Lugdunum Convenarum
Lugdunum Convenarum, lliteralment «cerro del deu Lug dels Cónvenos», és el nom que se sol donar hui en dia a una important antiga ciutat urbana aquitano-romana del suroest de la Galia romana, corresponent a l'actual poble de Saint-Bertrand-de-Comminges.
Història
[editar | editar còdic]En el 72 a. C., Pompeyo retorna de la península ibèrica per a ajudar a Metelo a lluitar contra un atre vell general romà, Sertorio, traïdor que volia arrebatar-li l'independència. Sertorio és assessinat per un dels seus lloctinents, M. Perperna (o Perpenna) Ventón. Per a arreglar les seues tropes que s'havien tornat inútils, Pompeyo hauria fundat en Lugdunum Convenarum, (Saint-Bertrand-de-Comminges) un fort sobre este oppidum natural. La ciutat es convertiria en un foc de romanización de tota esta comarca (Montmaurin, Valcabrère, Valentine, Termes de Luchón i el Valle de Arán...) i ajudaria a assentar allí les poblacions aquitano-romana.
El centre de la ciutat romana de «cerro del dios Lug de los Cónvenos» es va fixar en un creuament de camins a on se celebrava un important mercat. El monument en recint circular va ser construït en la primera década de el I sobre este primitiu creuament. La ciutat mateixa es menciona en varis itineraris antics com l'itinerari de Antonino i la taula de Peutinger.[1]
Entorn a este centre simbòlic es va construir, en l'espai de dos generacions, una ciutat dotada dels seus principals monuments públics: temple al cult de l'emperador, banys públics (banys del fòrum i banys del nort), mercat (macellum), teatre; després en els sigles següents i cap a la perifèria: amfiteatre, campament militar, port a la vora del Garona, etc.
L'emperador romà Calígula quan va depondre al etnarca Herodes Antipas ho va exiliar, junt en la seua esposa Herodías, en Lugdunum Convenarum en el 39 d. C.[2]
Segons la tradició, en la seua major extensió, la ciutat comprenia tota la zona de la vall i era més gran que la Lutecia coetánea. Un dit llatí indicava «que un gat podria haver anat de sostre en sostre de Lugdunum a Valentine», o 12 km. Esta localitat contava en 10 000 habitants en l'época en que, segons Pomponio Mela, Toulouse, la principal ciutat de la regió, tenia 20.000.
En el V, a pesar de la construcció de la muralla que fortificaba la ciutat alta, la vida va persistir en la planura entorn a nous núcleus com la basílica cristiana. Pero molts edificis varen ser saquejats per aprofitament de les seues pedres i la seua decoració de marbre, reutilisats en atres llocs (com per a la basílica de Saint-Just de Valcabrère) o transformats en calç. Ademés, cal imaginar la permanència d'una ocupació humana que va recobrar un nou esplendor a finals de el XII durant la construcció de la catedral fundada per Sant Beltrán: la ciutat es convertix llavors en Saint-Bertrand-de-Comminges.
Toponímia
[editar | editar còdic]Lug és un deu celta, el nom del qual sembla relacionat en la paraula llatina lux, "llum". El sufix -dunum és un element celta que significa "tossal", present en molts topònims en França (augustodunum, "tossal d'Augusto": Autun, per eixemple).[3][4]
Per lo tant, la ciutat és coneguda des de el I, entre els geógrafos grecs, Estrabón, després Ptolomeo, com Λουγδουνον, la ciutat dels Κονουενοι, (els Cónvenos). Ya que es diu que Herodes Antipas va estar allí exiliat, el nom de la ciutat se cita solament en les cròniques del historiador Flavio Josefo que, per un atre costat, mai cita els Conveni. És lo mateix, en el III, en l'Itinerari de Antonino (Itinerarium Provinciarum Antonini Augusti).
En el IV, Sant Jerónimo ya no usa el nom de Lugdunum, sino que parla de la ciutat de Convenae, a on els Conveni es reunien, in unum oppidum congregavit, i d'a on prenien el seu nom, unde et nomen Convenarum accepit. A partir d'esta data i durant tota l'Edat Mija, és el nom de Convenae el que utilisen Sidonio Apolinar i Gregorio de Tours.
Els Cónvenos, o "pobles reunits", en-venit en llatí, seria, en efecte, el nom donat a les poblacions que s'haurien trobat en esta part del piedemonte pirenaic, que correspon aproximadament a la replanell de Lannemezan. De fet, este nom es dona sobretot en oposició als volcas tectósages de Toulouse, els auscos d'Auch i uns atres celtíberos.
El nom Convenae, i les seues diverses variants, que apareixen en particular en els escrits dels seus bisbes, varen evolucionar primer en Commenae, després en Comminges.
L'associació del nom antic Lugdunum i el de Convenae medieval seria una creació més moderna, destinada sobretot a diferenciar-ho de Lugdunum-Lió, de el XIX. Una traducció epigràfica propenca de 1866 hauria acreditat especialment esta construcció.
Vore també
[editar | editar còdic]- Saint-Bertrand-de-Comminges
- Basílica de Sant Just de Valcabrère
- Llista de noms llatins de ciutats franceses
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ V, Roland (1996). Lugdunum Convenarum : Saint-Bertrand-de-Comminges (en fr), Presses universitaires de Lió, p. 25. ISBN 978-2-7297-0556-5..
- ↑ Christian-Georges Schwentzel (2011). Hérode li Grand, Juifs et Romains, Salomé et Jean-Baptiste, Titus et Bérénice, Pygmalion, pp. 324. ISBN 2756404721..
- ↑ Palaeohispánica: Revista sobre llengües i cultures de l'Hispania antiga.(1)
- 187–218.ISSN 1578-5386.Consultat el 9 de decembre de 2022.
- ↑ Alazet: Revista de filologia.(27)
- 9–58.ISSN 0214-7602.Consultat el 9 de decembre de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Polis: revista d'idees i formes polítiques de l'Antiguetat.(12)
- 7–42.ISSN 1130-0728.Consultat el 9 de decembre de 2022.
- Biblio 3W: Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials.(21)
- 5.ISSN 1138-9796.Consultat el 9 de decembre de 2022.
- Gallia.30(1)
- 167–197.doi:10.3406/galia.1972.2599.Consultat el 9 de decembre de 2022.
- Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France.17-2
- 57-116.Consultat el 9 de decembre de 2022.
- Commission dones fouilles de Saint-Bertrand de Comminges (1931-32). Rapport sur els fouilles de Saint-Bertrand de Comminges (Lugdunum Convenarum) 1929-1930, 1931., E. Privat. OCLC 25979151.
- «Els fouilles de Saint-Bertrand-de-Comminges», Plantilla:Abréviation discrète 5-38, 129-190, en Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, 1932, volum 18 (pla d'excavació), (llegir en llínea)
- «Saint-Bertand-de-Comminges, Lugdunum», en Robert Sablayrolles (coordinació) i Marie-Laure Maraval, Guide archéologique de Midi-Pyrénées. 1000 av J.C. - 1000 ap. J.-C., Federació d'Aquitània, Bordeus, 2010,ISBN 2-910763-18-8, per a la ciutat antiga Plantilla:Abréviation discrète 263-284
- Henri Crouzel, «L'exil de Hérode Antipas à Lugdunum Convenarum (Saint-Bertrand-de-Comminges)», en Bulletin de littérature ecclesiastique, 1971, tom 72, n 3, Plantilla:Abréviation discrète 224-225 (llegir en llínea)
- ADLFI. Archéologie de la France - Informations.ISSN 2114-0502.doi:10.4000/adlfi.10222.Consultat el 9 de decembre de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lugdunum Convenarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.