Maglev de Shanghái
El maglev de Shanghái (en chino tradicional, 上海磁浮示範運營線; en chino simplificado, 上海磁浮示范运营线; pinyin, Shànghǎi Cífú Shìfàn) és una llínea de tren d'alta velocitat que opera per mig de levitación magnètica. El seu desenroll té orige alemà, la tecnologia del Transrapid.[1]És la tercera llínea d'levitación magnètica en ser explotada en fins comercials (despuix del maglev de Birmingham i el M-Bahn de Berlín), d'estes és la més antiga encara en operació i és el primer maglev comercial d'alta velocitat. També és el tren elèctric comercial més ràpit del món.
La seua construcció i posada en marcha transcorren de 2001 a 2004, data esta última en la que es realisa el primer servici comercial, sent el cost aproximat del proyecte 1000 millons d'euros, distribuïts en 2,5 anys de llínea traçada casi en la seua totalitat en un alçat d'uns 8 metros sobre el nivell del restant de construccions urbanes, i en el cost de l'infraestructura motriu (locomotores maglev), sistemes energètics electromagnètics de generació, distribució i redundància, i instalacions de manteniment.
La llínea completa una distància total de 30 quilómetros entre l'estació de metro de Longyang Road i l'Aeroport Internacional de Pudong, tardant aproximadament 7 minuts i mig en completar-se el recorregut, lo que establix una velocitat mija aproximada de 240 km/h, adquirint la seua velocitat màxima de 431 km/h en aproximadament 3 minuts i mig en les seues franges horàries d'alta velocitat (300 km/h de màxima en les franges de baixa velocitat), a una acceleració i deceleración prou uniforme tant a baixes com a altes velocitats d'entre aproximadament 0,7 m/s2 i 0,9 m/s2.
Durant el seu primer periodo d'operació l'èxit de la llínea no és excessiu, operant a aproximadament un 20 % de capacitat de llínea,[2] provablement per la reduïda llongitut de la llínea i al seu baix coeficient de penetració en les àrees més poblades de Shanghái.cita requerida En 2006, es propon una extensió cap a Hangzhou i ampliació de la conexió a l'Aeroport Internacional de Hongqiao, en una eixecució aprovada i planejada per a 2010, pero suspesa per protestes públiques per temors sobre possibles danys a la salut per la presència de camps electromagnètics en les àrees habitades de proximitat.[3]
Curiositats
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Durant unes proves realisades en novembre de 2006, s'establix en esta llínea un nou récort chinenc de velocitat sobre monorriel, superant-se els 500 km/h, récort que no és aplicable de tots modos al restant del món en térmens absoluts lloc que en proves no comercials el també maglev experimental Shinkansen japonés ha alcançat velocitats pròximes als 600 km/h, i la base tecnològica de les locomotores AVE espanyoles, el TGV francés, en les seues evolucions posteriors a la década dels 80, va alcançar en circuit els 550 km/h sobre rieles convencionals. Sí en canvi podria ser aplicable si les proves tingueren lloc en un servici comercial, la qual cosa en este cas no supondria especial inconvenient de seguritat ya que en la seua circulació comercial diària s'alcancen els 430 km/h de velocitat travessia.
Operada actualment per la companyia establida a l'efecte, Shanghai Maglev Transportation Development Co., Ltd., en servicis entre les 06:45 i les 21:40 hora local, en freqüències de 15 o 20 minuts segons la franja horària. El preu de billet bàsic d'anada en juliol de 2017 és de 50 Yuanes (80 Yuanes d'anada i regrés), alguna cosa menys per desconte si es mostra un tiquet de vol, i el doble en classe VIP. En comparació a atres transports, el Metro de Shanghái realisa el mateix trayecte en la seua llínea 2 en un temps aproximat de viage d'uns 50 minuts a un preu de 6 Yuanes (12 Yuanes d'anada i regrés; preus de juliol de 2017) mentres que el maglev tan solament necessita aproximadament una sèptima part (uns 7 minuts) costant al voltant de sèt voltes més. Per la gran extensió de Shanghái, pot eixir alguna cosa més barat i més ràpit desplaçar-se directament en taxi al destí concret des de l'aeroport sempre que este no es trobe en les proximitats del centre o del metro de Lonyang.
L'11 d'agost de 2006 es va incendiar un compartimento, sense víctimes ni ferits, la seua causa es va estimar en un fallo dels sistemes elèctrics.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Cóm ho varen fer? Provant el tren més ràpit del món». dewesoft.com. Consultat el 5 de juny de 2025.
- ↑ Àsia Claves.Consultat el 17 de novembre de 2008.
- ↑ International Herald Tribune.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maglev de Shanghái» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.