Màquina (tecnologia)
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Màquina|Màquina]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Una màquina és una ferramenta que conté una o més parts que utilisa l'energia per a portar a terme una determinada acció. Les màquines estan normalment alimentades per mijos mecànics, químics, tèrmics o elèctrics, i en freqüència estan motorisades. Històricament, una ferramenta elèctrica també requerix parts mòvils per a ser classificada com una màquina. No obstant, el advenimiento de l'electrònica ha dut al desenroll de ferramentes elèctriques sense parts considerades com a elements en moviment.[1]
Una màquina simple és un dispositiu que transforma la direcció o la magnitut d'una força, encara que també existix un gran número de màquines més complexes, com per eixemple vehículs, sistemes electrònics, màquines moleculars, computadoras, televisorés, equips de radi, pautes. Etc
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula màquina deriva de la paraula llatina machina, que prové del grec (dòric μαχανά makhana, jònic μαχανά makhana "artefacte, màquina, motor", una derivació de (μῆχος mekhos, "mig, expedient, remei").[1][2][3]
En el XVII, la paraula també podia significar un pla per a realisar alguna acció, un significat ara expressat per la paraula maquinació. El significat modern es va desenrollar a partir de l'aplicació especialisada del terme durant l'etapa de la tramoya mecànica utilisada en el teatre isabelino i per a les màquines de sege militar, tant a finals de el XVI com a principis de el XVII.
l'OED situa l'orige del significat modern del terme a partir del Lèxic Technicum (John Harris, 1704), i inclou la definició següent:
- Màquina o motor en mecànica, és tot quant permet canviar o detindre el moviment d'un cos… Comunament es consideren màquines simples a les següents: palanca, roda, polea, falca, pla inclinat, tornell, torne, i engranage. Per la seua banda, els motors o màquines compostes són innumerables…
La paraula anglesa engine, que s'usa com un sinònim propenc des de l'época d'Harris, deriva en última instància (a través del francés antic) de la paraula llatina "ingenium" ("ingeni, invenció"), de la que també deriva la paraula espanyola "ingenier".
Història
[editar | editar còdic]
Tal volta el primer eixemple d'un dispositiu fet per l'home dissenyat per a aprofitar la seua força és l'astral de mà, fabricada per mig del astillado de peces de pedernal per a formar una falca. Una falca és una màquina simple que permet obtindre una força de separació travessera a partir del desplaçament axial de la ferramenta.
L'idea d'una màquina simple es va originar en l'ingenier i matemàtic grec Arquímedes al voltant del sigle tercer abans de Crist, que va estudiar les màquines simples: la palanca, la polea, i el tornell. Va descobrir el principi de la ventaja mecànica de la palanca. Filòsofs grecs posteriors varen definir les cinc màquines simples clàssiques (excloent el pla inclinat) i varen ser capaços de calcular més o menys la seua ventaja mecànica. Herón d'Aleixandria en la seua Mecànica de treball enumera cinc mecanismes que poden "establir una càrrega en moviment"; palanca, chigre, polea, falca, i tornell, i descriu la seua fabricació i usos. No obstant la comprensió dels grecs es llimitava a l'estàtica (l'equilibri de forces) i no va incloure la dinàmica (l'equilibri entre la força i la distància) o el concepte de treball.
Les atres quatre màquines simples es varen inventar en l'antic Orient Pròxim.[4] La roda, junt en el mecanisme de roda i eix, es va inventar en Mesopotamia (actual Iraq) durant el 5º mileni a. C.[5] El mecanisme de palanca va aparéixer per primera volta fa uns 5000 anys en el Próximo Oriente, a on s'utilisava en una senzilla balança,[6] i per a moure grans objectes en la tecnologia de l'Antic Egipte.[7] La palanca també es va utilisar en el dispositiu d'elevació d'aigua cigoñal, la primera màquina grua, que va aparéixer en Mesopotamia cap a l'any 3000 a. C.,[6] i després en la tecnologia egipcíaca antiga cap a l'any 2000 a. C.[8] Les primeres evidències de poleas es remonten a Mesopotamia a principis del segon mileni a. C.,[9] i l'antic Egipte durant la Dinastia XII d'Egipte. (1991-1802 a. C.).[10] La femella de tornell de potència, l'última de les màquines simples que es va inventar, va aparéixer per primera volta en Mesopotamia durant el periodo neoasirio (911-609) a. C.[9] Les piràmides egipcíaques es varen construir utilisant tres de les sis màquines simples, el pla inclinat, la falca i la palanca, per a crear estructures com la Gran Piràmide de Giza.[11]
Durant el Renaixença la dinàmica de les potències mecàniques, com es dia a les màquines simples, va començar a ser estudiada des del punt de vista de la cantitat de treball útil que podien realisar, lo que du finalment al nou concepte de treball mecànic. En 1586 l'ingenier flamenc Simon Stevin va deduir la ventaja mecànica del pla inclinat, i es va incloure en les atres màquines simples. La teoria dinàmica completa de màquines simples va ser elaborada pel científic italià Galileo Galilei en 1600 en Li Meccaniche ("Sobre la Mecànica"). Va ser el primer en comprendre que les màquines simples no creen energia, i que solament es llimiten a transformar-la.
Les regles clàssiques de la fricció d'esmonyida en les màquines varen ser descobertes per Leonardo dona Vinci (1452-1519), pero varen permanéixer inèdites en els seus quaderns. Serien redescubiertas per Guillaume Amontons (1699) i posteriorment desenrollades per Charles-Augustin de Coulomb (1785).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 The American Heritage Dictionary, Second College Edition.
- ↑ "μηχανή", Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus project
- ↑ "μῆχος", Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus project
- ↑ Antics materials i indústries mesopotámicas: The Archaeological Evidence, Eisenbrauns. ISBN 9781575060422.
- ↑ D.T. Potts (2012). A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East, p. 285.
- ↑ 6,0 6,1 El geni de Arquímedes -- 23 sigles d'influència en les matemàtiques, la ciència i l'ingenieria: Actes d'una conferència internacional celebrada en Siracusa, Itàlia, del 8 al 10 de juny de 2010, Springer Science & Business Mija, p. 416. ISBN 9789048190911.
- ↑ Construcció i arquitectura de l'antic Egipte, Courier Corporation, pp. 86-90. ISBN 9780486264851.
- ↑ (2006) La tecnologia de Mesopotamia, The Rosen Publishing Group, p. 27. ISBN 9781404205604.
- ↑ 9,0 9,1 Ancient Mesopotamian Materials and Industries: The Archaeological Evidence, Eisenbrauns, p. 4. ISBN 9781575060422.
- ↑ La construcció en Egipte: Pharaonic Stone Masonry, Oxford University Press, p. 71. ISBN 9780195113747.
- ↑ Wood, Michael (2000). Ancient Machines: Dels gruñidos als grafits, Minneapolis, MN: Runestone Press, pp. 35, 36. ISBN 0-8225-2996-3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Máquina (tecnología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.