Mar calcítico

Erro al crear miniatura:

Alternança de mars calcíticos i aragoníticos a lo llarc del temps geològic

Una mar calcítico és un en el que la calcita baixa en magnesi és el principal precipitat inorgànic de carbonat de calci marí. Una mar aragonítico és la química alternativa de l'aigua de mar en la qual l'aragonita i la calcita d'alt magnesi són els principals precipitats de carbonat inorgànic. Els oceans Paleozoico Primerenc i Mesozoico Mig i Tardà varen ser predominantment mars calcíticos, mentres que el Paleozoico Mig a través del Mesozoico Primerenc i el Cenozoico (inclús hui) es caracterisen per mars aragoníticos (Wilkinson et al., 1985; Wilkinson i Given, 1986; Morse i Mackenzie, 1990; Hardie 1996; Lowenstein et al., 2001; Palmer i Wilson, 2004).

Els efectes geològics i biològics més importants de les condicions de la mar de calcita inclouen la formació ràpida i generalisada de precipitats durs de carbonat (Palmer, 1982; Palmer et al., 1988; Wilson i Palmer, 1992), ooides calcíticos (Sandberg, 1983; Wilkinson et al. 1985), ciment de calcita (Wilkinson i Given, 1986) i la dissolució contemporànea dels clafolls d'aragonito en mars càlides poc profunts (Cherns i Wright, 2000; Palmer i Wilson, 2004). Els terrenys durs eren molt comuns, per eixemple, en les mars de calcita del Ordovícico i el Jurásico, pero pràcticament absents de les mars aragonitos del Pérmico (Palmer, 1982).

Els fòssils d'organismes invertebrats que es troben en els depòsits marins de calcita solen estar dominats per conchillas grosses de calcita i/o esquelets (Wilkinson, 1979; Stanley i Hardie, 1998, 1999; Porter, 2007), varen ser infaunales i/o tenien perióstraco gros (Pojeta, 1971), o tenien una capa interna d'aragonita i una capa exterior de calcita (Harper et al., 1997). Aparentment, açò es devia a que l'aragonita es dissolia ràpidament en el llit marí i va tindre que ser evitat o protegit com biomineral (Palmer i Wilson, 2004).

Les mars de calcita varen coincidir en els temps de ràpida expansió del llit marí i les condicions globals del clima d'hivernàcul (Stanley i Hardie, 1999). Els centres d'expansió del llit marí ciclan l'aigua de mar a través de les fonts hidrotermales, reduint la proporció de Mg/Ca en l'aigua de mar a través del metamorfisme de minerals rics en calcio en basalt a argila riques en magnesi (Wilkinson i Given, 1986; Lowenstein et al., 2001). Esta reducció en la relació Mg/Ca favorix la precipitació de calcita sobre aragonito. L'aument de l'expansió del llit marí també significa un major vulcanisme i nivells elevats de diòxit de carbono en l'atmòsfera i els oceans. Açò també pot tindre un efecte sobre quin polimorfo de carbonat de calcio es precipita (Lowenstein et al., 2001). Ademés, les altes concentracions de calcio de l'aigua de mar favorixen el sepeli de CaCO₃, eliminant aixina l'alcalinidad de l'oceà, disminuint el pH de l'aigua de mar i reduint el buffer àcit / base.