Mar d'Eritrea
La mar d'Eritrea o mar Eritreo (del grec Ἐρυθρὰ Θάλασσα: Erythrà Thálassa, "mar roja") era una antiga designació marítima que incloïa el golf d'Aden i atres mars entre Aràbia Felix i el Banya d'Àfrica. Originalment utilisat per geógrafos de l'antiga Grècia, va ser usat per tota Europa fins als sigles XVIII-XIX. A voltes el nom s'estenia dellà el golf d'Aden, com en la célebre obra de el I Periple de la mar Eritreo, pllaura incloure als actuals mar Rojo, golf Pèrsic, i oceà Índic com una única àrea marítima conjunta.[1]
Nom
[editar | editar còdic]Els mateixos grecs varen derivar el nom del epònim Rei Eritras (gr. Ερυθρας; lat. Erythras), sabent que les aigües descrites eren d'un profunt color blau.[2][3][4] Estudiosos moderns a voltes atribuïxen el nom a les floració estacionals del rojós Trichodesmium erythraeum en el Mar Rojo.[5]
Segons Agatárquidas, un home persa vivia prop de la mar i les illes en l'época dels medos baix el nom de Erostras i es va fer popular i es va fer àmpliament conegut per posar el seu nom a l'mar. Estrabón considera la seua tomba en l'illa de Oguris. Els investigadors identifiquen dita illa com una de les illes de Qeshm o Ormuz.[6][7]
Mar Eritreo (lat. Mare Erythraeum) va ser el terme aplicat pels geógrafos grecorromanos a tot l'oceà Índic, inclosos les seues adjacents Mar Rojo i Golf Pèrsic. Erythra significa roig, de modo que el nom modern perpetua l'antic; pero Agatárquides assegura que no significa el "mar Rojo", sino el "mar del rei Eritras", seguint una llegenda persa. La següent és el conte donat per Agatárquides respecte de l'orige del nom: (De Mari Erythraeo, § 5.)
Ací hi ha manifestament un núcleu de veres, referint-se, no obstant, a un temps molt més enjorn que l'imperi dels medos i la seua capital, Pasargada. Sugerix la teoria d'una migració cusita-elamita al voltant d'Aràbia, tal com l'exponen Glaser i Hommel: l'història d'un poble de Elam, que es va establir en Baréin i després es va estendre per Aràbia Saudita, deixant el seu epítet de "roig" o "rojós" en molts llocs, incloent la mar que va llavar les seues embarcacions: "Mar del Poble Rojo", o, segons Agatárquides, "del Rei Rojo". Vegen-se davall §§ 4, 23, i 27.
Glaser troba una conexió entre estos noms, Pano i Opon, la "Terra de Punt" egipcíaca o Poen-at, l'illa Pa-anch dels egipcíacs (Socotra), la terra d'incens Panchaia de Virgilio (Geórgicas, II, 139; "Totaque turiferis Panchaia pinguis arenis") i els puni o fenicios; qui, pensa, es varen dividir quan varen deixar la seua llar en el Golf Pèrsic (les illes del Rei Eritras en l'història citada per Agatárquides); una branca va ser a les costes de Síria, l'atra a les d'Aràbia Saudita i Àfrica Oriental.[8][9][10]
Use
[editar | editar còdic]El nom "mar d'Eritrea" ha segut o és encara utilisat en referència als següents llocs:
- En les frases d'obertura de l'història d'Heródoto, escrita en el V, es referix a que els fenicios provenien originalment de la Mar d'Eritrea.
- En el Periple de la Mar Eritreo, escrit en el I, aixina com en alguns mapes antics, el nom de la mar es referix a tota l'àrea del noroest de l'oceà Índic, incloent el Mar Aràbiga.[11]
- En sigles passats, el nom "mar Eritreo" va ser aplicat per cartógrafos a la partix noroest de l'oceà Índic, principalment el sector al voltant de Socotra, entre Veta Guardafui i la costa d'Hadramaut. Este apelatiu s'ha tornat obsolet en el temps, utilisant-se el nom golf d'Aden, encara que per a una àrea més menuda. En mapes a on el noroest de l'oceà Índic està nomenat aixina, la Mar Rojo apareix com "golf Aràbic".
- El nom "mar d'Eritrea" va ser utilisat també per a referir-se a alguns golfs de l'oceà Índic, específicament, el Golf Pèrsic.[12]
- Com a nom per al Mar Rojo, especialment despuix de el XIX. El modern país d'Eritrea, en costes en la mar Rojo, va ser nomenat a propòsit d'este nom grec antic.
- Des de 1895, el nom també ha segut aplicat a una gran regió obscura en la superfície del planeta Mart, coneguda com Mare Erythraeum.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Somàlia - Gulf of Aden &#; Africa &#; Peace Operations Update &#; Publications &#; ZIF - Center for International Peace Operations». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2020. Consultat el 6 de juny de 2020.
- ↑ Agatharchides,.
- ↑ Wilfred H. Schoff, Periplus of the Erythraean Siga, notes on §1.
- ↑ Filóstrato, Vida de Apolonio de Tiana, Llibre III, cap. 50.
- ↑ «Ret Siga». Encyclopædia Britannica. Consultat el 14 de giner de 2008.
- ↑ https://www.loebclassics.com/view/___caps_4___/1924/volume.xml Strabo 1966 LOEB CLASSICAL LIBRARY Vol 5&7 (Page 3&4) Geographica
- ↑ Estrabón (Juliol de 1989). Geography, Volume VII: Books 15-16 (en en). ISBN 0674992660.
- ↑ «Periplus of the Erythraean Siga».
- ↑ «The Voyage around the Erythraean Siga».
- ↑ «The Periplus of the Erythraean Siga and the Persian Gulf &#; SILK ROADS».
- ↑ 1794, Orbis Veteribus Notus by Jean Baptiste Bourguignon d'Anville
- ↑ Schoff, Wilfred H. (Wilfred Harvey) (1 de giner de 1912). The Periplus of the Erythræan siga; travel and trade in the Indian Ocean, New York : Longmans, Green, and Co., pp. 50.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de Eritrea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.