Anar al contingut

Maghemita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Maghemita

La maghemita és una de les formes mineralés del òxit de ferro (III) Fe3+2O3. Va ser descoberta en 1927 en el complex ígneo de Bushveld (Suràfrica), sent nomenada aixina per les primeres lletres de magnetita i hematita, en alusió a la seua magnetisme i a la seua composició. Sinònims poc usats d'este mineral òxit són oximagnita o sosmanita.[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

La maghemita és un mineral opac de color pardo obscur i lluentor metàlica o terroso.[2][3] En llum transmesa el seu color és de pardo a groc i en llum reflectida de blanc a gris blavenc.[4] Té durea 6 en l'escala de Mohs i densitat 4,9 g/cm³. És un mineral fortament magnetisme, soluble en àcit clorhídric calent.[3]

La maghemita cristaliza en el sistema isomètric, classe tetartoidal (4 3 2). És dimorfo en la hematita, mineral que cristaliza en el sistema trigonal. Per una atra part, forma una série mineralógica en la magnetita (Fe3O4).[1]

Este mineral té dos varietats importants, la alumomaghemita, rica en alumini, i la hidromaghemita, maghemita en aigua adsorbida.[1]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

És un mineral que es forma per meteorización o oxidació a baixa temperatura d'espinelas que continguen cationes de Fe2+, habitualment magnetita o magnetita titanífera. Constituïx un pigment groc molt estés en sediment de tipo continental, roques i sols.

En conseqüència, la morfologia més habitual de la maghemita és com a revestiment o substitucions en magnetita. No obstant, també pot tindre hàbit massiu. Per una atra part, quan forma cristals, estos són cúbics, típicament en una supercelda tetragonal; en molt poques ocasions es presenta com a diminuts cristals octaèdrics o sobrecrecimientos aciculares. Sol trobar-se associada a atres minerals com magnetita, ilmenita, anatasa, pirita, marcassita, lepidocrocita i goetita.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Maghemite (Mindat.org)
  2. Maghemite mineral data (Webmineral.com)
  3. 3,0 3,1 Maghemite (Mineralientlas)
  4. 4,0 4,1 «Maghemite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2012. Consultat el 17 d'abril de 2012.