Lycengraulis grossidens
La sardina de riu o anchova de riu (Lycengraulis grossidens),[1] és la espècie tipo del gènero de peixos Lycengraulis, de la família dels engráulidos. Habita en ambients aquàtics d'aigua dolça i marins de l'est d'Amèrica. La major llongitut que alcança ronda els 23,5 cm de llarc total.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1829 pel ictiólogo suís Louis Agassiz i el zoólogo alemà Johann Baptist von Spix, baix el nom científic de: Engraulis grossidens.[3]
Etimológicamente el nom genèric Lycengraulis es construïx en paraules del idioma grec, en a on: lykos significa 'llop' i eggraulis és 'anchova'.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie és una migradora anfibiótica potamotoca.[5] Habita en aigües estuariales salobres i zones costeres marines adjacents, en profunditats menors als 40 metros, en el oceà Atlàntic Occidental, entre les #latitut 19°N i 37°S, comprenent en general els llitorals des del llac de Maracaibo, Veneçola (rara en Belize) pel nort fins a la boca del riu Negre, en el noreste de la Patagonia argentina, pel sur. Per a reproduir-se durant l'estiu penetra en cardúmenes en les conques dels rius que desemboquen en eixes costes,[6] per eixemple en la conca del Orinoco, en la conca de l'Amazones (remontant fins a més allà de Manaus) i en la conca de l'Argent,[7] en la que aplega per mig del Riu de l'Argent i el Paraná, fins a Paraguay. Ademés de Veneçola i l'Argentina, habita en l'Uruguai i el Brasil.
Possiblement en àrees tropicals conte en formes que habiten solament en aigua dolça.
En la mar, s'alimenta de diversos crustacis i peixos menuts, mentres que en els rius li agrega a esta dieta copépodos i larves d'insectes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lycengraulis grossidens en FishBase (Ranier Froese i Daniel Pauly, eds.), en anglés. Consultat el 8 de decembre de 2013.
- ↑ Kullander, S. O. and C. J. Ferraris Jr. (2003). Family Engraulididae (Anchovies). p. 39-42. In R.I. Reis, S.O. Kullander and C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porte Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
- ↑ Spix, J. B. von and L. Agassiz (1829-31). Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101.
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Whitehead, P. J. P., G. J. Nelson and T. Wongratana (1988). FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (Suborder Clupeoidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. FAO Fish. Synop. 125(7/2):305-579. Rome: FAO.
- ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina & B. Rodríguez (1992). Fiches FAO d'identificació d'espècies per als fins de la peixca. Guia de camp de les espècies comercials marines i de aquas salobres de la costa septentrional de Sur Amèrica. FAO, Rome. 513 p. Preparat en el financiamento de la Comissió de Comunitats Europees i de NORAD.
- ↑ Contribucions de l'institut de Biologia Marina.1
- 1-61.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Lycengraulis grossidens en Wikispecies.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lycengraulis grossidens.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lycengraulis grossidens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.