a. C., Pirro va derrotar al eixèrcit romà en la batalla de Heraclea, prop de Tarento. Pirro va repetir el seu èxit contra els romans, derrotant a un atre eixèrcit romà en la batalla de Ásculo.[2]
No obstant, estes victòries varen resultar molt costoses per a Pirro i va desviar esta atenció a Sicília, a on els estats grecs de l'illa, demanaven la seua ajuda contra Cartago. A pesar de derrotar als cartagineses, el comportament de Pirro li va separar dels seus aliats grecs i es va vore obligat a abandonar Sicília i retornar la península itálica. Pirro va atacar al reconstruït eixèrcit romà i despuix de la seua derrota en la batalla de Benevent, Pirro va retornar a Epiro.
La guerra en Itàlia havia agotat els recursos financers i militars de Pirro, pero a pesar d'açò, va declarar la guerra al rei Antígono II Gónatas de Macedònia. Va assolar part del país ans que alguns soldats de l'eixèrcit macedonio i algunes ciutats s'uniren a ell. Li les va arreglar per a derrotar a Antígono, prop del riu Aóos, obligant a fugir a Antígono en una flota a Salónica. A raïl de la fugida de Antígono, Pirro va ser capaç de fer-se en el control de la major part de Macedònia i Tesalia.[3]
Esparta
[editar | editar còdic]Els espartanos estaven mal preparats per al sege. El rei Areo el havia abandonat recentment per a una campanya en Creta, i cap murs rodejaven la ciutat, per lo que era extremadament vulnerable a una invasió. Pirro va prendre ventaja d'açò i va posar lloc a la ciutat en més de 27.000 tropes i els 24 elefants. Els espartanos eren solament al voltant de 2000, pero varen aplegar reforços, i Pirro finalment va tindre que abandonar el lloc per a atacar a Argos. Va ser en Argos que Pirro va ser assessinat, posant fi a les seues campanyes.
Cites
[editar | editar còdic]- ↑ Plutarco. Vida de Cleómenes, 13.
* Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Pyrrhus".
* Green, p. 228. - ↑ Plutarco. Vida de Cleómenes, 15.
* Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Pyrrhus".
* Abbott, p. 120-21. - ↑ Plutarco. Vida de Cleómenes, 13.
* Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Pyrrhus".
* Green, p. 230.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitio de Esparta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.