Lolium multiflorum
Lolium multiflorum és una espècie pertanyent a la família de les poáceas, els noms vulgars de les quals en castellà són, entre uns atres, raigrás anual, raigrás italià, margallo, vallico d'Itàlia, vallico italià, zácate italià, lolio i ballica italiana. És una planta forrajera que es cultiva en molts països per al seu us com a aliment per al ganado vacú.
.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]El raigrás és un de les pastures més difoses en Uruguay. La varietat Titán es destaca pel seu alt rendiment forrajero i calitat nutricional. En hidroponía, germina fàcilment i produïx un tapís vert espés, ric en sucres solubles i proteïna bruta (15–18%), lo que ho fa excelent per a l'alimentació de vacunes lleteres i ovins.
l'inflorescència està formada per espiguillas sésiles, dispostes alternativament a lo llarc del raquis floral. Les llavors es diferencien de les del raigrás anglés, ademés de ser majors, per tindre una aresta. La llavor comercial pot carir d'ella, ya que en les operacions de recolecció i neteja es trenca i és eliminada en les impurees.
Lolium multiflorum és una planta bienal, pero pot ser anual i també trianual, com Lolium multiflorum var. italicum. Existix una forma anual denominada westerwold (L. multiflorum var. westerwoldicum'), seleccionada en Holanda, que al no necessitar un periodo de vernalización és estrictament anual i florix en l'any del seu establiment.
És la gramínea per excelència per a les praderies de curta duració, sola o associada en el trébol violeta (Trifolium pratense), de la que s'obtenen produccions ràpidament a partir del seu establiment. S'utilisa en tot lo món tant per a praderia de sega com de pastura. També s'ha estés la seua utilisació com a cultiu forrajero d'hivern en regadius i en ocasions de seca.
Existixen varietats comercials tetraploides que evidencien l'interés existent per millorar esta planta. Estes posseïxen certes qualitats com el tamany de les llavors (casi el doble), major contingut d'hidrats de carbono solubles i major resistència a les royas, entre atres característiques.
Caràcters agronómicos
[editar | editar còdic]Implantació i fertilisació
[editar | editar còdic]És una planta de fàcil establiment. Sembrada en una estació favorable (autumne-primavera) supera a qualsevol atra gramínea en velocitat d'establiment, podent, si no hi ha atres factors limitantes, donar un aprofitament a les sis semanes d'haver segut sembrada. Esta ventaja pot ser un inconvenient per a la seua ocupació en sembres en atres gramíneas, en les que competix i a les que elimina en molts casos. Per això és desaconsejable incorporar-la a mescles de praderies de llarga duració, puix a la veta de dos anys desapareixerà en la seua major part, deixant un espai buit que ocuparan males herbes, lo que debilitarà la producció futura de la praderia.
La sembra pot realisar-se en autumne, per a poder obtindre una bona producció hivernal, d'un forraje apetitós, nutritiu i de gran valor estratègic en l'explotació. Comparada en el raigrás anglés, la seua producció és major en l'autumne de l'establiment i sempre en hivern i primavera. Les sembres de primavera tenen l'inconvenient de que el periodo de creiximent va a ser curt, pel fet de que en l'estiu el seu creiximent és menor per les temperatures elevades i la sequia. En abdós casos cal esperar dos anys bons, a partir dels quals la seua producció declinarà.
Les dosis de sembra són de 20 a 30 Kg/ha segons siguen les varietats diploides o tetraploides, i de 30 a 40 Kg/ha en les varietats westerwold.
El sistema radicular de L. multiflorum és molt superficial, la qual cosa la fa sensible a les sequies. Necessita sols fèrtils a on poder mostrar tot el seu potencial de producció. El nitrogen és un element particularment important per a la consecució d'estes elevades produccions i, tenint en conte que en l'estació freda la nitrificació del nitrogen orgànic és molt llenta, és necessari aportar nitrogen mineral en abundància.
Mescles
[editar | editar còdic]El raigrás italià s'utilisa en praderies de curta duració de pastoreig i sega, per a consum en vert, ensilado o henificación. Utilisat com cultiu forrajero anual se sembra solament, sense cap mescla de leguminosa ni una atra gramínea. En certs països és freqüent la sembra de dos varietats combinant plantes de distintes característiques de creiximent; no aixina en Espanya, a on és més comú amprar una sola varietat.
El raigrás italià varietat westerworld s'ampra sempre com a única planta per a cultius forrajeros en una duració màxima de 10-12 mesos. Les varietats normals deuen substituir al del tipo westerwold sempre que es pretenga conseguir una praderia de més de 12 mesos de duració.
Com a praderia de curta duració (dos o tres anys) se sembra trébol violeta quan la praderia es va a aprofitar per mig de sega. Si la praderia va a ser de major duració s'inclouen en la mescla dactilo i en ocasions festuca. Per a praderies mixtes de sega i pastoreig la combinació del ray-grass híbrit i/o de certes varietats de ray-grass anglés millora la producció en autumne, mantenint un bon creiximent durant l'época de pastoreig al començ i final d'estació, sense perdre producció en el brot que, per a fenaç o sija, es puga fer al final de la primavera.
Sistemes d'aprofitament
[editar | editar còdic]El raigrás italià és una planta ben adaptada a un aprofitament per sega, pero pot ser utilisada per mig de pastoreig, en tal de tindre en conte les llimitacions impostes per la seua forma de creiximent. No tolera pastorejos llarcs sense sofrir una reducció important de la seua producció. En un sistema de pastoreig rotatiu es poden conseguir bons rendiments, semblants als obtinguts en un sistema de sega.
El sistema d'explotació d'una praderia l'únic component de la qual siga el raigrás italià serà diferent segons l'estació;
- En autumne i hivern cap un aprofitament per mig de pastoreig tenint en conte la necessitat de realisar a l'aprofitament en tandes suficient pro no excessivament espayats, que permeta la recuperació de la planta sense aplegar a produir-se pèrdues de material vegetal per acumulació d'un excés de plantes i descomposició de les mateixes. En esta época el rebrot és dèbil, el fillol no molt intens i la major part del forraje és full en una molt baixa proporció de tallos.
- En primavera es poden distinguir dos époques que diferencien el possible aprofitament de la planta i que corresponen a abans i despuix de l'allargament del talle. En l'época primeriza es podran donar dos o tres passes de pastoreig sense que la producció posterior es veja afectada. Cal anar en conte de que no es produïxca encanyiçada ya que açò pot tindre conseqüències molt contraproduents com a desperdici de part de la producció per rebuig de l'animal o anulant la possibilitat de brot o pastoreig degut a que si s'elimina l'àpiç de creiximent actiu del talle, es destruïx la possibilitat de rebrot.
- En estiu, com la planta té tendència a espigar i el fillol és escàs, si es donen bones condicions d'humitat per al seu desenroll i la producció és suficient, es pot segar per a conservació aprofitant que l'estació és adequada per a henificación.
Varietats
[editar | editar còdic]Entre les varietats de raigrás italià es distinguixen dos grups, que corresponen als tipos westerwold anual i normal bienal. La conclusió dels treballs de Roselló (1976) i Infant (1976) és que no existixen diferències significatives de producció total entre les varietats westerwold (tetraploides i diploides). A la seua volta, entre els tipos italians normal i westerwold tampoc existien diferències a nivell de producció total.
Hi ha atres aspectes interessants de les plantes que són objecte de treballs de millora: porte, calitat, adaptació a sega o pastoreig, persistència, resistència a plagues o malalties.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lolium multiflorum va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Flore Françoise 3: 621. 1778[1779].[1][2][3]
Lolium : nom genèric dau per Virgilio a una maleza problemàtica.[4]
multiflorum: epítet latino que significa "en múltiples flors".[5]
- Lolium aristatum Lag.
- Lolium italicum A.Braun
- Lolium scabrum J.Presl
- Lolium temulentum var. multiflorum (Lam.) Kuntze[1]
- Lolium boucheanum Kunth
- Lolium compositum Thuill.
- Lolium elongatum Rouville
- Lolium gaudinii Parl.
- Lolium lesdainii Sennen
- Lolium osiridis Fig. & Delile ex Rouville
- Lolium siculum Parl.
- Lolium temulentum Bertero ex Steud.
- Lolium temulentum var. ramosum Guss.
- Lolium westerwoldicum Breakw.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Lolium multiflorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de decembre de 2013.
- ↑ Lolium multiflorum en PlantList
- ↑ «Lolium multiflorum en». World Checklist of Selected Plant Families. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2019. Consultat el 17 de giner de 2014.
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2007. Consultat el 26 de febrer de 2010.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Lolium multiflorum en PlantList
- ↑ «Lolium multiflorum en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2014-01-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lolium multiflorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.