Vernalización
La vernalización és la condició natural física a periodos variables de fredor d'algunes plantes herbáceas per a que es produïxca l'obertura de les seues flors. La vernalización o cantitat mínima d'hores de fredor requerides, varia en les distintes espècies i genotips.
Diferència entre «vernalización» i «requeriment de fredor»
[editar | editar còdic]És important mencionar la diferència entre el concepte de vernalización de les espècies herbáceas i els requeriments de fredor de les espècies frutales caducifolias, ya que abdós processos ocorren dins del mateix ranc de temperatures.[1]
La vernalización és el requeriment de fredor necessària per a l'inducció de l'etapa reproductiva, podent ser de tipo qualitatiu o quantitatiu. En canvi, el requeriment de fredor de les plantes frutales caducifolias és necessari per a trencar la dormición, tant dels ulls vegetatius com a florals, sent sempre un procés quantitatiu. L'exposició a la fredor és el factor determinant en la ruptura de la dormancia de les espècies frutales de fulls caducs, tals com les espècies frutales de pepita (manzano, peral), les espècies frutales d'os (duraznero o bresquillera, ciruelo japonés, cerezo dolç, olivera, etc), les espècies productores de fruts secs (armeler, avellaner, nogal, castany, pecán, pistachero), els arbustos de full caduc (nabius, frambueso, mores, zarzamora, grosellero), i les espècies de full caduc trepadoras (vinya, actinidia). Totes elles tenen que estar expostes a un periodo de baixes temperatures durant la letàrgia hivernal per a una adequada ruptura de la dormamcia i inici de la nova estació de creiximent. Este requisit d'acumulació de fredor és un factor decisiu en l'adaptació d'estes espècies al seu ambient. Quan les espècies frutales de clima templat no acumulen suficient fret d'acort a les seues necessitats específiques, s'observa un conjunt de síntomes entre els que resulten més comuns els següents: retarts en l'obertura d'ulls de fusta i ulls de flor, brotación irregular i dispersa, i solsida dels ulls de flor. Conseqüentment, la productivitat de l'espècie en qüestió resulta sériament compromesa.[1]
Eixemples de vernalización
[editar | editar còdic]Este efecte de la fredor sobre la floració i fructificación de les plantes herbáceas es va analisar per primera volta en els cereals, en els quals si se sembren en zones templades, no florixen el mateix any sino que es desenrollen vegetativamente, a menos que s'aplique la tècnica de vernalización. Són les anomenades plantes d'hivern perque florixen en esta estació, en els inconvenients de que si se sembren en un any cal esperar la floració i collita en un atre.
La vernalización s'induïx artificialment aplicant químics en vàries gramíneas forrajeras, la mandioca, i unes atres. Per a la vernalización artificial, existixen en el mercat productes químics que permet a estes espècies vegetals florir quan no es complixen les condicions mínimes naturals de dies fret.
Un eixemple de falta de vernalización en un cultiu específic, quan es va tindre que abandonar més de 11 000 hectàrees de jojoba localisades en la zona subtropical de Paraguay, Brasil, Argentina i Costa Rica., i per tant no va haver obertura floral. S'ha determinat que les temperatures entre 13 °C i 18 °C durant un periodo no inferior a 20 dies, són necessàries per a trencar la dormancia de la majoria dels genotips de jojoba.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Vernalización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.